David Rabadà: “Els pares i mares han de saber a dir “no” als seus fills”
Professor
 
Doctorat en Ciències Geològiques al 1995, David Rabadà, és professor a l´IES Bruguers de Gavà i resideix a Viladecans. El seu gust per l´escriptura l´ha dut a publicar diverses novel·les i a guanyar premis com ara el Contxita Bretxa de literatura (1998 i 2000) o el Relat Breu de Viladecans (2005). Com a resultat de les seves dues grans passions, la docència i l´escriptura, recentment ha publicat ‘Educar? Educamos todos’, llibre sobre el fracàs escolar. Actualment ja està preparant una continuació on desglossarà les possibles solucions.
 
Fins ara havies escrit narrativa. Per què aquest canvi d´estil?
 
Portava molts anys fent articles científics per tant estava ensinistrat en el tema de l´assaig com per fer-ho bé. Actualment a nivell de fracàs escolar pesa més l´opinió dels grans teòrics que no pas de la gent que viu a l´aula el problema i vaig trobar que feia falta que algú des de dins ho expliqués clarament.
 
El llibre està basant en casos reals.

Portava 8 anys compilant dades de companys meus, dels centres on he treballat: Santa Coloma de Gramenet, Granollers, Cerdanyola, Barcelona i Gavà en àmbits molt dispars però no en zones amb molta immigració ni molt pobres, i d´entrevistes amb els pares i els alumnes. Vaig agafar tos els nanos que tenien fracàs escolar per veure què era el que fallava i a partir d´aquí vaig destil·lar-ne les causes.

D´on ve el fracàs escolar?

Hi ha dues respostes. Segons els teòrics el fracàs ve per moltes raons: perquè la societat és més complicada que abans, perquè els docents no hem sabut adaptar la reforma a l´escola, perquè ha baixat el nivell cultural dels pares...

 
No sé si tenen raó o no aquests senyors però jo crec que no i contesto el que he vist. El fracàs escolar ve dels anys 90 d´una cosa que vam veure molts docents que era la reforma. La reforma que es va implantar anava a provocar fracàs escolar i es va avisar però ni l´administració ni els grans teòrics van fer cas dels docents. Un altre punt que ho provoca són els hàbits familiars: la manca de temps de qualitat dels pares cap als fills bé perquè no poden perquè moltes famílies estan engolides pel temps laboral i d´altres perquè no volen. No criminalitzo a la família, el que vull dir és que l´àmbit familiar influeix molt i ajuntant les dues coses ens trobem en la situació actual.

Jo també em tiraria una pedra al teulat perquè els docents, després de tants anys de queixar-nos com que no ens feien cas hem optat per callar i s´ha creat una apatia. Abans potser ens haguéssim llençat amb unes pancartes a una manifestació però ara molts pensen que no val la pena. En el meu cas la meva pancarta és el meu llibre, que no és un cas únic perquè al mercat hi ha altres obres com les de Ricardo Moreno, Antoni Sala...

 
Quins són els principals motius?
 
Des del 1995 ens trobem amb dues coses. Per una banda, la baixada de la cultura de l´esforç dels alumnes perquè quan preguntes els nanos diuen que estudien 30 minuts al dia, com a molt una hora, i clar després als exàmens veus que no saben ni redactar. Treballen poc a casa. Un segon fenomen és que el percentatge de famílies que es vénen a queixar a l´escola sense raó ha incrementat. Hi ha més gent que et qüestiona la feina dins de l´aula, abans en canvi això no passava tant o no passava. Aquests dos fenòmens són prou significatius de l´àmbit familiar i de la llei, que va permetre que els pares poguessin intervenir més dins de l´escola exigint als docents.
 
 
Quins han estat els punts de la reforma que han fet més mal a l´educació?

La reforma va fer molt de mal baixant el nivell. El pedagogs amb qui vaig parlar em van dir que m´equivocava, que els havien redistribuït, i jo contestava que l´equació de segon grau l´ensenyava als 13 o 14 anys i ara es feia ensenyar als 16, això és baixar nivells. Es van baixar o es van redistribuir, m´és igual la paraula, i això va fer que el nivell d´exigència baixés. Diuen que es va fer amb l´intenció d´aprovar més nanos i ens trobem que suspenen més actualment.

