Cal Sastre: testimoni de vitalitat comercial, associativa i lúdica del Viladecans de principis de segle
Fa prop de tres setmanes, es va enderrocar un edifici de la carretera de Barcelona cantonada amb la carretera de la Vila. En el solar, ara ras, net de runes i vorejat de tanques de protecció, fa més d’un segle va obrir les seves portes una taverna, que posteriorment seria coneguda com Cal Sastre, en ser regentada per Francesc Vendrell i Borrull. Aquest cafè va viure la seva etapa d’esplendor abans de la guerra i la dictadura, quan el Cafè Fonda Sport, que era el seu nom comercial, no només va ser un lloc de lleure i reunió, on es podia petar la xerrada, ballar i escoltar música o dinar en família. Com d’altres establiments contemporanis ubicats a la carretera, com Cal Xaus o Ca l’Esparter, Cal Sastre va esdevenir un centre d’inquietuds polítiques i associatives i un niu prolífic d’entitats, com el Futbol Club Catalunya de Viladecans. Ara, després de ser expropiat i enderrocat, segons fonts de l’Ajuntament, el solar esdevindrà un aparcament provisional de zona blava, a l’espera que arribi la concreció del pla definitiu de remodelació de la zona, que comportarà noves expropiacions dels edificis contigus.
El sastre que va afavorir que es conegués el cafè com Cal Sastre, era Francesc Vendrell i Borrull. Aquest home, descendent d’una família de sastres, va posar-se al capdavant del negoci a partir del 1902, quan amb 42 anys va deixar l’ofici familiar per dedicar-se de ple a la taverna que estava ubicada al costat de la de Pau Oller, Pau del Monges, anomenada Internacional.
Cal Sastre va esdevenir aviat un viu centre de reunió social i polític. Entre 1895 i 1902, Vendrell havia sigut alcalde conservador de Viladecans. Així s’explica la transformació de cal Sastre en un local de reunió de les opcions polítiques de dretes del poble, en contínua rivalitat amb l’altre centre polític de primer ordre, Ca l’Esparter, el cafè de les esquerres. Així s’explica també que Cal Sastre impulsés la posada en marxa de la colla de caramelles Societat Coral La Perla, el 1903, concebuda com una rèplica a la colla de caramelles del cafè de les esquerres, La fraternitat. D’altres mostres de l’esperit emprenedor de cal Sastre són el naixement el 1918, del Centre Nacionalista, adherit a la Lliga Regionalista. A partir de 1923, cal Sastre, va comptar amb la primera centraleta de telèfons de la vila. Una altra mostra del caràcter dinamitzador i sociabilitzador de cal Sastre és que va ser la seu del Futbol Club Catalunya de Viladecans, entitat legalitzada el 1930, però que va començar la seva activitat anys abans.
Carretera de la Vila
Cal Sastre
A partir de 1928 i fins el 1942, el cafè va ser portat per Joaquim Baixench i Cabré, qui va convertir-lo en un restaurant. Amb l’arribada del nou amo, no va canviar la realitat de Cal Sastre com a punt de trobada, centre polític i lloc d’esbarjo, en què actuaven orquestres variades a la sala de ball. Però amb l’arribada de Baixench, sí va haver un canvi en la tendència política. El que havia estat cafè de les dretes, va esdevenir un centre de reunió del republicanisme catalanista i progressista de la vila, encapçalat per l’oncle de Baixench, Llorenç Puig i Tomàs, que havia estat alcalde de la vila durant part de la Segona República.
A partir de finals dècada de 40, cal Sastre va ser regentat per Maurici Mateu. Encara s’hi celebren reunions, àpats familiars, i es pot veure boxa i cinema, així com gaudir del ball i la música. Amb tot, amb la dictadura el caràcter de cal Sastre va canviar. Com la resta d’establiments vinculats a l’associacionisme i a les diferents tendències polítiques abans de la dictadura, Cal Sastre ha de trencar a la força amb la seva activa tradició com a seu política i cultural. Continua albergant la cultura i les entitats, però ja són les activitats i associacions les que busquen en cal Sastre una seu, perdent part del seu esperit emprenedor.
L’historiador Xavier Calderé, autor del llibre “L’Abans Viladecans. Recull gràfic1890-1965”, opina que amb l’enderrocament de cal Sastre “s’ha enfonsat el testimoni de part del món associatiu i del lleure viladecanenc, així com el record de les activitats dels viladecanencs que van viure el moment d’esplendor dels locals de la carretera, abans de la dictadura”. “A partir d’ara”, continua Calderé, “només quedaran fotos i relats orals i escrits per a explicar aquesta part de la història de Viladecans”. Calderé opina que tot i que es guanyaran coses, amb l’ensorrament de cal Sastre, “perdem el referent arquitectònic tan important per a ensenyar la història del poble”.
(Text basat en el llibre “L’Abans Viladecans. Recull gràfic1890-1965”, de Xavier Calderé i Bel).
(Imatges extretes del llibre “L’Abans Viladecans. Recull gràfic1890-1965”, de Xavier Calderé i Bel).
 
Rocio Soria 24/11/2004