Rosa Valero, secretària d’ACAPS Viladecans: “Tots els nens volen tornar amb les seves famílies d’allà”

 


Tu has tingut un infant acollit. Què tal l’experiència?

Jo he tingut dos anys una nena, però aquest any per motius de feina no he pogut agafar cap infant. La meva nena era molt petita. Tenia set anys quan la vaig acollir per primera vegada, l’edat amb què comencen a venir a les colònies i no havia sortit mai dels campaments. Per això tot era nou per ella. Les escales, l’aigua corrent, l’ascensor, la platja o l’aixeta eren coses que li sobtaven. De fet, li sorprenia tot. Per exemple, es sorprenia molt amb el fet d’obrir la nevera i trobar menjar. Per això, es pensen al principi que aquí és Jauja quan veuen que hi ha tantes coses. I això s’ha de controlar i els has d’explicar que hi ha de tot però que s’ha d’utilitzar amb mesura.

Les famílies que acolleixen un nen normalment repeteixen?
Sí, quasi bé sempre repeteixen. De fet, aquest any hi ha cinc famílies repetidores. I és que és una experiència molt positiva tant per a la família acollidora com pels nens. L’estada aquí els fa molt bé als nens, perquè veuen que existeix una altra realitat diferent a la dels campaments i els pots oferir una atenció sanitària i una alimentació adequada. Per altra banda, a la família acollidora l’estada dels nens també els aporta una gran satisfacció. De totes maneres, quan vénen per primera vegada és molt diferent que quan repeteixen, que ja no tot és novetat per a ells. La primera vegada el shock de deixar la família és gran. I a més s’ha de tenir cura que no pensin que tu te’ls quedaràs perquè si no la marxa seria dolorosa per ells. Ells han de tenir clar que vénen per dos mesos i tu els has d’ajudar marcant-los clarament els temps que s’hi estaran i el que els falta per marxar.
Els nens volen quedar-se aquí?
No. Quedar-se aquí no es vol quedar ningú. Tots volen marxar per molt bé que s’hi estiguin aquí. I això és perquè la família els tira molt. A ells els agrada venir aquí, s’ho passen bé, però als campaments tenen les seves famílies i tot i que tenen algunes carències materials, a nivell afectiu estan molt bé, tenen molt de carinyo. Ells estan desitjant tornar per poder explicar l’experiència, ensenyar les fotos i donar els regals.
Mantens el contacte amb la nena que vas acollir?
Personalment, jo mantinc el contacte per carta tres cops l’any. Malauradament no he pogut visitar els campaments, però des de l’associació s’organitzen viatges dos cops l’any.
Rocio Soria 19/07/2004