La reforma també va dir que els nens no havien de memoritzar, que havien de trobar les seves estratègies per esbrinar coses. Però, sinó memoritzo paraules com puc entendre un text? I a més després surt a l´informe PISA que Espanya és l´últim país a Europa en comprensió lectora. Sinó fem memoritzar paraules als nens malament.

També a nivell de càlcul mental sinó sabem taules de multiplicar de memòria és impossible ensenyar la divisió. Ara ja no es defensa tant perquè van veure que va ser una pífia bastant important però de tant en tant surt algú que encara ho defensa.

Un altra mesura negativa és que a primària es passa automàticament i llavors arriben a la ESO i allà és on tenen fracàs escolar, això ho diuen les estadístiques.

 
Quines solucions proposes?
 

El llibre proposa solucions clares, contundents i pràctiques disseccionades en quatre capítols sobre la societat, l’escola, les lleis i la família i al final de cadascun hi ha un llistat de coses per aplicar. Ara estic preparant un altre llibre on desenvoluparé més les solucions proposades.

Veient el bosc, les solucions passen perquè els que van proposar la reforma que es disculpin perquè no podrem avançar mentre segueixin dient que la culpa és d’uns altres i no assumeixin responsabilitats. Després cal escoltar als docents creant una comissió o creant un congrés amb propostes que puguin esdevenir projecte llei. Calen menys lleis i més sentit comú. El tema no estar en fer lleis sinó en fer un consens entre tots els partits perquè hi hagi una cosa estable i es deixi créixer durant 15 anys perquè de cap llei educativa es pot saber el resultat sense passar com a mínim 15 anys. I després si cal fer petits retocs doncs endavant.

Quin consell donaries a les famílies en l’educació a casa?
 

Que diguin “no” als seus fills. El nen demana una cos doncs “no” o simplement dir “m’ho pensaré d’aquí una estona ara para taula”. Al vespre, tancar la televisió i dialogar amb els fills perquè hi hagi comunicació. En una família l’educació és dir “nos” i acaronar al nano però últimament la gent el que fem és només acaronar: diem “no” en un principi però a l’estona es canvia d’opinió o una altra persona de la família diu “sí”. Per exemple, quan es vulgui fer un regal preguntar primer als pares i ells decidir si s’ho mereixen o no. Això ajuda a valorar les coses i cultiva la cultura de l’esforç.

 
A banda del llibre. S’està preparant una llei nova llei d’educació que està aixecant molta controvèrsia entre els professionals de la docència. Què en penses?
 

Trobo que si fan la llei com es diu al full de ruta és tornar a fer un nyap perquè té algunes coses bones però predomina més la part teòrica. Jo diria que s’esperessin. Potser els hi creuen molt però no és millor dels que hi havia abans. Com a resum, reduir hores de llengua és totalment contraproduent perquè a l’informe PISA es deia que hi havia menys comprensió lectora. Potser hi ha una argument molt potent però jo no l’he vist enlloc. També hi ha una pàgina on es culpa la docència i es diu que hi ha manca formació. Molt bé, em manca formació: m’he passat cinc anys a la universitat, quatre de doctorat i un any de pràctiques. No és un problema de formació perquè abans els professors de secundària estaven tres anys estudiant un magisteri i els nens tenien més rendiment. També aquest full de ruta és un atac directe als immigrants.

Hi ha moltes pífies però m’agradaria destacar un punt que pot ser bo: donar a les escoles més decisió per crear un claustre estable de professors això faria que l’escola funcioni millor. El problema que hi ha és que l’antiga llei feia que la gent per aconseguir una plaça tingués mèrits i hi ha molta gent que porta anys guanyant mèrits i si canvien la llei què faran? S’ha de veure com s’aplica perquè toques una cosa i en salten 25.

 
Per consultar històric fes clic aquí
 
Marta Salido 01/02/2008