"Latreece Natay Bagley, jugadora del B.F.Viladecans Estrusal"
Latreece Natay Bagley està jugant la seva primera temporada a l'equip sènior del bàsquet femení viladecanenc, el B.F.Viladecans Estrusal, que milita en Lliga Femenina 2, lluitant en primera línia per un dels llocs dels play offs. Bagley és la primera vegada que juga fora de casa, i ben lluny, ja que va néixer fa 22 anys a Ohio, als Estats Units. De moment, el balanç de la jugadora americana, que va arribar a l'equip l'octubre de l'any passat, procedent de les Ohiobobcats de la universitat d'Ohio, és bo. Amb 17 partits jugats, porta 193 punts anotats. Ella mateixa considera que la seva aportació a l'equip no es resumeix només amb estadístiques.
Què consideres que aportes a l'equip?

A nivell de joc, intento encistellar el màxim de punts i agafar el màxim de rebots. En definitiva sempre vull ajudar el meu equip a guanyar. A banda, crec que també aporto coses a l'ambient de l'equip. El fet que sigui dels Estats Units fa que sigui un element una mica diferent i pugui aportar coses distintes a l'ambient de treball. Crec que dono alegria i felicitat. A mi m'agrada el meu equip i crec que jo també agrado al meu equip.

Quines creus que són les principals diferències entre el bàsquet d'aquí i el bàsquet americà?

La principal diferència entre la manera de jugar als Estats Units i aquí és que aquí els àrbitres xiulen coses que allà no xiularien. Però és qüestió d'acostumar-se i tenir clar que es pot fer i que no. A banda, els límits de la pista són més amples aquí. En tota la resta de qüestions, jo crec que s'assemblen molt tots dos bàsquets.



Què fas a banda de jugar al bàsquet? Quines són les teves aficions?

M'agrada anar a la discoteca, estar amb els amics, xatejar i jugar amb l'ordinador... Sóc una persona molt oberta i si no estic a casa o entrenant al gimnàs (vinc tots els dies a l'Atrium, ja que visc a només 5 minuts), m'agrada estar amb els meus amics, sortint o parlant, o amb les meves companyes d'equip. Em porto molt bé amb les meves companyes d'equip, m'han cuidat molt, tant les noies com els demés del club, en tot allò que he necessitat. Sobretot em faig molt amb Lucía Martín, és com la meva millor amiga dintre de l'equip. De fet, ella parla anglès i m'ho tradueix tot i això ens ha apropat.

Com portes el castellà i el català? Ja t'animes a parlar?

Mi español y mi catalán es muy bueno (risas). No, de fet, és molt dolent. Però estic treballant per a millorar el meu espanyol, l'estic intentant aprendre però ara mateix és molt dolent. Per a mi és molt difícil.
T'agrada Viladecans?

Sí, m'agrada viure aquí, Viladecans és molt tranquil i la gent d'aquí m'ajuda a portar millor l'enyorança de la meva família i amics. També m'agrada molt Barcelona, perquè m'agraden els llocs amb més gent i amb més possibilitats de fer coses.


Rocio Soria 23/03/2005