"El sentiment d’esquerra sí que el tenia però mai m’havia plantejat entrar en política"
Tinc 57 anys i des de fa dos treballo en el manteniment d’un hotel. Estic casat, tinc dos filles i ja sóc avi de dos néts. Vaig entrar al món de la política arrel de la meva participació a la plataforma contra l’enderrocament d’algunes cases del carrer d’Àngel Guimerà i per la petició de qui llavors era el portaveu d’ERC, Jordi Vicente, d’entrar en la llista del partit. El temps lliure que em queda entre la feina i la política m’agrada dedicar-lo a la família i al teatre.
Joan Bonich. Candidat d’ERC a l’alcaldia de Viladecans
Quina és la teva formació i a què et dediques?
Jo em vaig formar com a mestre industrial en electrònica que és el que seria un FP de Segon Grau. Amb els anys m’he dedicat més a la electricitat industrial i pel transcurs de la meva vida professional he anat canviant de feina i avui en dia em dedico al manteniment d’un hotel. Fins fa dos anys estava en manteniment d’indústria però ara estic en el manteniment de l’hotel Hesperia Tower, aquest que està al costat de Bellvitge.
Quines aficions cultives durant el teu temps lliure?
El teatre és la meva passió, m’agrada molt, i em sap molt greu no dedicar-li totes les hores que voldria. Faig i dirigeixo teatre però últimament el tinc una mica abandonat per manca de temps. Abans, quan no tenia aquests canvis de torns, encara podia compaginar la feina, la política i el teatre perquè de les 10 del vespre fins a les 12 de la nit anava a assaig. Ara m’és més complicat però continuo fent alguna cosa. L’any passat vaig dirigir ‘La Rambla de les floristes’ i ara estic preparant el musical de ‘Romeu i Julieta’. No el podré tenir per aquesta temporada però per la vinent segur que es podrà representar.
Des de quan estàs vinculat a la política municipal? Per què vas entrar al món de la política?
Estic posat en política des d’aquesta legislatura. Tot va sorgir de la problemàtica del Barri Antic amb el projecte de l’Ajuntament que pretenia tirar a terra algunes cases del carrer d’Àngel Guimerà. Vaig participar en la plataforma de defensa d’aquelles cases perquè he nascut molt a prop de la zona, perquè la família de la meva esposa tenia una casa allà i pel sentiment del veïnatge.
Em van nomenar portaveu junt amb una noia. Durant tres anys seguits vam fer reivindicacions i quan es van apropar les eleccions municipals anteriors ERC, que va ser pràcticament l’únic partit que va quedar donant suport a la plata -
 
forma fins al final junt amb Esquerra Unida, em van demanar que em presentés amb la seva candidatura. El sentiment d’esquerra sí que el tenia però mai m’havia plantejat entrar en política. M’ho van demanar i vaig dir que sí. La sorpresa va ser que qui en aquell moment era el candidat, en Jordi Vicente, em va posar de segon de llista quan jo li vaig demanar que em posés l’últim. Vam treure dos regidors i el Jordi, per motius personals, va haver de deixar de ser portaveu del grup. El càrrec em va passar a mi i com a tercer que era, en Jaume Alloza, va passar a ser segon.
Jo no era militant, podia ser simpatitzant però mai m’havia plantejat militar. Ara sí que sóc militant perquè entenc que quan una persona està dins d’un projecte i se’l fa seu i coneix una mica l’entramat polític cal estar amb tots els ets i uts i això comporta ser militant. Jo entenia que havia de ser així i a l’any de ser regidor em vaig fer militant. No me’n penedeixo gens ni mica.
Quins avantatges i inconvenients té dedicar-se a la política?
Estar a política és com un cuquet. Dóna la sensació que pots fer alguna cosa important pel teu poble i pel teu país i és una satisfacció molt gran aconseguir, per exemple, el síndic de greuges, el consell de cultura popular o el consell agrari presentat en el darrer ple. Llavors es pot dir que has fet una feina, no dic una bona feina però sí s’ha fet alguna cosa. Qui ho valorarà serà la ciutadania. Sempre tens la sensació que fas poc. Si tinguéssim més temps segur que faríem més coses. També hi ha punts en contra. Abandones molt la família i això és cert perquè jo ara podria estar amb el meu nét recent nascut i estic fent una entrevista, tot seguit me’n vaig a la junta de portaveus i després haurem de preparar el ple de demà perquè cal organitzar-se per no cometre errades i dir coses coherents. Tot això sempre va en detriment de la família que és qui pateix més.
Com es combina la feina, la vida personal i la política?
És molt complicat perquè es combina perdent moltes hores de la teva intimitat, de la família, per sort tinc una esposa molt comprensiva en aquest sentit. Les hores que no estic treballant, perquè evidentment he de complir amb els horaris laborals, em dedico tot el temps que puc a la política per preparar els plens, propostes de programa... i tot el que es pugui fer en política municipal que no és poc.
Així doncs, com és un dia normal de la vida de Joan Bonich?
 

