Ahmed Farkal: “Si la gent conegués la cultura àrab, i la marroquina en particular, canviaria de pensament vers el nostre col·lectiu”

Proper president de l’Associació O2
Ja fa 5 anys que Ahmed Farkal és veí de Viladecans. Actualment, ell i altres persones del col·lectiu marroquí de Viladecans estan posant en marxa una associació que tracti tots aquells temes relacionats amb la seva cultura i les seves preocupacions. Per això, es reuneixen cada dissabte a l’auditori Pablo Picasso per a treballar sobre les activitats que desenvoluparà aquesta associació. En aquesta entrevista, Ahmed Farkal, presenta O2 i ens ajuda a conèixer i a entendre una mica més la cultura marroquina, en particular, i la musulmana, en general.

Bandera de Marroc
 

Quina és la teva feina?

Actualment treballo a la construcció com encarregat d’obra però jo tinc els meus estudis, em vaig treure la carrera d’enginyeria de camins i carreteres al Marroc. Vaig venir a Espanya fa uns 5 anys amb un visat turístic per a seguir estudiant pensant que accedir a una universitat politècnica d’aquí seria fàcil però em vaig trobar que necessitava fer uns tràmits força complexos. Vaig decidir quedar-me amb la idea que un cop

regulats els meus papers tindria un fàcil accés a la universitat. Des de 2001 a 2005 no es va produir cap regularització de papers i vaig haver de treballar per viure i per això vaig aprendre un ofici nou. Ara, amb els papers en regla, estic en procés de posar-me a estudiar un altre cop. Al Marroc m’estan tramitant tots els papers que necessito per poder estudiar aquí.

Per què vas emigrar del teu país?

La idea era venir per estudiar i millorar la meva situació econòmica del Marroc. Tenia confiança en mi i vaig pensar que, com que tenia experiència treballant en una multinacional al Marroc, guanyaria més que allà. Jo sóc d’una família humil i sóc l’únic dels germans que ha tingut la sort d’estudiar i volia guanyar més per poder cobrir una mica més les necessitats de la meva família.

Vas tenir problemes amb el castellà?

Quan vaig arribar ja coneixia la llengua. Vaig aprendre castellà perquè una part dels meus estudis i de la meva vida laboral la vaig desenvolupar a Tànger i allà es capten tots els canals d’Espanya amb una antena normal. Com que sóc força aficionat al futbol seguia tot el tema esportiu de la lliga espanyola i vaig anar aprenent castellà mitjançant la tele i alguns llibres.

Abans d’arribar sabies que el català està molt present en el dia a dia de Catalunya?

Sabia que existia el català i que s’assemblava molt al francès. No em va semblar molt estrany perquè entre el castellà i el francès que sabia podia entendre el que em deien. Encara se m’escapen algunes paraules però en general l’entenc força bé. Si parlés amb més catalanoparlants segur que el parlaria bé però com a la feina parlem castellà...

Què és el que més trobes a faltar del teu país?

El que més trobo a faltar del meu país és la meva família però també la vida del Marroc. Allà la societat és diferent a l’espanyola, les relacions familiars són més estretes que aquí amb els tiets, els cosins... És igual l’edat que tinguis perquè la relació familiar sempre es manté. Aquí aquesta relació es trenca, per dir alguna cosa, als 18 anys però allà no, allà dura fins a la mort. Sempre et sents protegit per la família.

Què li manca al col·lectiu marroquí per a trobar-se més ben acollit?

La meva resposta és relativa perquè no contestaré a tot el que pensa tothom. El que li manca a la comunitat marroquina és que no la tractin malament perquè encara es nota a la feina, als bars... que hi ha persones racistes. De vegades fa mal perquè toquen temes molt delicats com ara la religió i el terrorisme, sempre hi ha un prejudici i no sé quan se’l trauran. Una altra cosa és que tampoc tenim tota la llibertat religiosa que voldríem, fa tres anys que anem darrera de l’obertura d’una mesquita, si ens la facilitessin ens trobaríem una

 
Ahmed Farkal, president; i Ahmed Makhlouf, vicepresident O2
mica millor. També ens tenim amb problemes amb la vivenda perquè quan un matrimoni marroquí busca llogar un pis ho té força difícil perquè sempre prefereixen llogar-lo a altres persones que no pas a marroquins, quan la majoria són persones tranquil·les que no donen problemes. Per a mi aquests són els problemes més grans però també n’hi ha d’altres.

