Jo treballo amb els ajuts econòmics.
Nosaltres destinem una partida, que l’any passat
va ser de 7.500 euros, exclusivament per pagar els rebuts
d’aigua i de llum i d’alguna altra coseta
de persones que es troben en una situació econòmica
molt precària. Des de serveis socials es fa una
avaluació, ens envien la família amb una
petició per escrit de l’assistent social
i nosaltres ens fem càrrec de pagar-ho. Avantatges:
nosaltres funcionem amb gran agilitat i de vegades,
si es demana un ajut més oficial, per dir-ho
d’alguna manera, es triga molt en fer-ho efectiu
i aquestes persones necessiten l’ajuda immediatament
perquè estan a punt de quedar-se sense subministrament
d’aigua. En aquest sentit nosaltres poden garantir
una certa rapidesa. Si la gent quan ve a veure’ns
ens explica el seu cas nosaltres l’escoltem perquè
és una bona ocasió per poder escoltar
què li passa a la gent, què vol dir viure
amb una pensió de 300 euros al mes, què
vol dir viure sense papers i amb la pressió que
segons com et poden fer fora del país, o què
vol dir viure tenint els fills a l’altra part
del món o no entenent res del món que
t’envolta.
Un altre projecte que tenim és
una petita borsa de treball orientada bàsicament,
i a la pràctica, a la gent sense papers. Existeix
una certa demanda de persones per atendre a gent gran
a domicili. Moltes persones llatinoamericanes acaben
treballant d’això i em sembla que és
un bon servei perquè ajuda a situar-se una mica
a la gent que acaba d’arribar i a trobar feina
i també és positiu per les persones de
la ciutat que tenen gent gran a casa i que han d’anar
a treballar cada dia. Ens limitem a posar en contacte
a la gent que fa l’oferta amb la gent que s’ofereix.
També tenim un pis compartit
per dones. Ja se sap que hi ha un problema gravíssim
d’habitatge a tots els nivells i si a això
li sumes que ets una persona que està sola i
en una situació precària encara és
més difícil. A la parròquia, en
un cert moment, se li va oferir la possibilitat de gestionar
un pis amb un preu mòdic. El que fem és
oferir les cinc o sis places del pis a persones, bàsicament
dones que estan soles, perquè passin una temporada
fins que trobin feina i es puguin buscar una altra cosa
pel seu compte. Elles també col•laboren
en el manteniment econòmic del pis i això
fa que amb relativament pocs recursos solucionem el
problema de l’habitatge a sis persones, que de
fet són més perquè les places tenen
un caràcter rotatiu.
També
fem distribució d’aliments entre
les famílies que ho necessiten, sempre
des de serveis socials i amb el vist i plau
de l’assistent social i per un temps limitat.
Intentem no cronificar les coses, hi ha ajuts
que serveixen perquè la gent se’n
surti i d’altres ajuden a que la gent
s’acomodi per això nosaltres ho
fem temporalment. Durant tres mesos els donem
aliments procedents de la Creu Roja i del Banc
d’Aliments que ajuden a que la gent se’n
pugui sortir millor perquè tampoc és
que puguin viure del que nosaltres els hi donem.
|
|

Logo
de Càrites |
Per als casos més extrems també
tenim un ajut de roba. Em sembla que la roba és
junt amb els cotxes un dels béns d’ús
que s’aprofiten menys a la nostra societat. La gent
els llença amb facilitat però poden fer
profit a altres persones.
D’altra banda, també impartim
un curs per a dones estrangeres que no parlen ni català
ni castellà. La veritat és que en aquests
moments la majoria són marroquines però
també hi ha hagut dones procedents d’altres
països. Als matins, mentre tenen els nanos a escola,
un altre grup de dones els hi ensenya el castellà,
habitualment, i també les introdueixen una mica
en l’alfabetització i en els nostres costums,
festes i entorn. Això té molt de bo perquè
ajuda a la gent que ve de fora a situar-se molt millor
en el nostre país i també és una
bona font de convivència entre voluntàries
i les dones que arriben de fora.
Finalment, també hi ha un grupet
de dones vinculades al ‘Parlar per Conviure’
que es va animar a tirar endavant un grup d’aprenentatge
de conversa en català pensat sobre tot per persones
llatinoamericanes.
|