Adolfo López: “Sense socis no es pot militar en categories superiors”
President de la UD Viladecans

La primera vegada que la UD Viladecans va irrompre en el món esportiu va ser a la dècada dels anys 20. Durant la seva vida com ha club ha viscut molts canvis de categories (va estar a punt de jugar a Tercera Divisió), de terrenys de joc, de jugadors i de juntes directives. L’actual president de la UD Viladecans, Adolfo López, explica els beneficis aconseguits amb la recent inaugurada gespa artificial del Municipal Nou, valora la temporada esportiva del primer equip i presenta altres temes importants del club esportiu.

 
Quina feina desenvolupa el president del club?

La meva feina consisteix en vetllar pel club, s’ha d’estar present per garantir el bon funcionament de tots els organismes, això vol dir estar al corrent des del servei de neteja fins als 25 equips que formen part de l’entitat. Si es sumen jugadors, tècnics i delegats al finals ens anem a les 500 persones. Aquí hi ha molta feina per fer. Cal supervisar el manteniment de les instal•lacions, el funcionament de les oficines, rebre als socis i als que participen esportivament i també cal vetllar pels ingressos. Amb tanta gent com la que hi ha aquí els que hi treballem hauríem de ser professionals i viure d’això però aquest no és el cas, en alguns moments puntuals fins i tot paguem perquè la cosa vagi bé. Cada dia vinc a les sis de la tarda i tinc tanta feina que de vegades vull

 

    Adolfo López, president de la UD Viladecans

veure l’entrenament del primer equip i no puc perquè falten pocs minuts per les deu i encara estic dins del despatx. Si vas sumant hores... al final passo més temps aquí que a casa meva.
Com va el camp amb gespa artificial?

Estem molt contents. Abans havíem d’escoltar els comentaris de la gent que venia com a públic dels equips visitants que deien que el camp era tercermundista perquè encara tenia terra i molta gent del municipi també es queixava. Ha estat un gran benefici. L’altre dia vam fer el partit de pares contra pares, va ploure molt però vam poder jugar sense embrutar-nos de fang, això sí vam acabar ben remullats. El joc tècnic dels equips també és superior perquè la pilota roda millor i és molt més vistós. També hem notat que la instal•lació de gespa artificial ha fet que s’hagin apuntat més nens al club.

Com està anant la temporada del primer equip?
 

Municipal nou

 
Encara ens queden quatre partits per acabar la primera volta però no ha estat molt bona perquè esperàvem més de l’equip. Vam mantenir gairebé tota la plantilla de l’any passat, amb cinc nous fitxatges, quan normalment funciona del revés, s’incorporen 13 jugadors i es queden cinc. Vam apostar per ella perquè pensàvem que tenia bones condicions per estar a la part alta ja que la darrera volta de l’any passat va ser molt bona. Per desgràcia no ha estat així. Hem empatat sis vegades cosa que ens ha col•locat per la part baixa de la classificació. No estem condemnats al descens ni a baixar però no ens podem distreure. Crec que fent bons un parell de partits dels quatre que queden ja ens podem situar al mig de la classificació. Possiblement aquesta
setmana vinent hi haurà alguna incorporació a la plantilla per veure si amb un revulsiu millorem una mica. Cal fer el que sigui necessari per no haver de patir a final de temporada. Cada any patim perquè poden baixar fins a set equips. Si aquests els hi sumes els dos que pugen et trobes amb la meitat d’equips que no coneixes i has de tornar a agafar la mida a la categoria. Baixen els últims quarts classificats de cada categoria i el pitjor cinquè per la cua i després de vegades els que baixen de tercera arrosseguen als de catalana i al final acaba repercutint en els de Preferent. Per això cal quedar entre el 8è o 9è lloc per no patir.
 
Com funciona el mercat de fitxatges en aquestes categories?
 
El director tècnic i l’entrenador són els que busquen els jugadors i proposen els fitxatges. Si et fixes els jugadors de la categoria sempre solen ser els mateixos, és un mercat obert però un cercle tancat. Cada any els jugadors canvien d’equip, se’n pot afegir algun de Tercera Divisió o de Primera Catalana però el 80% de cada any són els mateixos jugadors que canvien de club. Sempre hi ha algun any que aconsegueixes reunir uns jugadors que et permeten donar el gran salt. Això sí, quant més a baix està el club més difícil és trobar jugadors i més difícil és defensar els que vols aguantar.
 
Com es finança un club esportiu no professional?

El finançament és una part força complicada. Per una part, els nens aporten una quantitat, una quota de matrícula al principi de temporada i després una altra bastant reduïda cada mes. Amb això només tenim per cobrir les mínimes necessitats. Quan acaba la temporada, i més aquesta que hem fitxat força directors tècnics, cal donar-li un recolzament econòmic a aquesta quantitat. Aconseguir altres fonts de finançament no és fàcil. De vegades m’he d’involucrar a la porta per vendre números de la rifa. Traiem una mica dels sorteigs, de les tanques de publicitat, de la quota dels socis i de la subvenció de l’Ajuntament. Anem tirant a dures penes i de vegades si fa falta els directius també hi posem diners.

El Viladecans ha pujat a una categoria de Preferent que suposa viatjar tant com en una Tercera Divisió o en una Primera Catalana i això són despeses de desplaçament i de dieta dels jugadors. Vas sumat coses i... Potser pels

 

Terreny de joc municipal

ingressos que té hauria d’estar a Primera o Segona Regional per no passar trifulgues i anar més tranquils però les dimensions que està agafant el club van per una altra banda. Anem cap al futbol professional o semiprofessional i caldria que alguna persona es pogués dedicar més temps al club i que pogués cobrar per fer-ho per tal d’aconseguir-ho. Hi ha gent que moltes vegades ens diu que el club, com a mínim, hauria d’estar a Tercera Divisió i ens pregunta perquè no passa. No s’adonen que això passa perquè moltes persones ho volen però no col•laboren. Moltes vegades se’ls hi demana que es facin socis per ajudar en el finançament del club però després diuen que no perquè han de pagar una quota. Sense socis no es pot militar en categories superiors.
 
Quants socis té la UD Viladecans en aquest moments?
 
Nosaltres sempre oscil•lem entre els 200 i escaig socis, persones que paguen una quota de 55 euros a l’any, aquest any l’hem pujat 5 euros, i tenen dret a participar en assembles...
 
Com valores els mesos de funcionament de l’Escola?

No ho sé. Això és com tenir una empresa amb 500 treballadors amb l’únic benefici de tenir la satisfacció de veure que el club funciona o que s’ha pogut millorar algun aspecte. Quan vam arribar hi havia 17 equips i ara n’hi ha 25, ens estem fent més grans. També el cos tècnic d ‘aquest any farà notar diferències l’any vinent. Molta gent pensa que fem negoci però no és així, treballem a gust i ho fem sense cobrar res. Sempre hi ha algú que dóna un cop de mà. Jo he jugat a futbol com a aficionat i estic aquí pel grup d’amics que formem la directiva sinó potser hi hauria una altra persona. Òbviament també m’agrada molt el futbol.

També cal destacar que a més de la pràctica del futbol fem una labor social ja que molts dels nens que acollim aprenen a tenir i a respectar una normativa per conviure fora de l’àmbit familiar.

 

UD Viladecans

C/ Ferran i Clua, s/n
Tel. 93 637 13 28/ 93 658 43 96
udviladecans@yahoo.es

 
Per consultar històric fes clic aquí
 
Marta Salido 15/12/2006