Com que vaig a torns, si el faig de matí, em llevo a les 6 i fins a les 3 de la tarda estic a la feina. Si és la setmana en que hi ha ple, que és la que suposa més dedicació, si és dilluns, a les 5 ja he d’enganxar amb les comissions informatives fins a les 7. I, en acabar, cal preparar una mica el que t’han donat perquè els papers arriben pràcticament a última hora.

Després, a dos quarts de nou tenim l’assemblea local on s’exposen tots els punts del ple. Això acaba a quarts de deu i tinc el temps just per sopar, parlar una mica amb la dona i anar a dormir perquè el dia vinent he de tornar a aixecar-me a les 6. Per sort, ho dic i espero que segueixi sent així, tinc uns caps força comprensius i sempre he tingut la possibilitat de compaginar la setmana que hi ha ple.

En cas de tenir torn de tarda, que és el més complicat, l’he pogut canviar al matí o a la nit. Sinó tot seria molt difícil. Sí que és veritat que a la feina podria dir que sóc un càrrec públic i m’han de deixar sortir però no és una bona opció perquè et poses en evidència amb l’empresa.
Com t’agradaria que fos Viladecans? Què caldria fer en els 4 propers anys per aconseguir-ho?
Que ha canviat i molt s’ha de reconèixer però també crec que queda molt per fer i Esquerra, si la ciutadania li dóna la confiança, treballarà i de valent per fer-ho. Hi ha uns punts bàsics que potser són molt clàssics, però que ens preocupen: la sostenibilitat i el medi ambient. També ens amoïna el tema agrari i l’habitatge social. No voldria dir gaire més perquè aquest punts donen per molt. En aquests quatre eixos és en els que a nosaltres ens agradaria que canviés Viladecans. Estem per l’habitatge social. Si parlem de llocs concrets com Olivaretes diem sí a l’habitatge social però no a la manera o al plantejament que s’ha presentat. Nosaltres serem capaços, en campanya electoral, i estic avançant moltes coses, de fer un plantejament d’Olivaretes diferent amb habitatge social i també amb espai perquè la gent pugui anar a passejar. Durant la campanya anirem presentant algunes línies més.
 
Quin paper han de tenir les Noves Tecnologies a Viladecans?
 
Les Noves Tecnologies són molt importants i caldria plantejar molt seriosament el tema del cablejat. La Fundació, com a eina d’ajut a la nova indústria de Viladecans, pot jugar un paper molt important. No sé si hauria de funcionar com a fundació o com un departament més de l’Ajuntament però sí que hauria de seguir fent la seva feina. Les Noves Tecnologies són progrés i no s’hi pot anar en contra.
 
 
Per consultar històric fes clic aquí
Marta Salido 23/02/2007