El passat diumenge 6 de juny, Viladecans es va unir a 36 localitats catalanes més, com Gavà, Barcelona, Sant Boi o Badalona, en la celebració de la Festa del Comerç Just. Les organitzacions no governamentals Intermon Oxfam, Setem, Xarxa de Consum Solidari, Alternativa3, Sodepau i Cooperació van organitzar aquesta festa a tota Catalunya, festa que aquest any celebra la seva cinquena edició. L’any 2000 es va organitzar la primera trobada a Barcelona i des de llavors més i més municipis catalans s’han afegit a la iniciativa. L’any passat van ser 17 les localitats que van celebrar la festa simultàniament. I aquest mes de juny, amb el lideratge del Comitè Setem Viladecans i el recolzament de l’Àrea de Democràcia Municipal i Participació de l’Ajuntament i del Gabinet de Relacions Internacionals de la Diputació, la gran trobada del comerç just ha arribat a Viladecans.
Aquesta festa se celebra un cop l’any amb el principal objectiu de donar a conèixer i divulgar una iniciativa que busca aconseguir un món més just. Un món més just: una missió tan general que podria semblar inassolible. Però els promotors del comerç just pensen que es pot avançar en aquest sentit només introduint petits canvis en la nostra manera de consumir. La idea és que cada persona, cada consumidor, amb la seva, en aparença insignificant, aportació podria ajudar a canviar les regles de joc vigents del comerç internacional tradicional. Pels defensors del comerç just, “el comerç internacional és clarament injust ja que és un model de desenvolupament molt desigual que afavoreix els països més poderosos”. El sistema actual beneficia, per tant, a uns pocs privilegiats mentre condemna a una existència de grans mancances a una àmplia majoria de la població mundial, pertanyent als generalment coneguts com països del Sud, com Mèxic, Bangla Desh, Marroc, Índia o Jamaica.
El moviment del comerç just, per tant, proposa un model alternatiu de comerç que a més dels criteris merament econòmics també té en compte els valors ètics i es planteja les conseqüències dels moviments comercials. La finalitat: que no hi hagin perdedors en el comerç mundial i que tant consumidors com, sobretot, productors en treguin tot el profit als intercanvis. Per exemple, el fabricant d’un producte ha de rebre una retribució justa pel fruit del seu treball i se l’ha d’atorgar un preu correcte al producte, valor que cobreixi el cost d’elaboració de l’article. El component ecològic també és ben present en la proposta del comerç just i s’ha de garantir que els processos respectin el mediambient i la salut dels treballadors. I parlant de salut i de dignitat, en la iniciativa del comerç just també es contempla com a prioritat del model alternatiu l’erradicació del treball infantil i el respecte dels drets laborals i, sobretot, dels drets humans.
Amb el comerç just els consumidors tenim a l’abast una potent palanca. Si tots decidim empènyer-la en la mateixa direcció es podrà aconseguir un ordre econòmic més just i equilibrat.