Mercè Solé: “Càrites necessita més persones voluntàries”
Voluntària de Càrites

Fa molts anys que Càrites Parroquial es dedica a ajudar a totes aquelles persones que viuen en una situació precària desenvolupant projectes amb la col•laboració desinteressada de diverses persones. Però, cada vegada, aquesta feina s’està tornant més difícil ja que no resulta fàcil trobar voluntaris ni aportacions monetàries estables per poder tirar endavant les activitats encaminades a ajudar als altres. Una de les seves voluntàries, la Mercè Solé, ens explica quins són els problemes de l’entitat i el seu funcionament.

 
Com funciona Càrites?
Càrites és una entitat que depèn de l’església, en aquest cas es coordina en totes les parròquies de Viladecans. El seu objectiu consisteix en donar atenció a tota la gent de Viladecans que està en una situació de gran precarietat, en una situació econòmica de gran dificultat i amb problemes relacionats amb l’habitatge i l’aprenentatge de la llengua. La nostra feina consisteix en tirar endavant diferents projectes que estan portats per les persones voluntàries i assessorats per professionals de Càrites Diocesana de Sant Feliu. Els voluntaris treballem al nostre aire però ho fem d’acord amb uns criteris pactats amb professionals perquè el nostre treball sigui més eficaç i tingui més qualitat i també perquè de vegades tenim moltes ganes d’ajudar i és important ajudar a la gent en allò que necessita i no limitar-nos només a sentir-nos feliços ajudant.

gg


                 Mercè Solè, voluntària de Càrites

L’objectiu és que la gent pugui viure millor. També intentem coordinar-nos tan com podem amb els serveis socials de l’Ajuntament de manera que si nosaltres donem un ajut econòmic sempre ho fem a famílies que han passat per l’assistent social que ha estudiat a fons la seva situació. Pensem que és important que hi hagi gent professional al darrera perquè la nostra feina no és d’anar tapant forats sinó d’ajudar a que puguin sortir d’aquesta situació.
Quins projectes es desenvolupen?

Jo treballo amb els ajuts econòmics. Nosaltres destinem una partida, que l’any passat va ser de 7.500 euros, exclusivament per pagar els rebuts d’aigua i de llum i d’alguna altra coseta de persones que es troben en una situació econòmica molt precària. Des de serveis socials es fa una avaluació, ens envien la família amb una petició per escrit de l’assistent social i nosaltres ens fem càrrec de pagar-ho. Avantatges: nosaltres funcionem amb gran agilitat i de vegades, si es demana un ajut més oficial, per dir-ho d’alguna manera, es triga molt en fer-ho efectiu i aquestes persones necessiten l’ajuda immediatament perquè estan a punt de quedar-se sense subministrament d’aigua. En aquest sentit nosaltres poden garantir una certa rapidesa. Si la gent quan ve a veure’ns ens explica el seu cas nosaltres l’escoltem perquè és una bona ocasió per poder escoltar què li passa a la gent, què vol dir viure amb una pensió de 300 euros al mes, què vol dir viure sense papers i amb la pressió que segons com et poden fer fora del país, o què vol dir viure tenint els fills a l’altra part del món o no entenent res del món que t’envolta.

Un altre projecte que tenim és una petita borsa de treball orientada bàsicament, i a la pràctica, a la gent sense papers. Existeix una certa demanda de persones per atendre a gent gran a domicili. Moltes persones llatinoamericanes acaben treballant d’això i em sembla que és un bon servei perquè ajuda a situar-se una mica a la gent que acaba d’arribar i a trobar feina i també és positiu per les persones de la ciutat que tenen gent gran a casa i que han d’anar a treballar cada dia. Ens limitem a posar en contacte a la gent que fa l’oferta amb la gent que s’ofereix.

També tenim un pis compartit per dones. Ja se sap que hi ha un problema gravíssim d’habitatge a tots els nivells i si a això li sumes que ets una persona que està sola i en una situació precària encara és més difícil. A la parròquia, en un cert moment, se li va oferir la possibilitat de gestionar un pis amb un preu mòdic. El que fem és oferir les cinc o sis places del pis a persones, bàsicament dones que estan soles, perquè passin una temporada fins que trobin feina i es puguin buscar una altra cosa pel seu compte. Elles també col•laboren en el manteniment econòmic del pis i això fa que amb relativament pocs recursos solucionem el problema de l’habitatge a sis persones, que de fet són més perquè les places tenen un caràcter rotatiu.

També fem distribució d’aliments entre les famílies que ho necessiten, sempre des de serveis socials i amb el vist i plau de l’assistent social i per un temps limitat. Intentem no cronificar les coses, hi ha ajuts que serveixen perquè la gent se’n surti i d’altres ajuden a que la gent s’acomodi per això nosaltres ho fem temporalment. Durant tres mesos els donem aliments procedents de la Creu Roja i del Banc d’Aliments que ajuden a que la gent se’n pugui sortir millor perquè tampoc és que puguin viure del que nosaltres els hi donem.

