Judith Ribas “La llet materna és l’únic aliment complert que tenim els humans al llarg de la nostra vida”

Secretaria del grup de suport al alletament matern Areola

Areola és un grup de suport a la lactància materna format per mares de Viladecans i Gavà per a ajudar a altres mares de la comarca del Baix Llobregat a resoldre problemes i a compartir experiències sobre l’alletament matern. Aquest grup pertanyent a la Federació Catalana de Grups de Suport a la Lactància Materna es reuneix cada quinze dies a una de les seves seus de Gavà o Viladecans. A més d’aquestes trobades també organitzen xerrades i tallers relacionats amb la lactància i la criança dels nadons. La secretaria, i, una de les membres formades com a assessores de lactància de l’associació, Judith Ribas, ens explica com funciona Areola i quins són els beneficis de l’alletament matern.

Logo d'Areola
 

Què és Areola?

Areola és un grup a l’alletament matern que està inscrit al registre de la Generalitat com a entitat sense ànim de lucre des de l’any 2002 amb tot el que a nivell jurídic es requereix però funciona com a grup de mare a mare des de l’any 2000. Una mare de Gavà i una de Viladecans, arran dels problemes que tenien amb l’alletament van començar a buscar grups de mares per Barcelona, La Lliga de la llet, que és un grup internacional que es fa formar més o menys als anys 60 als Estats Units i que després es va estendre per tot el món. Al 2002 és quan es crea Areola com a entitat sense ànim de lucre i comença a funcionar en locals cedits pels ajuntaments de Viladecans i Gavà.

Com es va crear Areola?

Primer va sorgir el grup de mares. Un mare, que és diu Rosario i és la presidenta de l’associació, va començar a reunir a casa seva a diferents mares. Ella, com a mare, havia anat a aprendre a Barcelona a les reunions, igual que jo. Quan ho va traslladar aquí es va trobar que tenia amigues i conegudes que tenien problemes, la trucaven i es reunien i així va aparèixer el grup de mares. Es van reunir la Fina, la Rosario i més persones que van fundar l’associació. Mentre s’estava creant jo estava embarassada de la meva primera filla i anava a Barcelona per a informar-me sobre el tema perquè no sabia que s’estava formant un grup a Viladecans.

Quina és la funció d’aquest grup de suport a l’alletament matern?

És un grup de suport, d’ajuda mútua. L’entrada i la sortida són lliures, és gratuït, són benvingudes les mares amb els nadons, avis i àvies, tietes i tietes, estudiants d’infermeria, llevadores... pot venir qualsevol persona però el que fem principalment és ajudar a la mare. Ens asseiem en cercle, ens presentem. Primer les assessores de lactància, que som les més antigues, presentem l’associació i l’objectiu principal d’aquesta: donar suport a l’alletament matern. Llavors cada mare passa a presentar-se i a explicar i preguntar dubtes o coses que li passen des de com curar les clivelles, com treure i emmagatzemar la llet, com funciona un extractor de llet... Derivat d’aquí venen tots els temes relatius a la criança com ara per què ploren els nens, què cal fer... De fet som un grup de suport a l’alletament però també a la criança.

Quins beneficis aporta l’alletament matern?

De beneficis n’aporta molts. Per l’infant és el millor aliment que existeix, això dit per la OMS, UNICEF, Associació Espanyola de Pediatria... a nivell nutritiu la llet materna és l’únic aliment complert que tenim els humans al llarg de la nostra vida. Els experts diuen que els nens fins als 6 mesos no necessiten res més que la llet de la seva mare, ni aigua, ni infusions, ni suplements ni res de res. El nadó també crea un vincle afectiu cap a la mare que és increïble: el contacte físic, les mirades, el pit ho és tot: el calor, el batec del cor, és moltes coses.

