Celebració, obra original de Thomas Vinterberg i Mogens Rukov, en adaptació teatral de Bohr. Hansen, està dirigida per Josep Galindo, amb la dramatúrgia de Pablo Ley. El repartiment està format per “actors de primer nivell”, en paraules de Galindo: Marta Angelat, Cristina Brondo, Roser Camí, Carles Canut, Eduardo Gonzalez Santiesteban, Dani Klamburg, Jordi Llordella, Victòria Pagès, Jorge Peña, Mingo Ràfols, Boris Ruiz, Santi Sans, Lluís Villanueva, Marina Calero i Roser Vilajossana. Galindo va insistir en el fet que “d’única manera de fer aquesta obra era amb grans actors, ja que l’obra s’ha alimentat de la capacitat artística i interpretativa de cadascun d’ells”. El text de Festen va ser portat al cinema l’any 1998 sota el títol de Celebration, i posteriorment va ser adaptada per Hansen, en un treball, segons Pablo Ley, “adaptat de manera sensacional, que només ha exigit unes petites variacions per ajustar al repartiment”. La versió catalana, Celebració, tot i que segueix molt de prop el guió de la pel·lícula de Vinterberg i Rukov, els personatges es redueixen al nucli familiar. Amb tot hi ha una “constant apel·lació al públic que fa que s’incloguin entre els convidats”, tal com va explicar Ley.

Celebració explica la història d’un ric patriarca danès que celebra a la seva bonica mansió burgesa els seus 60 anys, envoltat de la família, en especial dels seus tres fills, i en aparent harmonia. La quarta germana, bessona del gran, però, acaba de suïcidar-se. En el moment del brindis, quan tothom espera un discurs del pare en record de la filla morta, aquest es veu incapaç de fer-ho sense posar-se a plorar i demana ajuda al seu fill més gran, que porta preparats dos discursos: un amb les típiques frases de condol, i l’altre amb la veritat sense embuts sobre la seva família, el seu pare i el motiu pel qual la seva germana bessona va decidir treure's la vida.

Així és com, a poc a poc, comença a aflorar la tragèdia moderna de Festen (“curiós títol per a una tragèdia”, segons Josep Galindo y Pablo Ley) que té un mirall en Hamlet, i en l’ equivalència de la major part dels personatges amb els personatges de Shakespeare. “L’espectre del rei que exigeix venjança, aquest cop en una poderosa tragèdia de la infància en què uns nens són sotmesos a la tirania ferotge del padrastre, que arriba a encarnar la maldat absoluta como les madrastres dels contes de fades”, opinen.

Segons Galindo y Ley, hi ha a Festen d’altres referències “igualment valuoses”, com per exemple, la citació a l’Ingmar Bergman de Fanny i Alexander. “Comparat amb Hamlet o Fanny i Alexander”, continuen, “l’obra seria el que podem anomenar una tragèdia moderada en què no hi ha, en aparença, grans passions i sí que hi ha cops d’humor, que l’aproximen al terreny de la comèdia, intriga i, fins i tot, la mansió acaba esdevenint pels convidats una trampa per a ratolins, como li agradava a Agatha Christie, i amb un fantasma”.

Després de les quatre representacions a Viladecans, l’obra es podrà veure al Teatre Romea dins el 29 Festival de Barcelona Grec. L’espectacle és en català i té una durada de 2 hores, amb entreacte. Dijous, divendres i dissabte, la funció començarà a les 22 hores, mentre que diumenge l’hora de la funció serà a les 19 hores. Els preus de les entrades són entre 15 i 20 euros.