“La política em va interessar, en part, per l’espectacle de les campanyes electorals de quan jo era adolescent”
Tinc 40 anys i sóc el president de l’Àrea de Medi Ambient i Espai Públic. Estic casat i tinc un nen de 6 mesos. Crec que el meu interès per la política va venir de les campanyes electorals que vaig viure en l’adolescència i dels fets de la transició. Durant el meu temps lliure m’agrada llegir, en especial novel·les i llibres històrics i de moviments polítics i socials.
 
David Massana . Candidat d’ICV-EUA a la alcaldia de Viladecans
Quina és la teva formació i a què et dediques?
 

Jo vaig estudiar Història però sempre he treballat al sector de la banca. Fa quatre anys que vaig entrar a l’Ajuntament però sempre he treballat al món bancari que serà on retornaré quan deixi la política. Ara estic en excedència forçosa perquè sóc un càrrec públic. No és un tema tan fàcil com pot semblar. He de suposar que el banc no desapareixerà però s’han donat casos curiosos de gent que deixava la feina per responsabilitzar-se d’una tasca a l’administració com a regidor o com alcalde i en el moment de deixar-ho i tornar a la feina l’empresa havia desaparegut. No es fàcil perquè la política és un camí de curt temps i per tant has de considerar que la teva feina és l’altra.

Ara faig una feina de la que estic gaudint moltíssim. Tothom que es dedica a la política està motivat per poder millorar les coses i et dones compte que per fer-ho cal canviar moltes petites coses perquè la societat és molt complexa i no es pot canviar de cop. Acabes gaudint molt d’aquests petits canvis. Per exemple, si falta transport públic i decideixes posar-ne més quan es munta està bé però quan veus que 600.000 persones al cap de l’any fan servir-lo dóna molta satisfacció. L’àrea de Medi Ambient i Espai Públic és una àrea amb grans responsabilitats. Ens ocupem dels serveis públics: transport, enllumenat, manteniment de carrers, recollida d’escombreries, clavegueram¸i del medi ambient; fent una esmena especial a la recollida selectiva, a l’estalvi energètic, a la preservació de les zones naturals, a la cura dels parcs i jardins. També ens encarreguem de les activitats econòmiques de la ciutat, o sigui, de les llicències i de comprovar que es compleixin les normatives establertes.

 
Quines aficions cultives durant el teu temps lliure?
 
Bàsicament el dedico a llegir. He de dir que, com he comentat abans, tinc un nen de 6 mesos i últimament estic una mica castigat en aquest tema i estic acumulant llibres. Els que més m’agraden són de literatura i història i de moviment polític i social. Crec que és molt interessant fomentar la lectura. Com que no pots viatjar per tot el món, ni relacionar-te amb tothom, ni viure en lloc de tothom la novel·la et permet accedir a això. La novel·la aporta molt coneixement sobre el comportament humà i sobre les societats.
 
Des de quan estàs vinculat a la política municipal? Per què vas entrar en el al món de la política?
 
 

Ja fa molts anys que vaig començar a interessar-me pels fets polítics. Mentre estudiava la carrera d’Història ja estava interessat en militar en un partit polític i vaig entrar a Entesa de Nacionalistes d’Esquerra i posteriorment, a l’any 1987, vaig anar a Iniciativa. Però no va ser fins al 1991 quan vaig començar a dedicar-me a la política a primera línia municipal entrant per primera vegada a les llistes. Al 1994 vaig entrar a l’Ajuntament com a regidor a l’oposició. Al 1995 ja vaig ser el cap de llista per ICV-EUA i des de llavors he seguit ocupant aquest càrrec.

Ara, governant, porto aquests darrers tres anys i mig que, francament, han estat els més interessants. Estar a l’oposició està bé, fer política de carrer està molt bé però el que proposes només es pot posar en pràctica quan governes. Fer

política està bé però si a més la pots dur a la pràctica ja és la reostia. La veritat és que estic gaudint molt i no em sap greu tot el temps que li dedico. No sé quina imatge té la gent de nosaltres però el que és cert és que li dediquem moltes hores i no tenim un horari gaire definit.

