Toni: Jo vaig participar a l’Intercanvi que es va fer l’any passat aquí a Viladecans, a l’Alberg Can Batllori. M’he animat a repetir perquè tot el que sigui conèixer gent nova i intercanviar idees crec que és molt positiu. Una experiència d’aquest tipus t’enriqueix com a persona. Sobretot t’adones que coses que per a ells són molt normals i naturals per a tu són espectaculars i al contrari.

Vau notar moltes diferències entre vosaltres, joves de Viladecans, i els joves búlgars, irlandesos i francesos?

T: Quan van estar aquí a Viladecans, els búlgars eren molt agraïts i estaven tot el dia dient “gràcies, moltes gràcies, ens ho hem passat molt bé”. I és que la situació econòmica allà no és la mateixa que tenim aquí, i en veure tot això, visitar Barcelona i sobretot quan els vam portar a Port Aventura van flipar, la veritat, es van sorprendre moltíssim. Això et xoca perquè coses properes que tu veus com molt normal per a ells no ho és tant.

J: La diferència econòmica es nota molt entre els participants a aquest Intercanvi. En el cas de Bulgària, se suposa que nosaltres estem per damunt econòmicament parlant, però en el cas de França ells ens peguen un repàs. Quan vaig anar a França d’intercanvi hem vaig quedar molt sorprès, com suposo que els va passar als búlgars quan van venir aquí.

A part de les diferències econòmiques, en la manera de viure de la gent vau notar diferències?

T: Es noten moltes diferències en la manera de divertir-se de cada país, en la manera com gaudeixen del temps d’oci. Aquí, per exemple, és molt normal sortir amb amics. En altres països, com a França, els horaris són més restringits i això crec que condiciona que pels francesos que vam tractar la manera de divertir-se és reunir-se en locals o albergs on tenen de tot i passar allà els caps de setmana, i no tenen costum de sortir fora.

J: La idea preconcebuda que tenia de França com el estat liberal per excel·lència, quan vaig anar em vaig adonar que, per contra, tenen exigències molt estrictes i et limiten molt en temes i qüestions que tu veus com coses sense importància. Per exemple, l’any que vaig anar allà, van separar en habitacions els nois i les noies.

T: En canvi l’oci pels irlandesos que vam conèixer és reunir-se a qualsevol lloc, per donar voltes al poble, beure i emborratxar-se.

J: Jo crec que això és perquè potser ells allà on viuen no disposen d’una oferta d’oci com tenim aquí.

Aquestes diferències i el fet d’haver de conviure t’obliga a fer un esforça d’adaptació els primers dies?

J: Tampoc tens perquè adaptar-te a tot. Jo per exemple quan vaig anar el primer any a França, vaig trobar que els búlgars eren una mica masclistes i amb algunes idees bastant retrògrades en aquest sentit. I jo no passo per això, no tens perquè adaptar-te i quan surt aquest tema doncs passes una mica i et rentes les mans i segueixes pensant com pensaves. No tot el que no és teu i és de fora és bo.

Segur que dels Intercanvis que heu viscut us ha quedat gravada alguna anècdota curiosa que evidencia que som diferents, tot i ser europeus.

J: Jo tinc molt gravada una anècdota, que potser és una tonteria, però que a mi en el moment hem va semblar una situació molt bona. És el tema dels calçotets. Pel que vam poder saber, a la resta d’Europa els nois porten calçotets tipus boxers i, per a ells, un noi que no porta boxers i porta el tipus de calçotets curt normal és gay, perquè és de nena. Llavors quan vam arribar nosaltres amb els nostres calçotets es reien i això et xoca. És una anècdota només però aquest aspecte, com qualsevol altre, si no tractes amb aquella gent no ho saps.

Què espereu d’aquest Intercanvi a Bulgària?

J: Quan ja has participat en aquest tipus d’Intercanvi ja tens una idea d’allò que et trobaràs, però vaig amb la idea i la predisposició que pot passar qualsevol cosa.

T: Jo l’any passat tenia l’avantatge que era l’amfitrió perquè l’Intercanvi es feia a la meva ciutat i ho coneixia tot. L’any passat era una exposició de la pròpia cultura cap als demés amb l’avantatge que coneixia a tothom i tots els llocs on ens movíem. Aquest any els papers canvien i són altres ens que ens mostraran el seu país.

Us sentiu amb responsabilitat pel fet de ser ambaixadors de la vostra cultura i país davant de persones d’altres països?

J: Al principi pots pensar que tens una responsabilitat perquè la imatge que dones pot ser la imatge que tindran ells de la gent del teu país i que aplicaran a tot el col·lectiu de Viladecans, Catalunya, Espanya. Però després veus que tothom està igual que tu i que tu també podries extreure la imatge del país a partir d’ells. Veus que no és tan important, perquè tant tu com ells no deixen de ser persones individuals que no tenen perquè representar a tot el conjunt. M’ha passat alguna vegada que en conèixer a una persona m’he fet una imatge social del col·lectiu que potser no em convencia, però després quan coneixes més gent, veus que no tothom és així, que cadascú és una persona individual que no té perquè respondre a la manera de ser de tot el col·lectiu.

Tornada de Bulgària

Després d’una setmana de convivència, ja coneixeu una mica més a la gent de Bulgària.

J: : La gent jove és molt semblant a nosaltres, amb quasi bé les mateixes preocupacions i una manera de ser molt similar. La diferència més gran es veu en els homes i les dones de l’edat dels nostres pares, que s’assemblen més als nostres avis. Hi ha un canvi generacional. Mentre la gent jove és molt occidentalitzada, la generació dels nostres pares té una mentalitat més tradicional amb trets de la mentalitat soviètica. I d’altra banda, la gent jove està molt preparada. Per exemple, vam conèixer nois que tenien 6 o 7 idiomes. Es noten unes ganes de millorar molt grans. És com si el país s’estigués preparant pel canvi.

T: Estic d’acord. És un país amb un gran potencial. Tot i que es veu que està en vies de desenvolupament i es nota una certa pobresa econòmica, es veu que el país vol sortir d’això i vol evolucionar. Té una gran riquesa en matèries primeres i quan entri a la UE pujarà molt. Quant a la gent, es molt amable i simpàtica i com a amfitrions, els búlgars tenien un gran interès en mostrar-nos els llocs més macos del país.

J: Mentre vam estar allà, vam recórrer quasi Bulgària sencera. Vam estar als llocs més bonics i turístics. Al principi, ens va xocar només arribar el paisatge que vam trobar. Resulta que l’aeroport està situat als suburbis de Sofia i ens va sorprendre com estava el panorama en el sentit econòmic. Però després quan vam entrar a Sofia i a Kazanlak vam veure que era només una primera impressió i no era tan exagerat.

T: Al principi, només arribar vaig pensar “on ens hem ficat” perquè hi havia tot de cases petites , algunes deshabitades, alguns carrers sense asfaltar... però com he dit tot i la pobresa es nota que s’està per canviar i la gent intenta sortir-ne.

Què és el que més us va agradar?

J: A mi em va agradar sobretot les danses tradicionals búlgares que vam veure i ballar. També em van agradar els paisatges, hi havia molt de verd tot arreu.

T: A mi també em van agradar molt els balls tradicionals, que eren molt semblants a la sardana. I a la discoteca, els búlgars són molt marxosos i ballaven molt bé.