Un Viladecanenc al sostre del món

Aquest any, el nom de Viladecans ha arribat a la màxima alçada mai assolida fins ara. Ha sigut de la mà de l’alpinista viladecanenc Josep Maria Moyà, que va escalar una de les muntanyes de l’Himàlaia, el Shisha Pangma, de 8.013 metres. Moyà es va quedar a les portes de fer cim quan, a una alçada de 7.600 metres, va haver de prendre una de les decisions més dures per un alpinista, donar la volta i renunciar a culminar l’expedició que havia preparat durant més d’un any.

Ja fa poc més d’un mes que l’alpinista viladecanenc Josep Maria Moyà va tornar a casa després de realitzar l’expedició Gavà-Viladecans Shisha Pangma Tibet 2004, respaldada pel Club Alpí Baix LLobregat i la Unió Muntanyenca Eramprunyà. L’arribada a l’aeroport del Prat, després d’un viatge de prop de 29 hores, posava fi a dos mesos d’expedició i prop d’un any de preparació i organització d’aquesta aventura, que estava previst que afrontessin dos viladecanencs bojos per la muntanya, Josep Maria Moyà i Juan Carlos Vizcaíno. Malauradament, a deu dies de sortir cap a Kathmandu, a Vizcaíno se li va diagnosticar una malaltia greu que, per preinscripció mèdica, el va obligar a renunciar a emprendre l’expedició. Amb tant poc temps de marge, Moyà va decidir continuar endavant i afrontar l’expedició tot sol, sense el recolzament del seu company. “Si s’hagués sabut amb més temps que Juan Carlos no vindria, hauríem posposat l’expedició, però amb només deu dies, anul·lar tot significava una pèrdua i una despesa molt gran”, afirma Moyà. Vizcaíno el va animar a seguir endavant amb el viatge.
 

Vizcaíno ara ja es troba recuperat, després de dos mesos i 19 dies al llit, i amb moltíssimes ganes de recuperar la forma física i començar a provar-se i apropar-se de nou a la muntanya, un element que mai no ha abandonat, ni tan sols durant la seva lluita contra la malaltia. “Una de les coses que m’han motivat i m’han donat ànims i energia és la muntanya, perquè és allò que realment visc. La muntanya m’ha donat il·lusió i forces per a lluitar”, afirma Vizcaíno. De moment, ja ha començat a escalar a baix nivell per començar a recuperar-se i poder tornar a l‘activitat quotidiana a la muntanya.
Per a Moyà, però, l’absència del company Vizcaíno va canviar el signe de l’expedició. “No s’entenia l’expedició sense Juan Carlos perquè era una cosa que havíem estat preparant tots dos”. A més, Moyà només coneixia un dels cinc bascos de l’expedició amb qui havien de col·laborar, José Maria García “Peyo”, amb qui va afrontar la darrera etapa de l’expedició, l’atac al cim. “Peyo” va aconseguir-ho. Moyà va quedar-se a les portes. “El moment més dur per a mi no va ser el de donar la volta a una alçada de 7.600 metres, ja que és una acció que no passa en un segon i que és el resultat de veure que no estàs bé i que amb la teva marxa alenteixes l’avanç del company, en aquest cas de “Peyo”, explica Moyà.

El moment més difícil per ell, assegura, va ser el primer tram després de sortir de la tenda, per a atacar el cim. Només començar, “ja vaig notar que el meu cos no responia, que no em trobava bé, que em costava recuperar-me després de cada passa, tot i que la nit abans estava convençut d’estar en bones condicions per a afrontar el cim”, afirma Moyà. José María García, conegut com “Peyo”, sí ho va aconseguir i va assolir el cim del Shisha Pangma, un pic de 8.013 metres de la serralada de l'Himàlaia que pertany a l'elit de les 14 muntanyes que superen els 8.000 metres d'alçada en tot el món. “Em vaig alegrar molt per ell”, assegura Moyà, que es desfà en elogis cap a “Peyo”. “És una persona excepcional, un bon alpinista i s’ho mereixia, ja que s’ho va treballar sol, tot i que, és clar, és una llàstima no haver-lo acompanyat a la cimera”. El final de “la marató que és una pujada és fer cim, és el més important de tot, però l’ascensió és un cúmul de circumstàncies. Per a mi, és igualment important disfrutar de la pujada i he d’estar ben acompanyat i tenir un bon ambient”, creu Moyà.
Un altre dels moments durs de l’ascensió, va ser la mort de l’alpinista Xavi Ormazabal al Cho Oyu, després d’haver baixat del Shisha. La noticia de la mort d’Ormazabal va arribar a Josep Maria Moyà y a “Peyo” el dia 17 d’octubre. Ormazabal va perdre la vida durant la seva ascensió al Cho Oyu, després d’haver fet cim al Shisha uns dies abans que ataquessin “Peyo” i Josep Maria. Aquesta primavera l’havien concedit la medalla "Leopardo de las Nieves" amb què guardona el govern rus a les persones que aconsegueixen fer totes les cimes de set mil metres que hi ha a Rússia. “Abans de l’expedició, jo no coneixia a Xavi Ormazabal, però dos mesos, 24 hores junts, fan que s’estableixi un vincle important”, recorda Moyà.
Moyà no va aconseguir fer cim, però es va emportar cap a casa una nova experiència que sumar a la seva llarguíssima trajectòria d’ascensions, que va començar amb 14 anys pujant l’Aneto. “Ara, amb 36 anys, continuo tenint la mateixa moral i convenciment i em trobo més fort que quan tenia 15. Sempre estaré vinculat a la muntanya, pràcticament cada any he fet alguna ascensió i no li vec el final”. De moment, aquest any pròxim no planejarà cap ascensió que exigeixi una gran preparació i organització i farà un viatge amb la seva dona. Vizcaíno també està ple de projectes per quan recuperi la forma i acabi de pujar la inesperada muntanya de la malaltia que se li va posar al davant aquesta tardor. De moment, a curt termini vol practicar l’esquí i pujar algunes muntanyes. “Més tard, haurem de buscar el moment per a l’Himàlaia”.
Per veure totes les fotos de l'expedició fes clic aqui
 
Per a més informació sobre l’expedició Shisha Pangma Tibet 2004 i sobre els alpinistes Juan Carlos Vizcaíno i Josep Maria Moyà, podeu visitar la web www.shishapangma04.viladecans.net
Rocio Soria 3/12/2004