A mi la política em va interessar des de ben petit. Suposo que en part per l’espectacle de les campanyes electorals de quan jo era adolescent i també perquè vaig viure la transició de molt jove i la mirava pensant totes les coses que es feien per canviar el país. A més, quan entres en contacte amb gent que intenta fer coses per la població s’aprecia molt més tota aquesta activitat. També estàs a la política per amistat.

 
Quines avantatges i quins inconvenients té dedicar-se a la política?
 
La política a Espanya té un gravíssim problema, però ho hem d’assumir: la mala imatge. En política tot és molt ambivalent. Jo faig el que vull, el que m’agrada, per millorar la societat en què vivim i la decepció arriba quan no pots fer o no pots acabar alguna cosa però quan veus que hi ha accions que han prosperat et sents molt satisfet per haver-ho pogut tirar endavant. Ara, com a contrapartida, el que trobes és que hi ha una gran manca de valoració de la feina del polític i la única cosa que es fa amb ell és criticar-lo. De tant en tant demanem que ens mimin una mica perquè sempre ens diuen tot el que fem malament però en canvi les coses que fem bé mai les diu ningú. Això és molt dur perquè hi ha una tendència generalitzada a la crítica constant i crec que en el futur serà dolent perquè la política és una feina molt noble, molt interessant, i que dóna moltes satisfaccions i estic convençut que molta gent que està capacitada per exercir-la no ho fa perquè és una feina socialment molt mal considerada i crec que amb el temps això ens acabarà passant factura.
 
Com es combina la feina, la vida personal i la política?
 
La vida personal es ressent de la política i no crec que hi hagi ningú que digui que ho porta bé al 100%. Cal tenir molt clar que s’ha de compaginar, perquè tenim tot el dret a fer-ho, però s’ha de parlar amb la família per acordar-ho. Quan veig als grans polítics que saps que 24 hores, 7 dies a la setmana, han d’estar disponibles pel que pugui passar hi penso i la veritat és que cal ser d’una pasta molt especial per poder-ho suportar. Jo no ho podria fer. Nosaltres en aquest nivell encara podem combinar-ho, no és un nivell tan angoixant com per no poder fer-ho però tampoc és fàcil. A més, també cal dir que hi ha altres feines en les que passa el mateix. El que està clar és que hauríem de fer un esforç per poder compaginar la vida personal i la professional.
 
Com és un dia normal de la vida d’en David Massana?
 
Les reunions que tinc són les que marquen el meu horari. Cada nit he de mirar quines reunions tinc l’endemà i segons com les tingui la meva dona i jo ens organitzem. Un dia porta un el nen, l’altre va a comprar... Generalment passo els matins al despatx i bona part de les tardes també però sempre intento reservar alguna tarda per quedar-me amb el nen i que la meva dona tingui temps lliure per a ella, que també ho necessita. Em sembla que des de les 9 del matí que arribo fins a les 8 del vespre no paro. Són moltes les reunions i les trobades que fem i no són per perdre el temps. També hi ha molts papers per signar i documents per llegir i a més també he estar informat de les coses per saber el que passa. És important saber mantenir un cert ritme però també aprendre a reservar una estona per a tu mateix.
 
Com t’agradaria que fos Viladecans? Què caldria fer en els propers 4 anys per a aconseguir-ho?
 
