Eliseu Massana: “Tinc en ment fer una obra poètica”
 
Premi autor local del concurs de poesia ‘Espejo de Viladecans’
 
L’escriptura és l’afició que cultiva Eliseu Massana. Es pot passar llargues estones provant de composar textos de diferents estils, ja sigui poesia, teatre o novel·la. De fet, recentment, en el seu afany per escriure poemes ha estat guardonat amb el premi al millor autor local del concurs de poesia ‘Espejo de Viladecans’, organitzat per la Fundación Espejo. En aquesta entrevista explica la satisfacció pel guardó rebut i d’on li ve el gust per escriure.
 
El passat dia 17 la Fundación Espejo et va lliurar el premi al millor autor local de poesia per ‘Del caos a l’ordre’. Què et sembla aquest reconeixement?
 
 
El secretari de la Fundación, en José Luis, em va trucar felicitant-me perquè un dels premis del concurs era per a mi i la veritat és que em vaig posar molt content. La meva dona i jo vam assistir a la cerimònia de lliurament i va ser una nit molt agradable. Estic molt satisfet del reconeixement perquè un escriu perquè li agrada però si a més a més hi ha persones que t’ho reconeixen encara t’ho prens amb més il·lusió i satisfacció.

‘Del caos a l’ordre’, el poema amb que vaig guanyar el premi, tracta sobre el mite del Pelasc i és una composició a la que tinc idea de donar continuïtat. El poema va quedar més petit perquè el concurs limitava molt la llargària, havia de tenir entre 50 i 80 versos. Vaig acabar amb el màxim permès i fent un apariat perquè ja no podia fer-ne més!
D’on ve aquesta afició per la poesia?
A escola, i d’això ja fa uns quants anys, pel que sigui un dels professors ens va ensenyar molta gramàtica, fins i tot vam fer els anàlisis gramaticals de Luis Miranda Podadera de grau superior cosa inusual per a una escola graduada. Nosaltres érem molt aplicats i anàvem millorant i com ell tenia intenció perquè aprenguéssim més vam analitzar pràcticament totes les frases del Quixot que eren molt complicades. També per ell em va venir l’afició d’escriure: el professor ens va fer començar l’escriptura del diari de la vida. A més, quan hi havia algun esdeveniment d’algun familiar sempre em sortia de fer-li un verset, en castellà sempre perquè a escola era l’idioma que estudiàvem. Va ser de gran quan em vaig interessar pel català i amb els llibres que tenia el meu pare de quan anava a escola i els que jo comprava vaig incrementar el coneixement de la llengua que parlava habitualment.

Va ser amb la jubilació quan em vaig engrescar a practicar més aquest hobby: vaig fer un llibre de records de la vida laboral i vaig seguir fent una novel·la, una obra de teatre... També, el senyor Tosca, que era company de treball, em va demanar que fes una nadala i m’he presentat als concursos de poesia que es fan al municipi des de l’Ajuntament, on he obtingut premis en totes les edicions, i també en el concurs de la Fundación Espejo. Així per Nadal i pels concursos de Viladecans sempre tinc poesies preparades.

 
Quin tipus de composició t’agrada més?
 
Segons com sigui el poema penses faré un de 7 o 8 síllabes i altres vegades sonets, que m’agraden molt però són molt difícils a part que no és el mateix el castellà que el català. Quan jo estudiava, en castellà els sonets tenien 11 síl·labes per 14 versos però en català això de les 11 síl·labes no es fa són de 10 i a més en dos parts, de moment m’he dedicat a fer de 4 i 6. Tot és qüestió d’anar practicant, buscar sinònims... Els altres són més fàcils: a par de les síl·labes fas versos de 4, 5 o 6 és més senzill. Però també s’han de tenir reptes amb dificultat, últimament he escrit algun que altre sonet.

La poesia té mètrica i rima i és complicat perquè a més s’han de dir moltes coses en poques paraules. Cal tenir clar el que es vol dir, fer una mica d’esquema i sobre això anar treballant. Ara tinc en ment fer una obra poètica, guardant les distàncies, tipus ‘Canigó’ de Mossèn Cinto. He pensat en començar per la creació de l’univers des d’un punt de vista mitològic fins arribar al mite cristià i seguir amb el cataclisme de l’era terciària i la formació dels continents actuals i d’aquí anar a Catalunya i l’actual moment sociopolític.
 
Pel que m’expliques la teva afició per l’escriptura va més enllà de la poesia.

L’estil que més m’agrada de tots és la novel·la. La poesia també però em fa rumiar molt encara que una vegada feta m’agrada com queda. Una i altre són molt diferents perquè en la poesia es busca el sumum de l’escriure. Al tenir hores m’agrada escriure i fer les meves reflexions i pensar en aventures i coses que m’han passat i adaptar-les per fer una novel·leta.

En què t’inspires per escriure?

La meva inspiració són coses que m’han passat a mi o a altres persones. D’imaginació en tinc però sempre sortint d’una base real. Si sé d’una cosa que ha passat me n’invento mil i una però sempre sobre una base.

  
El proper dia 30 se celebra la Trobada de poetes i rapsodes de la Fundación Espejo. Com descriuries l’acte?
 
La trobada m’agrada molt perquè és molt amena i veus la manera de fer d’altres poetes i de gent que escriu o que li agrada la cultura. Aquestes trobades m’encanten, jo ja hi participat en quatre i també participaré en la d’aquest mes amb un sonet que he fet expressament per l’esdeveniment.
 
En aquesta activitat, els poemes es presenten en forma de lectura. Què prefereixes, escriure o recitar?
 
Escriure i recitar és diferent. Jo per perdre la timidesa de jove vaig fer teatre, el suficient per sortir a l’escenari sense patir i em va servir molt per tocar de peus a terra i no posar-me nerviós al parlar davant del públic. Escrivint gaudeixo molt perquè són coses meves i m’agrada veure el resultat final i em sento satisfet. En aquestes reunions quan surto a recitar m’agrada fer-ho donant èmfasis perquè la gent s’ho passi bé però el que més m’agrada és escriure.
 
Per consultar històric fes clic aquí
 
Marta Salido 23/11/2007