Què origina el racisme vers les persones marroquines?

Crec que el desconeixement de la nostra cultura és un dels motius que fa aflorar el racisme entre la gent. Fa un parell de mesos que vaig anar al Marroc i vaig trobar una parella catalana que hi anava de viatge i ens vam fer amics. Després d’aquesta experiència la seva idea sobre els marroquins va canviar, no s’imaginaven que la gent fos tan hospitalària. Ara tinc una bona relació amb aquesta parella. Per això, si la gent conegués la cultura àrab, i la marroquina en particular, canviaria de pensament.

Quina és la base de la cultura marroquina?

La cultura marroquina es basa 100% sobre la religió islàmica però també s’està notant la influència del desenvolupament occidental. Si vas al Marroc es nota perquè a les grans ciutats la gent viu de manera similar a Barcelona. Tot el que és la roba sí que ha variat però pel que fa al pensament no gaire. Hi ha coses, per exemple, com ara els vestits o la gastronomia que sí estan canviant per la influència de la cultura occidental.

Ahmed Farkal
 

De totes les celebracions musulmanes la festa del xai és la més important. En què consisteix?

La festa del xai és molt important per a nosaltres, és molt sagrada. La història es remunta milers d’anys enrere, a l’època del profeta Abraham. Déu li va demanar que matés al seu fill Ismael i ell per a demostrar-li la seva fe ho va preparar tot per fer-ho. Quan Déu va saber que Abraham estava disposat a complir les seves ordres li va enviar un xai perquè el sacrifiqués en lloc del seu fill. D’aquí bé la festa del xai. Nosaltres ho celebrem comprant un xai que està

condicionat a moltes coses: s’ha de sacrificar orientant-lo a la Meca, cal dir unes frases en el moment adequat perquè el xai sigui per a Déu... La tercera part d’aquest s’ha de donar als més pobres i la resta se la queda la família. Això vol dir que un dels objectius d’aquesta festa també consisteix en ajudar als pobres, no només celebrar el dia. Aquest també és un dia per a les reconciliacions, si estàs barallat amb alguna família l’has de perdonar aquest dia, el menor ha d’anar a visitar al major de la família amb la que estàs enfadat i oblidar els problemes.

Quines altres tradicions destacades teniu?

També tenim la festa de la fi del Ramadà. El que t’estic explicant no només forma part de la cultura marroquina sinó de tot el món musulmà. El Achor arriba dos mesos després de la festa el xai i consisteix en que al final de l’any s’ha de repartir el 10% dels beneficis que t’han donat les teves possessions entre els més pobres, si tens 10 milions li has de donar un 10% als pobres, si tens ovelles també, el que sigui. Qualsevol cosa que tinguis i que a final d’any t’hagi donat un benefici s’ha de repartir, en part, als més pobres.

Com es diu l’associació que esteu muntant?

L’associació es diu O2. Li hem donat aquest nom, el símbol de l’oxigen, perquè volem que sigui com descans. Els marroquins no vivim la nostra vida cultural quotidiana, la nostra identificació cultural, no la gaudim cada dia, no podem viure les nostres festes tal i com ho fem a la nostra cultura. Aquí hi ha molts marroquins, milers, però no es nota, s’ha de notar la seva presència, la seva cultura. L’associació s’ocuparà de les nostres preocupacions en general i de les nostres festes i també servirà per demostrar a tots els veïns que no tot el que surt a la premsa referent a nosaltres és veritat. A la nostra cultura hi ha moltes coses positives que poden aportar beneficis a Viladecans per fer que el municipi sigui una ciutat més pluricultural.

Quanta gent forma part d’aquesta iniciativa?

Hi ha molta gent que ens està recolzant però estan esperant a que treballem per incorporar-se. Hi ha molts joves amb idees noves. Hi ha una altra associació a Viladecans dedicada a la religió però nosaltres ens dediquem a tot: a la cultura, a l’educació... Estem oberts a tot. Tenim tots els estatuts aprovats i fa uns 3 o 4 mesos que hem entregat els papers a la Generalitat perquè l’associació es faci oficial.

