“La
política em va interessar, en part,
per l’espectacle de les campanyes
electorals de quan jo era adolescent” |
|
Tinc 40 anys i sóc
el president de l’Àrea de Medi
Ambient i Espai Públic. Estic casat
i tinc un nen de 6 mesos. Crec que el meu
interès per la política va
venir de les campanyes electorals que vaig
viure en l’adolescència i dels
fets de la transició. Durant el meu
temps lliure m’agrada llegir, en especial
novel·les i llibres històrics
i de moviments polítics i socials.
|
|
|
 |
|
David
Massana . Candidat d’ICV-EUA a la alcaldia de Viladecans |
|
| Quina
és la teva formació i a què et dediques? |
| |
Jo vaig estudiar Història
però sempre he treballat al sector de la banca.
Fa quatre anys que vaig entrar a l’Ajuntament
però sempre he treballat al món bancari
que serà on retornaré quan deixi la política.
Ara estic en excedència forçosa perquè
sóc un càrrec públic. No és
un tema tan fàcil com pot semblar. He de suposar
que el banc no desapareixerà però s’han
donat casos curiosos de gent que deixava la feina per
responsabilitzar-se d’una tasca a l’administració
com a regidor o com alcalde i en el moment de deixar-ho
i tornar a la feina l’empresa havia desaparegut.
No es fàcil perquè la política
és un camí de curt temps i per tant has
de considerar que la teva feina és l’altra.
Ara faig una feina de la que
estic gaudint moltíssim. Tothom que es dedica
a la política està motivat per poder millorar
les coses i et dones compte que per fer-ho cal canviar
moltes petites coses perquè la societat és
molt complexa i no es pot canviar de cop. Acabes gaudint
molt d’aquests petits canvis. Per exemple, si
falta transport públic i decideixes posar-ne
més quan es munta està bé però
quan veus que 600.000 persones al cap de l’any
fan servir-lo dóna molta satisfacció.
L’àrea de Medi Ambient i Espai Públic
és una àrea amb grans responsabilitats.
Ens ocupem dels serveis públics: transport, enllumenat,
manteniment de carrers, recollida d’escombreries,
clavegueram¸i del medi ambient; fent una esmena
especial a la recollida selectiva, a l’estalvi
energètic, a la preservació de les zones
naturals, a la cura dels parcs i jardins. També
ens encarreguem de les activitats econòmiques
de la ciutat, o sigui, de les llicències i de
comprovar que es compleixin les normatives establertes.
|
| |
| Quines
aficions cultives durant el teu temps lliure? |
| |
Bàsicament
el dedico a llegir. He de dir que, com he comentat abans,
tinc un nen de 6 mesos i últimament estic una mica
castigat en aquest tema i estic acumulant llibres. Els
que més m’agraden són de literatura
i història i de moviment polític i social.
Crec que és molt interessant fomentar la lectura.
Com que no pots viatjar per tot el món, ni relacionar-te
amb tothom, ni viure en lloc de tothom la novel·la
et permet accedir a això. La novel·la aporta
molt coneixement sobre el comportament humà i sobre
les societats. |
| |
| Des
de quan estàs vinculat a la política municipal?
Per què vas entrar en el al món de la política? |
| |
 |
|
Ja
fa molts anys que vaig començar a interessar-me
pels fets polítics. Mentre estudiava la carrera
d’Història ja estava interessat en
militar en un partit polític i vaig entrar
a Entesa de Nacionalistes d’Esquerra i posteriorment,
a l’any 1987, vaig anar a Iniciativa. Però
no va ser fins al 1991 quan vaig començar
a dedicar-me a la política a primera línia
municipal entrant per primera vegada a les llistes.
Al 1994 vaig entrar a l’Ajuntament com a regidor
a l’oposició. Al 1995 ja vaig ser el
cap de llista per ICV-EUA i des de llavors he seguit
ocupant aquest càrrec.
Ara, governant,
porto aquests darrers tres anys i mig que, francament,
han estat els més interessants. Estar a l’oposició
està bé, fer política de carrer
està molt bé però el que proposes
només es pot posar en pràctica quan
governes. Fer
|
|
política està
bé però si a més la pots dur a
la pràctica ja és la reostia. La veritat
és que estic gaudint molt i no em sap greu tot
el temps que li dedico. No sé quina imatge té
la gent de nosaltres però el que és cert
és que li dediquem moltes hores i no tenim un
horari gaire definit.
