Jaciment de mamuts a Can Guardiola
La quantitat de restes trobades i el bon estat de conservació situa el jaciment paleolític com al més important de Catalunya i un dels importants del sud d’Europa
Viladecans era terra de mamuts. Així ho confirma el jaciment trobat al barri de Can Guardiola durant l’excavació per realitzar la bassa de laminació d’aigua de la riera de Sant Llorenç. A principis d’aquest any el Grup de Recerca del Quaternari de la Universitat de Barcelona va trobar que 20 metres sota terra s’amagaven més de 300 restes d’animals del Pleistocè Superior en un espai de 2.500 m2. L’equip arqueològic va trobar una especial presència de proboscidis (mamuts i elefants) dels que s’han trobat una trentena d’ullals. Tot i que no es definitiu, les conclusions preliminars estableixen que el jaciment disposa d’una seqüència cronològica que varia entre els 20.000 i els 100.000 anys. Perquè el que ara per ara està en estudi pugui ser vist per la ciutadania, Viladecans crearà un equipament amb funció de museu i de centre d’interpretació.
Els treballs arqueològics realitzats al barri de Can Guardiola per part del Grup de Recerca del Quaternari des de gener d’aquest any han permès extreure més de 300 restes de fauna i espècies extingides que van habitar a la zona durant el Pleistocè Superior. Les restes van ser trobades força aïllades en una extensió de 2.500 m2 i es calcula que tenen una antiguitat d’entre 20.000 anys (nivell superior) i 100.000 anys (base). El jaciment destaca per les restes de proboscidis, ordre de mamífers de gran volum i trompa entre els que es troben mamuts i elefants. En concret, les troballes han donat amb una trentena de defenses de mamut, cosa que posa de manifest que
“a la zona de la riera de Sant Llorenç hi hauria un lloc apte per la vida d’aquests grans mamífers i on morien de manera natural”, explica l’arqueòloga Montse Sanz. Segons comenta la quantitat de defenses, algunes d’elles arriben gairebé als 3 metres, podria venir explicada perquè “homes del Paleolític i carnívors aprofitessin la carn enduent-se les parts que la contenien”. A més d’aquests ossos també s’ha localitzat un fragment de crani, diversos molars i extremitats però no ossos petits perquè “pensem que l’aigua els va arrossegar o els animals carnívors i els humans se’ls van emportar”, apunta Sanz.
A més de proboscidis, l’equip d’excavació també va trobar altres restes d’animals com ara rinoceronts, cavalls, cérvols, bòvids i cabres però no s’ha localitza cap resta d’animals carnívor. A més, la presència de restes d’eines paleolítiques com ara el sílex evidencien l’activitat de caça de l’home en la zona. També s’han trobat restes de quars que encara estan en estudi.
Jaciment excepcional a la Península Ibèrica
L’excel·lent estat de conservació, la quantitat i els materials estranys de documentar fan que el jaciment sigui d’importància única a Catalunya i a la Península Ibèrica i que sigui una de les troballes més importants del sud d’Europa. L’arqueòloga Montse Sanz apunta que “fins el moment a Catalunya s’han excavat jaciments i s’han trobat restes de
 
MÉS INFORMACIÓ
proboscidis com per exemple al de la Boadella, a Canonge, però Viladecans destaca per la importància de les defenses de mamut, les dents incisives superiors que són més prolongades, i en especial per haver estat trobades força senceres i en excel·lent estat de conservació. D’igual manera també és excepcional el crani que conserva les dents ja que a més de ser un dels pocs exemplars trobats a la Península aportarà molta informació tant per conèixer l’evolució d’aquesta espècie com per fer estudis de l’evolució del paisatge”.
Per la seva banda, l’alcalde de Viladecans, Carles Ruiz, comenta que “per a la ciutat és molt important perquè hem trobat un jaciment que és el primer de la Península Ibèrica i dels primers d’Europa i això significa que en el mapa de la recerca científica arqueològica Viladecans està situada a primer nivell. Teníem preparat ja el projecte del Pla de Patrimoni amb diversos museus i amb aquest jaciment agafa un rang europeu amb possibilitats de generalitzar la divulgació del Paleolític”. Pel que fa al futur, Ruiz anuncia que “a diferència d’altres troballes parlem d’un jaciment de primera línia per tant caldrà fer un centre a l’alçada d’aquesta importància. Tenim la sort de poder acollir a la ciutat un equipament científic, de divulgació cultural i ara hem de treballar amb la Generalitat per veure com s’ha de materialitzar”. En aquest sentit el director territorial de Barcelona del Departament de Cultura de la Generalitat, Jordi Roca, explica que “ara toca treballar amb l’Ajuntament per veure com es vol posar en rendibilitat social aquesta troballa. No n’hi ha prou amb una rendibilitat científica, s’ha d’aconseguir que la ciutadania senti seves aquestes troballes que es fan arreu del país i en concret aquesta que té un alt valor a nivell de Península Ibèrica. Tenim temps per estudiar la situació i trobar els punts de comú acord per definir quina tipologia d’equipament seria pensant que aquí a prop disposem del Parc Arqueològic de les Mines de Gavà que també té una alta importància per al país”.
 
HISTÒRIC Històric  
Marta Salido 13/06/2008