Una de les activitats que es durà a terme serà l’ensenyança d’àrab als nens d’origen marroquí. Per què?

Existeix un problema amb la llengua àrab perquè són molts els marroquins que ens expliquen que els seus fills la estan perdent cada dia més. Com que estan molt de temps a l’escola i amb els amics parlen castellà o català van perdent l’àrab. Aquest és un dels projectes que ens corre més pressa. D’alguna manera cal ensenyar als nens l’àrab. Aquí no hi ha problema perquè els nens surten de casa i fora tenen amb qui parlar en català o castellà el problema arriba quan van a visitar a les seves àvies o tietes al Marroc i no poden parlar amb elles perquè no s’entenen. D’altra banda, la pèrdua de l’idioma també suposa, en part, la pèrdua de la cultura. El que defineix una cultura és la llengua i si la perds perdràs la cultura també.

Quines altres activitats desenvoluparà la vostra associació?

A l’àrea cultural volem promoure el diàleg entre les diferents cultures per parlar entre tots i entendre’ns millor. També volem promoure el projecte de l’Aliança de Civilitzacions, organitzar actes i cerimònies per a donar a conèixer la cultura com ara actes teatrals, poesia, gastronomia, vestits, jornades obertes, seminaris, la vida familiar, art i tradicions, idioma i orígens...

Pel que fa a l’àrea educativa treballarem en tres sentits diferents però amb el mateix objectiu: millorar els coneixements dels marroquins i marroquines del municipi. Treballarem per combatre l’analfabetisme i la ignorància de les persones desfavorides que per les circumstàncies que siguin no han pogut estudiar i a que els joves donin més importància en els seus estudis i que no es perdin al carrer amb les drogues i altres coses.

Quins problemes hi ha amb l’educació?

Els professors han d’educar als nens i no ensenyar-los de mala manera. El que s’ha de fer és intentar integrar als que venen de fora no desintegrar-los i els professors han de col·laborar en aquesta tasca. A part, els mateixos pares han de fer saber als seus fills que volen que segueixin estudiant. A més, també hi ha famílies que encara que voldrien que els seus fills estudiessin no s’ho poden permetre. Hi ha molt pocs marroquins que arriben a la universitat. Ens demanen que ens adaptem i ens integrem però en realitat no

 
Edifici seu del casal
ens acullen amb els braços oberts. Una persona no es pot integrar de la nit al matí, és qüestió de temps. La societat espanyola també ha de facilitar d’alguna manera la nostra integració entenent i comprenent la nostra cultura. És necessari que s’obrin una mica i que ens escoltin. Hi ha un noi a Gavà que cada dues setmanes, més o menys, ve a casa meva perquè li costa entendre algunes coses que li expliquen a l’escola. La veritat és que no sé perquè però a mi m’entén més que al professor. Per això molts nens perden els cursos perquè no entenen les classes. Volem que els nens marroquins no estiguin al carrer sense fer res perquè no es beneficiós ni pel nostre col·lectiu ni per Viladecans. Volem que estudiïn, que agafin una bona carrera i un bon treball. Els que més estudien més educats i disciplinats són.

Explica’m la resta d’activitats que desenvoluparà l’associació.

Volem donar classes de reforç de diferents matèries pels interessats, establir un programa especial per a les dones perquè millorin els seus coneixements intel·lectuals i laborals perquè tinguin més accés a un mercat laboral cada cop més exigent. Moltes dones troben molts problemes per treballar no només per l’idioma sinó per ser marroquines, no tenir prou formació... Amb el ritme de vida que es porta aquí és necessari que les dones també treballin perquè sinó les famílies no es poden mantenir.

També tenim previst fer accions relatives a l’esport perquè és un medi molt important per conèixer i comunicar-se amb altres persones de l’entorn.

Associació O2 (en espera de permisos per constituir-se oficialment)
Casal d’Associacions - Auditori Pablo Picasso
Passatge Sant Ramon, 2
Dissabtes de 17 a 19 hores
Telf. 93 659 14 56/ 93 659 10 15
Per consultar històric fes clic aquí
Marta Salido 17/2/2006