A mi la política em va
interessar des de ben petit. Suposo que en part per
l’espectacle de les campanyes electorals de quan
jo era adolescent i també perquè vaig
viure la transició de molt jove i la mirava pensant
totes les coses que es feien per canviar el país.
A més, quan entres en contacte amb gent que intenta
fer coses per la població s’aprecia molt
més tota aquesta activitat. També estàs
a la política per amistat.
|
| |
| Quines
avantatges i quins inconvenients té dedicar-se a
la política? |
| |
| La
política a Espanya té un gravíssim
problema, però ho hem d’assumir: la mala
imatge. En política tot és molt ambivalent.
Jo faig el que vull, el que m’agrada, per millorar
la societat en què vivim i la decepció arriba
quan no pots fer o no pots acabar alguna cosa però
quan veus que hi ha accions que han prosperat et sents
molt satisfet per haver-ho pogut tirar endavant. Ara,
com a contrapartida, el que trobes és que hi ha
una gran manca de valoració de la feina del polític
i la única cosa que es fa amb ell és criticar-lo.
De tant en tant demanem que ens mimin una mica perquè
sempre ens diuen tot el que fem malament però en
canvi les coses que fem bé mai les diu ningú.
Això és molt dur perquè hi ha una
tendència generalitzada a la crítica constant
i crec que en el futur serà dolent perquè
la política és una feina molt noble, molt
interessant, i que dóna moltes satisfaccions i
estic convençut que molta gent que està
capacitada per exercir-la no ho fa perquè és
una feina socialment molt mal considerada i crec que amb
el temps això ens acabarà passant factura. |
| |
| Com
es combina la feina, la vida personal i la política? |
| |
La
vida personal es ressent de la política i no crec
que hi hagi ningú que digui que ho porta bé
al 100%. Cal tenir molt clar que s’ha de compaginar,
perquè tenim tot el dret a fer-ho, però
s’ha de parlar amb la família per acordar-ho.
Quan veig als grans polítics que saps que 24 hores,
7 dies a la setmana, han d’estar disponibles pel
que pugui passar hi penso i la veritat és que cal
ser d’una pasta molt especial per poder-ho suportar.
Jo no ho podria fer. Nosaltres en aquest nivell encara
podem combinar-ho, no és un nivell tan angoixant
com per no poder fer-ho però tampoc és fàcil.
A més, també cal dir que hi ha altres feines
en les que passa el mateix. El que està clar és
que hauríem de fer un esforç per poder compaginar
la vida personal i la professional. |
| |
| Com
és un dia normal de la vida d’en David Massana? |
| |
Les
reunions que tinc són les que marquen el meu horari.
Cada nit he de mirar quines reunions tinc l’endemà
i segons com les tingui la meva dona i jo ens organitzem.
Un dia porta un el nen, l’altre va a comprar...
Generalment passo els matins al despatx i bona part de
les tardes també però sempre intento reservar
alguna tarda per quedar-me amb el nen i que la meva dona
tingui temps lliure per a ella, que també ho necessita.
Em sembla que des de les 9 del matí que arribo
fins a les 8 del vespre no paro. Són moltes les
reunions i les trobades que fem i no són per perdre
el temps. També hi ha molts papers per signar i
documents per llegir i a més també he estar
informat de les coses per saber el que passa. És
important saber mantenir un cert ritme però també
aprendre a reservar una estona per a tu mateix. |
| |
| Com
t’agradaria que fos Viladecans? Què caldria
fer en els propers 4 anys per a aconseguir-ho? |
| |
Viladecans
és una ciutat metropolitana que m’agradaria
que fos agradable per viure-hi, amb totes les comoditats
que la gent necessita i que fos agradable per passejar,
amb parcs que facin goig, rutes per fer en bicicleta o
caminant, exposicions, teatre, concerts, restaurants...
