Moltes vegades aquesta dedicació no es reconeix i es passen moments durs perquè, a més, molta gent no entén que dediquis temps a una tasca que no està remunerada. Amb tot, lluitant per aconseguir quelcom que no tens et reporta molt personalment. Quant al tipus d’associacions que més es creen més ara, en els darrers anys han estat les del vessant de cooperació i ajuda als altres. Moltes vegades les associacions refecteixen les modes socials. Pel que fa al cas de Viladecans, sorprén pel gran nombre d’associacions que té, 148, i algunes compten amb molts socis. Això ens diu que som una ciutat amb gent que es mou, que quan hi ha alguna cosa que li toca una mica, tira endavant i fa coses. .

Per a mi, és molt enriquidor, tant personal com professionalment. M’ha permés conèixer molta gent, que treballa qüestions molt diferents i, a banda, és un treball molt humà que et permet tractar directament amb persones que venen moltes a desmanar-te ajuda però potser no saben tot el que hem deixen a mi, que és molt. Tot i que, professionalment jo anava per biòloga, vaig començar a treballar aquí com animadora abans d’acabar la carrera. Jo ja venia del món associatiu, pertanya a l’Agrupament Escolta Sant Joan, tant hem va agradar que quan vaig acabar biologia vaig fer la diplomatura d’educació social, que és la que correspon professionalment a aquesta feina.