 
Mare allentant al seu fill

Per la mare prevé el càncer de pit, l’osteoporosi en contra del que es pensava i fa cremar els greixos acumulats durant l’embaràs, especialment els de les natges. És l’únic moment que la dona està cremant uns greixos molt localitzats, els greixos que s’han acumulat durant l’embaràs al teixit adipós dels malucs, de la panxa... és l’únic moment que les dones el cremen convertint-lo en llet. Per la mare també hi ha una recuperació postpart més ràpida, s’eviten depressions, estableixes un vincle amb el fill cosa que facilita el son. Quan estàs donant el pit hi ha unes substàncies que faciliten que tant la mare com al fill s’adormin. Per això moltes mares expliquen que quan estan donant el pit s’adormen. Es facilita el descans tant el nadó com la mare. D’altra banda, la llet materna es digereix molt més ràpid, no té contraindicacions, l’únic que si la mare té una malaltia molt greu o està prenent una medicació forta sí que s’ha de vigilar cada cas. No és que estigui contraindicada la lactància però sí que l’ha de vigilar un expert.

Beneficis tots, també per la societat. Els nadons alletats generen menys residus, la llet no necessita envasos, no necessita emmagatzermar-se si la mare està a prop, és totalment ecològica, es produeix la quantitat que necessites, o sigui que la oferta i la demanda està completament compenetrada. A més a més, aquest nadons visiten menys el pediatra, tenen menys malalties infeccioses, dels bronquis.

Judith Ribas , secretària del grup de suport al alletament matern areola
 

Suposo que moltes mares es pregunten si tenen llet suficient per a alletar als seus fills. Què expliqueu perquè no en tinguin dubtes?

Hi ha tres hormones que intervenen en la lactància materna. Una és la prolactina que és la cuinera, la que produeix la llet, és la que dóna l’ordre al cervell perquè produeixi la quantitat de llet necessària. Una mare que té bessons li està dient al seu cervell que té bessons mamant i que necessita llet per a dos. Hi ha moltes mares de bessons que actualment estan donant el pit als nens sense cap problema. La prolactina va directament relacionada amb la succió de l’infant, això vol dir que en el

moment que un nen mama ja està donant l’ordre per a produir més llet a través de les glàndules que hi ha al costat de l’arèola. Si tu li dones el pit al teu fill les vegades que ho reclama estaràs creant la llet que necessita. En alguns moments determinats el nadó necessita més llet perquè fa creixements. Si no en tens cap dubte i te’l poses més sovint, quan han passat dos o tres dies tindrà la llet que necessita. És una qüestió de confiança també.

Després hi ha una altra hormona que és l’oxitocina que és la que fa que surti la llet. Aquesta pot ser modificada per factors ambientals: una mare que ha tingut un ensurt, que no està segura de sí mateixa, que li diuen que no té llet està tenint la influència perquè no li vagi be la lactància. Moltes mares han vingut al nostre grup i no em fet res més que explicar les coses i una setmana després tot anava bé. De fet ha estat la mare qui ha fet tota la feina perquè nosaltres només li hem explicat que no hi ha problema per a alletar al fill. Tota mare té la llet que necessita el seu fill. Hi ha excepcions contades que són unes mares que tenen hipogalàcties i s’ha de diagnosticar per un metge i cal fer una analítica per a detectar que la prolactina és massa baixa. Tot i així he conegut una mare amb aquest problema i amb un tractament ha pogut fer lactància mixta.

Com es pot seguir amb l’alletament matern després dels quatre mesos de baixa maternal?

Hi ha de tot. Hi ha mares que opten per la reducció de jornada, altres que compacten l’alletament... Les que tenen jornades molt complertes poder treure’s la llet, deixar-la a la nevera i la persona que es fa càrrec del nadó se la dóna a través del biberó i quan elles arriben els nens poden seguir mamant i així poden estar el temps que vulguin. De fet hem conegut mares amb feines molt estrambòtiques que havien de passar dos dies fora de casa i han continuat amb l’alletament traient-se la llet i deixant-la emmagatzemada. Quan alguna mare ens planteja que vol seguir alletant però que ha de treballar preguntem l’horari, les condicions, qui el cuida, la distància a la feina... depèn de cada cas.

Hi ha una data establerta per deslletar als nadons?

No diem cap temps específic. Sempre parlem de parelles de lactants. Ho deixem en mans de la mare i el nadó. La mare és l’adulta i és la que decideix. Hi ha mares que decideixen deslletar a l’any, altres als sis mesos, altres que deslleten als nens per l’arribada d’un nou embaràs... la mare decideix. En el moment que un nen no vol mamar no ho farà i quan una mare no vulgui donar el pit tampoc passarà perquè és una relació entre dos. Jo he tingut tres fills i amb cadascun he fer una cosa diferent. Amb la primera vaig voler deslletar jo perquè va aparèixer un nou embaràs i amb els altres dos he deixat que es deslletin sols. Resultats: tinc un nen d’un any que mama i una nena de 3 anys que de tant en tant també mama.