Viladecans és una ciutat metropolitana que m’agradaria que fos agradable per viure-hi, amb totes les comoditats que la gent necessita i que fos agradable per passejar, amb parcs que facin goig, rutes per fer en bicicleta o caminant, exposicions, teatre, concerts, restaurants... una ciutat on la gent de Viladecans digués “Aquí s’hi viu bé, amb comoditat”. Això implica tenir els serveis adequats a nivell sanitari, educatiu... Això és el que un desitjaria però com que estem vivint on vivim, aquest àmbit metropolità on tothom es mou amunt i avall i es desplaça a municipis propers perquè s’hi organitzen coses també seria bo que tinguéssim prou capacitat d’atracció perquè la gent dels municipis del voltant vingués a la nostra ciutat. De fet, estic convençut que si fas coses que siguin atractives per als teus també ho seran per als altres. L’expressió “A peu de carrer” crec que és l’adequada per definir com m’agradaria que fos Viladecans: una ciutat que es pugui viure caminant. Volem una ciutat capaç de provocar que la gent, quan acabi de treballar, surti de casa i visqui el carrer.
 

Nosaltres ens recolzem sobre tres potes. Una és intentar que aquesta societat que tenim no tingui exclosos per tant la nostra vessant social la seguirem accentuant. Crec que hem treballat força bé en el tema del benestar i l’assistència social impulsant totes les polítiques d’assistència domiciliària i ara amb el centre de Campreciós encara es millorarà més el servei a la gent gran.

L’altra pota és governar la ciutat amb tothom, amb polítiques participatives. Aquí tenim molta feina a fer i moltes coses per equivocar-nos perquè ningú ha trobat la pedra filosofal de com funciona la participació, per això cal anar fent probes. En aquesta legislatura s’han iniciat els consells de districte i altres consells territorials i el síndic de greuges, que han d’ajudar a que l’administració sigui més propera al ciutadà i que el ciutadà

 
trobi que també pot participar una mica en les presses de decisions. Volem seguir avançant en tot això.
 
La tercera pota és la medi ambiental. Crec que hem de fer una estratègia viladecanenca contra el canvi climàtic. Hem de recolzar aquesta lluita global i l’ecologia domèstica ha de tenir més importància. Això implica tractar la mobilitat intentant deixar el màxim possible el cotxe a casa i per això cal potenciar el transport públic però també millorar les zones de passeig. Tenim una ciutat que es pot viure caminant perquè si estàs al centre en 15 minuts arribes a tot arreu i això s’ha d’aprofitar. Reduir l’ús de vehicle no només serveix per reduir consum energètic sinó també les emissions de contaminació atmosfèrica i sonora. També s’ha ha d’anar avançant en tot el que és ecologia urbana: què fem amb els residus, amb l’aigua, quina jardineria tenim, com es fomenta la biodiversitat a les ciutats....
 
A més de tot això, lògicament, també proposarem punts sobre l’activitat econòmica. Una de les coses bàsiques de la ciutat és tenir llocs de feina i després proporcionar els serveis bàsics de sanitat i educació i potenciar la vida cultural. Hem de col·laborar amb el teixit social perquè tothom pugui contemplar el que fan els altres o que aprenguin dels altres perquè no estem en aquest món només per treballar, dormir i sortir alguna nit. Hi estem per aprendre, gaudir i ser feliços per això ampliar i dinamitzar la vida cultural del municipi també és molt important.
 
Quin paper han de tenir les Noves Tecnologies a Viladecans?
 

La tecnologia ens està canviant les formes de viure i més que ens la canviarà. Ara, de vegades, no conceps la teva feina sense Internet o sense mòbil. Les Noves Tecnologies tindran un paper molt important. Viladecans és una ciutat jove i com a jove ha de ser una mica descarada i així és com s’ha d’afrontar el tema. Cal llançar-se a proveir de serveis a tot allò que són les noves tecnologies. De vegades jo comento, en el tema cultural, que fem classes de pintura però i per què no fem classes per dissenyar coses pel mòbil?

Com a Iniciativa el que hem de fer és recolzar les infraestructures que han de permetre que totes les innovacions tecnològiques arribin a tothom. Si el futur d’aquí 10 anys és que tota la ciutat tingui wi-fi doncs hem de fer que en tingui, si és la fibra òptica doncs el mateix.

 
 
 
Per consultar històric fes clic aquí
Marta Salido 23/03/2007