“No hi ha gossos perillosos, només mala educacio”

Daniel Sánchez, president del Club d’Agility Baix Llobregat
Fa quatre anys que a la nostra ciutat hi treballen els aficionats a un esport no gaire conegut i, de vegades, tampoc reconegut com es mereix. El Club d’Agility Baix Llobregat entrena actualment en un terreny cedit per l’Ajuntament, en el qual s’imparteixen cursos d’educació de gossos, tant per a aconseguir millorar l’obediència dels animals com per a preparar-los per a la competició. L'agility és un esport que es desenvolupa en un terreny de 40x20 metres i que consisteix en superar uns 18 o 20 obstacles d’un circuit sempre diferent (el jutge decideix la configuració el mateix dia de competició) amb diferents graus de dificultat per a posar a prova l’ensinistrament dels gossos. Alguns dels membres del Club fa un any que participen amb els seus gossos a la primera divisió del Campionat de Catalunya d’Agility, a partir d’ara amb el patrocini d’Eukanuba. Daniel Sánchez és el fundador i president del Club, així com el responsable del departament de competició d’agility de l’escola. És jutge, entrenador i ensinistrador homologat i vicepresident primer de la Federació Catalana.
 

Com vas entrar al món de l’agility?

El meu gos Atila em va fer descobrir l’agility. Era un gos recollit, sense rasa i va arribar a ser setè d’Espanya en competició. Amb això vull dir que no fa falta un gos de rasa per a ser bo competint en agility. Alguna vegada vaig haver d’escoltar a algun entrenador que un gos que no fos de rasa no hauria de competir. Però després de la competició tenia a aquest mateix entrenador un graó per sota al pòdium. Fa uns mesos que vaig haver de sacrificar Atila per un càncer de fetge terminal... Amb ell vaig viure els millors moments que recordo en el món de l’agility.

  
 
Quines característiques ha de tenir tant un entrenador d’agility com el seu gos?

Un entrenador d’agility ha de ser molt pacient i obert, en el sentit que no hi ha només un sistema d’entrenament. El guia ha de tenir molt de control sobre l’animal i el gos no ha de ser massa ràpid perquè el puguis controlar en cada obstacle. Per exemple, el gos que he recollit ara, Capitán Hook, és encara molt jove i ràpid i, tot i que a nivell d’obediència està molt bé, encara tinc problemes per a controlar-lo a distància. Últimament, també dedico més temps a entrenar d’altres gossos que a Capitán Hook, però tot i que no guanyo amb ell m’ho passo molt bé i més endavant dedicaré més temps a millorar el control a distància. Entre el guia i el gos s’estableix una connexió molt forta.

Dius que tant a Atila com a Capitan Hook els vas recollir?

Sí, tots dos els vaig recollir. Atila era mestís però Capitan Hook és un pastor belga. Que tinguin rasa o no, no és important per a aconseguir que un gos obeeixi o practiqui amb bons resultats l’agility. En la línia d’afavorir l’acolliment de gossos hem arribat a un acord amb la protectora SOS Gavà per a què, en cadascuna de les nostres exhibicions i competicions, hi hagi un catàleg dels gossos que tenen recollits per a facilitar l’acolliment. I a més, els gossos que siguin acollits mitjançant aquest sistema seran educats de manera gratuïta al nostre club.

 
Per què la gent abandona els gossos?

Està comprovat que la majoria de gossos que recull la protectora, i sobretot aquells que són reincidentment abandonats, és per motiu d’un mal comportament i una mala educació. És per això que, amb aquesta iniciativa conjunta entre SOS Gavà i el Club d’Agility Baix Llobregat, combinem adopció amb educació. També hi ha molta gent que compra els animals de companyia d’una manera impulsiva i no sap què està agafant. Una vegada vaig escoltar a un venedor que li deia a un nen que un gos era un peluix però sense piles. Anava amb d’a-ltres aficionats a l’agility i, quan vam escoltar això, no ens vam poder estar de recriminar-li al venedor un comentari tan irresponsable. A vegades hi ha una mala recomanació de rases. S’ha de ser conscient de l’animal que estàs adquirint o acollint.
El problema dels anomenats “gossos perillosos” també és qüestió d’una manca d’educació?

S’ha de educar el gos perquè sigui un ciutadà respectuós amb el que l’envolta. Sense humanitzar-lo, una part molt important és ensenyar-li a obeir i que hi ha coses que no ha de fer. S’ha d’ensinistrar amb motivació positiva, sense trencar-li l’alegria, però perquè reconegui que hi ha una autoritat basada en què ell vol fer cas. També s’ha d’ensenyar els amos que hi ha certes actituds que poden influir negativament en el comportament de l’animal, per exemple el nerviosisme del guia fa que el gos estigui també nerviós. El gos ha de tenir una gran confiança en el seu amo.
 

Club d’Agility Baix Llobregat
Telèfon de contacte 610.421.407 (pregunteu per Daniel)
e-mail: agilitybaixllobregat@hotmail.com
 
Rocio Soria 14/10/2004