una ciutat on la gent de Viladecans digués “Aquí
s’hi viu bé, amb comoditat”. Això
implica tenir els serveis adequats a nivell sanitari,
educatiu... Això és el que un desitjaria
però com que estem vivint on vivim, aquest àmbit
metropolità on tothom es mou amunt i avall i es
desplaça a municipis propers perquè s’hi
organitzen coses també seria bo que tinguéssim
prou capacitat d’atracció perquè la
gent dels municipis del voltant vingués a la nostra
ciutat. De fet, estic convençut que si fas coses
que siguin atractives per als teus també ho seran
per als altres. L’expressió “A peu
de carrer” crec que és l’adequada per
definir com m’agradaria que fos Viladecans: una
ciutat que es pugui viure caminant. Volem una ciutat capaç
de provocar que la gent, quan acabi de treballar, surti
de casa i visqui el carrer. |
| |
Nosaltres ens recolzem
sobre tres potes. Una és intentar que aquesta
societat que tenim no tingui exclosos per tant
la nostra vessant social la seguirem accentuant.
Crec que hem treballat força bé
en el tema del benestar i l’assistència
social impulsant totes les polítiques d’assistència
domiciliària i ara amb el centre de Campreciós
encara es millorarà més el servei
a la gent gran.
L’altra pota és
governar la ciutat amb tothom, amb polítiques
participatives. Aquí tenim molta feina
a fer i moltes coses per equivocar-nos perquè
ningú ha trobat la pedra filosofal de com
funciona la participació, per això
cal anar fent probes. En aquesta legislatura s’han
iniciat els consells de districte i altres consells
territorials i el síndic de greuges, que
han d’ajudar a que l’administració
sigui més propera al ciutadà i que
el ciutadà
|
|
 |
|
| trobi
que també pot participar una mica en les presses
de decisions. Volem seguir avançant en tot això.
|
| |
La
tercera pota és la medi ambiental. Crec que hem
de fer una estratègia viladecanenca contra el canvi
climàtic. Hem de recolzar aquesta lluita global
i l’ecologia domèstica ha de tenir més
importància. Això implica tractar la mobilitat
intentant deixar el màxim possible el cotxe a casa
i per això cal potenciar el transport públic
però també millorar les zones de passeig.
Tenim una ciutat que es pot viure caminant perquè
si estàs al centre en 15 minuts arribes a tot arreu
i això s’ha d’aprofitar. Reduir l’ús
de vehicle no només serveix per reduir consum energètic
sinó també les emissions de contaminació
atmosfèrica i sonora. També s’ha ha
d’anar avançant en tot el que és ecologia
urbana: què fem amb els residus, amb l’aigua,
quina jardineria tenim, com es fomenta la biodiversitat
a les ciutats.... |
| |
A
més de tot això, lògicament, també
proposarem punts sobre l’activitat econòmica.
Una de les coses bàsiques de la ciutat és
tenir llocs de feina i després proporcionar els
serveis bàsics de sanitat i educació i potenciar
la vida cultural. Hem de col·laborar amb el teixit
social perquè tothom pugui contemplar el que fan
els altres o que aprenguin dels altres perquè no
estem en aquest món només per treballar,
dormir i sortir alguna nit. Hi estem per aprendre, gaudir
i ser feliços per això ampliar i dinamitzar
la vida cultural del municipi també és molt
important. |
| |
| Quin
paper han de tenir les Noves Tecnologies a Viladecans? |
| |
La tecnologia ens està
canviant les formes de viure i més que ens la
canviarà. Ara, de vegades, no conceps la teva
feina sense Internet o sense mòbil. Les Noves
Tecnologies tindran un paper molt important. Viladecans
és una ciutat jove i com a jove ha de ser una
mica descarada i així és com s’ha
d’afrontar el tema. Cal llançar-se a proveir
de serveis a tot allò que són les noves
tecnologies. De vegades jo comento, en el tema cultural,
que fem classes de pintura però i per què
no fem classes per dissenyar coses pel mòbil?
Com a Iniciativa el que hem de
fer és recolzar les infraestructures que han
de permetre que totes les innovacions tecnològiques
arribin a tothom. Si el futur d’aquí 10
anys és que tota la ciutat tingui wi-fi doncs
hem de fer que en tingui, si és la fibra òptica
doncs el mateix.
|
| |
| |
| |
| Per
consultar històric fes clic aquí
|
|
Marta
Salido 23/03/2007 |
|