Què aporta al text el fet d’interpretar-lo a dalt d’un escenari?
"Hem orientat Celebració com una tragèdia de la infància, més que quedar-nos en l’anècdota i el drama familiar. El teatre ressalta tots els perfils que ja hi són, a nivell de textura i d’emocions. Sobre l’escenari, el drama és més dramàtic, les parts còmiques i xocants ho són més. Celebració és una peça que explora tots els límits. És com una muntanya russa que no dóna treva als espectadors, en què no paren de passar coses i al mateix temps es pot seguir perfectament la història. La història esdevé un univers màgic envoltat per una atmosfera una mica irreal, amb molta presència de la sensibilitat i les sensacions”.

Podria considerar-se que Celebració critica d’alguna manera la família com institució?

"En certa manera sí però crec que la família esdevé un paradigma de qualsevol nucli social. Els conflictes que passen en aquesta família poden passar a qualsevol nucli social. Quan parles de conflicte en qualsevol sector és inevitable explicar moments de conflicte extrem”.