Quines són les consultes més habituals que rebeu?

Hi ha les consultes telefòniques i les de les dones que venen al grup. De consultes telefòniques al menys en rebem moltes de nadons que tenen crisis de creixement i llavors la mare creu que no té prou llet. Jo no sé que ens passa a les mares i a les dones que no creiem en el nostre cos per res del món. El nen plora, no sé perquè, demana llet més sovint i jo no sé si en tinc prou. Moltes vegades això coincideix amb un parell de dies que es correspon amb una crisis de creixement i el nen demana més llet per fer-te’n produir més. En el grup de suport el que més ens trobem és la falta de confiança en elles mateixes de si la llet és bona o si en tenim prou i també molts dubtes de criança com ara si l’acostumo als braços, què passarà si cada vegada que plora l’agafo... Hi ha molts llibres que circulen amb molts mètodes que creen dubtes a moltes mares perquè a elles el seu instint els diu que han d’agafar al nadó i no deixar-lo plorar però clar, el llibre, el pediatre, el veí o qui sigui els hi està dient una altra cosa. Ve gent amb molta informació però també amb molts dubtes sobretot amb el son i amb la introducció dels sòlids.

Mares ,pares i fills al parc del Torret Ballester
 

Quines activitats organitzeu?

Estem fent xerrades. Ara properament farem un taller de nusos per portar als nens penjats amb motxilles portabebès perquè ens ho han demanat les mares. De fet, les xerrades i activitats són d’alguna manera una conseqüència del que ens demana el grup de mares. Hem fet venir diferents especialistes com ara la psicopedagoga Rosa Juvé especialista en el son infantil, el pediatra Carlos González que va parlar sobre l’alimentació dels nadons i que tornarà a venir el 20

d’abril per parlar d’educar amb amor... Una de les activitats que fem habitualment és una trobada entre les mares de Gavà i Viladecans a Can Sellarès i que aquest any farem que coincideixi amb la Setmana de la Lactància Mundial. També fem petits tallers. A més del que està previst de nusos hi ha algunes mares que ens han demanat que en fem un de nutrició infantil. També hem muntat una biblioteca amb llibres sobre criança i els deixem a les mares durant 15 dies. També deixem tirallets. Tot això està sent possible des que rebem subvencions dels ajuntaments de Gavà i Viladecans.

A Viladecans es nota que hi ha una població jove que ha vingut de diferents nuclis i no són fills de la ciutat que no tenen la família aquí. Ens trobem amb mares que tenen el seu primer fill, sempre han treballat, no tenen la família aquí i es troben molt soles. Per primera vegada a la vida deixen de treballar per un temps, tenen un nadó, van al parc i no saben que fer i a través del grup de mares coneixen persones molt afins a elles. Ens hem trobat moltes mares que han trucat dient jo no dono el pit però necessito conèixer mares perquè fa poc que visc aquí, he tingut el meu primer fill i em trobo sola. Nosaltres diem que Areola hauria de desaparèixer perquè seria ideal que tots tinguéssim a la família o als amics que fessin la funció de suport que fem nosaltres. Existim perquè hi ha un vuit que abans ocupava la família que estava a prop nostre. Areola funciona i té èxit per aquesta mancança.

Areola

Espai familiar de l’escola bressol La Muntanyeta
Avinguda Miramar, 8, Viladecans
Tercer dimarts de cada mes de les 17 a les 19 hores

Casal d’Entitats Sant Jordi
Rambla de Vayreda, 31, Gavà
Tel 93 633 36 00
El primer dimarts de cada mes de les 17.30 a les 19.30 hores

Consultes telefòniques:

  • Rosario Sánchez 93 637 56 76

  • Judith Ribas 93 637 10 40

  • Rocío Rodríguez 93 637 03 33

  • Adela Atero 93 662 72 97

  • Fina Calderon 93 662 50 09
  • Marta Salido 17/3/2006