Logo de Càrites

Per als casos més extrems també tenim un ajut de roba. Em sembla que la roba és junt amb els cotxes un dels béns d’ús que s’aprofiten menys a la nostra societat. La gent els llença amb facilitat però poden fer profit a altres persones.

D’altra banda, també impartim un curs per a dones estrangeres que no parlen ni català ni castellà. La veritat és que en aquests moments la majoria són marroquines però també hi ha hagut dones procedents d’altres països. Als matins, mentre tenen els nanos a escola, un altre grup de dones els hi ensenya el castellà, habitualment, i també les introdueixen una mica en l’alfabetització i en els nostres costums, festes i entorn. Això té molt de bo perquè ajuda a la gent que ve de fora a situar-se molt millor en el nostre país i també és una bona font de convivència entre voluntàries i les dones que arriben de fora.

Finalment, també hi ha un grupet de dones vinculades al ‘Parlar per Conviure’ que es va animar a tirar endavant un grup d’aprenentatge de conversa en català pensat sobre tot per persones llatinoamericanes.

El grup de voluntariat està format per 25 persones, en la seva majoria dones. Per què?
Tothom fa el seu paper però potser sembla que la dona està tradicionalment més predisposada a fer aquest tipus de feina. De fet hi ha algunes dones que no treballen fora de casa i que ja tenen els fills grans i s’hi dediquen més que altres que estan en actiu professionalment.
Què significa treballar com a voluntari o voluntària?
Ser voluntària resulta gratificant però no m’agrada presentar-ho com “jo ajudo i sé que és una feina molt útil”. En el fons quan comparteixes una cosa seriosa i profunda amb una persona que tens al costat en una situació de necessitat et fas més persona i jo crec que això és gratificant. També em sembla que és important tenir altres punts de referència que siguin aliens a aquesta societat de consum que ens entra pel televisor i que sembla que tots siguem feliços i que ens permetin veure altres situacions i enriquir-nos amb altres cultures i altres maneres d’entendre la vida. Càrites és una entitat d’església, però no tots els voluntaris són necessariament persones que comparteixen la fe cristiana. Des del punt de vista cristià és un nucli important de la fe de l’església perquè no es pot parlar sobre què és la fe si això no es manifesta solidàriament amb la persona que tens al costat.
És important que la gent sigui solidària durant tot l’any.
Sí. Tendim a recordar-nos de la gent en especial per Nadal i ja està bé, perquè s’ha d’aprofitar qualsevol ocasió per ser solidaris, el que passa és que la gent té les necessitats durant tot l’any. Fer-se soci o tenir una relació més llarga ajuda a fer una mica més de pedagogia amb això perquè els rebuts de la llum hi són sempre, al gener i febrer que fa un fred que pela molta gent necessita més diners pel butà o per la llum. De vegades són realitats que ens costen de veure o conèixer i ens sentim especialment sensibles en una època de l’any però les necessitats hi són sempre.

Càrites Viladecans està als locals de l'església de la Montserratina

Què necessita Càrites?
Necessita més persones voluntàries que hi vulguin col•laborar i més diners d’una manera estable. Durant l’any passat, Càrites va destinar en conjunt a tots els projectes uns 15.000 euros per fer la seva tasca social. Nosaltres ens financem d’una subvenció de l’Ajuntament que aquest any puja a 1.000 euros, de donatius de socis i també d’unes col•lectes que es fan per Nadal i per Corpus. Aquest any ens hem trobat que han anat disminuint els diners fins un punt que les ajudes econòmiques que donem les hem hagut de suspendre durant tres mesos perquè no hi podíem fer front de cap manera. Crec que ens aniria molt bé trobar persones que volguessin col•laborar amb nosaltres a nivell econòmic amb una certa periodicitat. De vegades hi ha gent que espontàniament dóna diners i està molt bé però també va bé un compromís estable. Som tan transparents com podem ser i sempre estem disposats a donar raó d’on van els diners.
Què s’ha de fer per ser voluntari o soci de Càrites?
Per fer-se voluntari de Càrites s’ha de trucar al 93 630 11 66, que és el telèfon de Càrites Diocesana. Llavors parlaran amb les professionals, els hi faran una petita entrevista i segons la disponibilitat i formació de cada persona i l’interès de cadascú es tria en quina activitat col•laborar. D’altra banda, les persones que es vulguin fer sòcies es poden posar en contacte amb el 93 637 97 58 o bé enviar un correu electrònic a caritas@viladecans.net. Després es facilitarà una butlleta o es demanaran les dades bancàries perquè puguin fer l’aportació periòdica. En qualsevol cas, si algú vol fer un donatiu puntual sempre es pot adreçar a qualsevol de les parròquies de Viladecans.
 
Per consultar històric fes clic aquí
Marta Salido 27/10/2006