Emigra, noves tecnologies i immigrants

El projecte eMigra (www.emigra.org) desenvolupat per la Fundació Ciutat de Viladecans, La Ligue de l’Enseignement, l’Abeiterwohlfaher i l’Associació espayola de l’eLearning per a identificar, estudiar i divulgar les bones pràcttiques de promoció de l’alfabetització digital dels immigrants a França, Alemanya i Espanya ha arribat a la seva fase final. Després de la recerca de bones pràctiques relacionades amb les noves tecnologies i els immigrants es va organitzar una trobada per a posar en comú les diferents experiències i debatre sobre les mancances que existeixen en aquest àmbit. Gràcies a les conclusions extretes de les Jornades celebrades a Can Calderon s’elaborarà una guia de recomanacions.

Els passats dies 2 i 3 de febrer es van celebrar les Jornades eMigra a Can Calderon. Més de 90 persones procedents en la seva majoria de França, Alemanya i Espanya van assistir a la trobada. Aquesta convocatòria tenia coma objectiu reunir a persones interessades en les noves tecnologies i els immigrants, que aquestes exposessin els seus projectes i les seves experiències i, a la vegada, fer un recull de recomanacions per a poder editar una guia.

L’acte de presentació va ser moderat pel director de la Fundació Ciutat de Viladecans, Helios Prieto. La primera tinent d’alcalde i comissionada per la Societat del Coneixement, Maria Salmeron, va explicar durant la seva intervenció que Viladecans té un percentatge d’immigració inferior a la mitjana de Catalunya i a la de l’Àrea metropolitana de Catalunya (només un 6,9%) però que la seva presència ha estat molt important al llarg de la història de la ciutat. “A Viladecans la primera immigració estrangera que va arribar al segle XX va ser la marroquina. Es va anticipar molt en el temps pel que fa a altres ciutats i això fa que hi hagi membres de terceres i quartes generacions dels primers marroquins que van arribar al municipi”. Salmeron va explicar que “no es pot entendre parlar sobre la immigració sense tenir en compte el punt de vista de la ciutadania i la igualtat d’oportunitats”. Per a aconseguir-ho va apuntar que cal treballar en diferents aspectes que ella va definir com a “ciutadania laboral” i “ciutadania cultural i educativa”. En la primera va explicar la importància que “una ciutat dedicada durant molt de

 
Tallers de bones pràctiques (+Info)
 
Tallers per a les recomanacions (+Info)
 
Clausura de les jornades de eMigra (+Info)
temps a un sector en concret, a la que se li ha posat l’etiqueta de tenir només un determinat tipus d’ensenyament i per tant els mateixos perfils professionals, s’hagi revoltat. S’està treballant per a aconseguir la implantació de dos polígons que avui en dia ja són una realitat: el Parc de Negocis dedicat a les noves tecnologies i el parc Aeroespacial. Per parlar d’oportunitat d’igualtat és necessari creure que les realitats es poden canviar”.

Pel que fa a la “ciutadania cultural i educativa” Salmeron va comentar que “tots els indicadors mostraven que Viladecans és una ciutat condemnada a viure dels rèdits de la gran capital i del seu impuls cultural però una mica d’esquenes. Aquesta ciutat també es va revoltar contra aquesta situació. Hem intentat canviar les dinàmiques establertes i es va decidir que la ciutat podria tenir un dels millors teatres després del Teatre Nacional de Catalunya. Al contrari del que tothom pensava una enquesta recent demostra que som una de les ciutats que més públic teatral aconsegueix retenir respecte a la gran capital”. Dins d’aquesta “ciutadania cultural” Salmeron va incloure el que va definir com a “ciutadania d’accés” que fa que tots els membres d’una comunitat puguin accedir a la ciutadania laboral i a l’educativa. “En aquest sentit s’emmarca la jornada, per a poder proveir aquells mecanismes perquè tots tinguem el mateix accés. En alguns col·lectius encara no podem parlar d’equiparació absoluta i aquests no només estan formats per immigrants perquè aquestes jornades es podrien traslladar perfectament a les diferències de gènere. És important estudiar els casos en concret per a equiparar l’accés als diferents sectors de totes les persones” va afegir Maria Salmeron.

La investigadora de la Maison de les Sciences de l’Homme a Paris, Dana Diminescu va explicar que “els immigrants que hi ha actualment a la nostra societat han evolucionat i estan connectats”. Aquí va matisar que “tot i que la primera cosa en la que pensem quan parlem de connexió és Internet una de les eines més importants que tenen al seu abast és el telèfon mòbil”. Va assenyalar que aquests aparells tenen molta importància per als immigrants perquè els hi donen autonomia.

El director de la Fundació Ciutat de Viladecans, Helios Prieto, va explicar la transformació de la ciutat de Viladecans pel que fa a habitants i a sectors de treball en els darrers anys. D’altra banda també va parlar sobre el model que va desenvolupar Europa després de la guerra mundial. “Europa ha inventat un model que ofereix estudis superiors garantits, seguretat social... i això només passa aquí i es necessita una cohesió social per a mantenir aquest model que es va inventar. Europa necessita als immigrants”. Helios Prieto també va comentar que “a Viladecans l’estructura demogràfica de fa 30 anys tenia forma de piràmide i ara la té de pi. Espanya al 2030 serà el país europeu amb més població de 65 anys. Per a mantenir el model els immigrants són necessaris i per a mantenir la cohesió social amb aquesta població immigrada cal que tinguin accés a la cultura digital”.

Marta Salido 13/2/2006