La Companyia de Dansa
Anthurium estrena Armaggedon
|
| L’entrada
de l’estiu és sempre un moment important per a la companyia
de dansa viladecanenca Anthurium. L’agrupació amateur
fa coincidir amb el bon temps l’estrena del fruit de mesos
de treball i dedicació. En aquesta ocasió, el proper dissabte
25 de juny mostrarà per primera vegada, al Centre Cultural,
Armaggedon, el seu quart muntatge en tres anys de vida
com a companyia. De moment, tenen programades set representacions,
entre elles al Festival del Teatre al Carrer i a l’Atrium.
|
|
En certa manera, Armaggedon és, en opinió de Patrícia Asenjo, presidenta de la Companyia Anthurium, “el tancament d’un cicle, en diversos sentits”. En primer lloc, Armaggedon torna als orígens de la companyia, en tractar-se d’un espectacle de dansa teatre contemporani, com el primer dels muntatges que van fer just després de formalitzar-se com a companyia, l’any 2002, Akelarre. “Ballar contemporani exigeix més tècnica i ara la gent que tenim a la companyia té un bon nivell i a tots ens agrada aquest estil”, explica
|
|
 |
|
|
|
La trama d’Akelarre
estava inspirada en una gran tragicomèdia de finals
del segle XV, la història d’un amor impossible,
La Celestina. En el cas d’Armaggedon, la trama
avarca un període de temps més ampli, de fet tota
la convulsa història de la humanitat fins a la
batalla que vaticina la bíblia que provocarà la
destrucció del món. El to tràgic i l’absència
d’un final feliç són compartits tant a Armaggedon
com al primer muntatge de la companyia.
|
|
|
Armaggedon, amb
tot, és un salt endavant, quant a recursos escènics
es refereix, que han suposat un desembós important
per aquesta companyia formada per 10 persones,
entre ballarins i cos tècnic. “Armaggedon mostra
una gran evolució de la companyia pel que fa a
vestuari i recursos escènics i tècnics i és que
quan més coneixes del món de les arts escèniques,
més vols avançar i més vols fer”, afirma David
Pallarès, director tècnic de la companyia. L’espectacle
comptarà amb un gran desplegament de mitjans tècnic,
amb projeccions i efectes lluminosos que faran
d’Armaggedon un espectacle “molt visual i reforçaran
el missatge”. La companyia destaca el recolzament
rebut des d’instàncies municipals i dels comerciants
viladecanencs.
|
|
|
 |
|
“És un espectacle
pensat per ser representat en un teatre per poder
aprofitar al màxim l’escenografia, el vestuari
i sobretot les projeccions del ciclorama”, opina
Pallarès, “per això no perdeu l’oportunitat de
veure’l al Centre Cultural”. De moment, tenen
programades set representacions d’Armaggedon.
L’estrena serà dissabte 25 de juny, a les 21.30
hores, al Centre Cultural. Al dia següent, a les
20 hores, en faran un segon passi. Abans de l’estrena
oficial, però, s’haurà pogut veure una avanç dintre
les activitats de les Nits de Lluna Plena de l’Eix
Comercial. Posteriorment, en el marc del Festival
de Teatre al Carrer, l’1 i el 2 de juliol, actuaran
a les 23 hores a la plaça de la Vila. Des del
primer muntatge, Akelarre (2002), han participat
al Festival, però és aquest any quan han aconseguit
fer-ho en un millor horari i emplaçament. “Això
ens dóna més visibilitat pels programadors”, diu
Pallarès. Al mes d’octubre participaran a la Mostra
de Teatre de Sant Boi de Llobregat, el 23 de novembre
portaran Armaggedon a Sant Climent amb motiu de
les Festes d’Hivern i el 26 de novembre a la Sala
Petita de l’Atrium.
|
|
|
Amb Armaggedon
és també la primera vegada que un dels muntatges
d’Anthurium passa àmpliament de l’hora de durada,
al voltant de 90 minuts, i com sempre, amb coreografia
de creació pròpia. Les coreografies són una creació
comuna entre tots els ballarins de la companyia,
a la qual “tots aportem la formació que hem rebut
i la manera pròpia d’enfocar el guió i la línia
general de l’espectacle que s’ha acordat”. “El
fet de ser una companyia amateur, a la qual hem
de dedicar el temps que tenim després dels nostres
treballs i estudis, fa que assagem molt per grups
per optimitzar el temps de què disposem”. Portar
endavant una companyia amateur “és difícil perquè
requereix molta il·lusió, voluntat, temps lliure
i ganes que funcioni el projecte”. “I es fa, si
més no, més difícil pel fet que la dansa no és
un art de masses”, continua Asenjo. I a això s’ha
d’afegir la “manca de circuits amateurs de dansa”.
Per això, tot i el recolzament “es fa difícil
portar endavant la companyia, però tenim una força
important que és que la gent de la companyia tenim
moltes il·lusions i interessos comuns i una sensibilitat
especial envers la dansa i això fa que siguem
una pinya”.
|
|
|
Armageddon és
la batalla que vaticina la bíblia on es provocarà
la destrucció del món, tal i com el coneixem.
Fins arribar a aquest punt, que és la conclusió
final de l’espectacle, els sis ballarins de la
companyia, cinc noies i un noi, interpreten amb
el llenguatge del cos la història del Planeta
Terra. Es podrà veure dalt de l’escenari l’evolució
de les espècies animals i com aquestes han repercutit
i afectat el planeta amb el seu desenvolupament.
|
|
|
“Sobretot ens interessa
reflectir el moment en què ens trobem ara i mostrar
com l’ésser humà no acaba d’aprendre la lliçó
reincidint, entre d’altres coses, en guerres constants”,
explica Patrícia Asenjo. “En l’espectacle volem
que tothom es pugui veure reflectit en algun dels
personatges o alguna de les accions dels ballarins”,
continua, “i és mitjançant la dansa contemporània
i el llenguatge del cos com els intèrprets creen
un vehicle de comunicació amb el públic i intenten
fer arribar les idees que volem expressar”. Els
passos de la coreografia estan pensats per explicar
per si sols cada moment de la història. Al moment
que la vida a la terra la representen larves submarines,
els moviments a escena estan inspirats en la fluïdesa
del mar. A la prehistòria els moviments són semblants
als que podria fer un home de les cavernes. Un
moment destacat del muntatge és a la part central
quan es pot entreveure un to més còmic entre la
tendència al fatalisme que marca l’obra. Asenjo
i Pallarès destaquen també la representació de
l’individualisme que a l’obra es realitza mitjançant
els breu solos que interpreta cada ballarí.
|
|
|
De cara al futur, la companyia preveu continuar fent muntatges i seguir representant els que ja té fets. El proper treball podria ser un espectacle infantil i així disposarien “d’un cartell d’obres per a totes les edats i tipus de públic”, diu Pallarès. “A banda, amb un muntatge infantil atraurem els infants cap a la dansa perquè creixin amb una certa sensibilitat envers aquesta art escènica minoritària”, creu Asenjo. Un altre desig de futur seria poder comptar amb un espai propi d’assaig, “adaptat a les necessitats flexibles d’horari d’una companyia amateur”.
|
|
|
|
|
 |
Rocio
Soria 21/06/2005 |
|
|