Félix Silva: “És necessari que hi hagi presència gitana en les escoles i els instituts per refermar la relació amb les famílies gitanes”

Mediador sociocultural de Can Palmer

La comunitat gitana forma part del dia a dia de Viladecans. En concret, s’estima que hi ha uns 1000 gitanos al municipi concentrats, en la seva majoria, a Can Palmer tot i que alguns també resideixen al barri de Sales i al de Montserratina. Félix Silva, membre de la comunitat gitana, ens explica com és la vida dels gitanos i gitanes del municipi i en què consisteix la seva feina com a mediador sociocultural.

Què és la mediació?

La mediació dins de l’àmbit social abraça molts camps: comunitària, familiar. Jo majoritàriament faig mediació comunitària. La figura de la mediació i en aquests cas la del mediador dins dels serveis socials el que fa és una mica facilitar la comunicació entre famílies gitanes, serveis socials, instituts, escoles... pels codis culturals diferents que hi ha entre un bàndol i l’altre. El que fa el mediador és fer de pont i facilitar majoritàriament la comunicació. El diàleg de vegades xoca perquè hi ha visions diferents i el que la mediació planteja és un espai pel diàleg.

En el teu cas concret quin àmbit tractes?

En el meu cas el que més treballo és la mediació preventiva que consisteix en prevenir conflictes. Quan realment la meva figura es requereix és a l’hora del conflicte en sí perquè com he dit abans faig de pont d’enllaç. Quan es dóna una situació de conflicte el diàleg entre persones diferents no arriba perquè no es fa servir el canal adient i el que la mediació fa és facilitar precisament això.

Per què vas decidir formar-te com a mediador?

Majoritàriament per a ajudar a la meva gent perquè veia l’absentisme a l’escola i per trencar els estereotips i tòpics, i perquè crec que la mediació és un treball molt creatiu i proposa solucions alternatives. La mediació és el vincle per a treballar de forma molt diferent d’altres professionals, la creativitat, la forma de fer les coses...

  
Félix Silva, mediador sociocultural de Can Palmer

Com són els gitanos i gitanes que viuen a Viladecans?

Aquí hi ha famílies molt diverses. Algunes es dediquen als negocis de la ferralla, altres van als mercats i altres a treballar. La relació veïnal és com a tots els pobles hi ha persones que es porten millor que altres però la dinàmica que segueix és la normal d’altres moltes ciutats. És cert que la diversitat es dóna molt dins del meu poble perquè hi ha gent que treballa en la ferralla però altre ho fan en fàbriques de formatge. En relació a l’escola, hi ha famílies en les que costa més treballar el tema de l’educació.

Quins són els trets més característics de la cultura gitana?

Al ser una cultura que ha transmès els seus valors d’una manera oral de generació a generació, la cultura gitana es viu diàriament, no és un fet puntual. Els nens petits es queden amb les mares fins a una edat, per això hi ha tant absentisme a P3 i a P4. Això és una tradició. Es viu d’una forma molt cultural la sobreprotecció dels nens. El modus vivendi de la cultura gitana és que l’individu en sí mateix no és res, és el col·lectiu el que reafirma a qualsevol gitano o gitana.

Mercat Semanal
 

Com expliques a les famílies que l’educació dels petits és molt important?

Per començar jo no intento convèncer de res. És com aquella frase que diu no em diguis el que he de fer diguem com ho faries tu. La meva primera pregunta amb qualsevol família sempre és com us poc ajudar? Quin problema hi ha? I a partir d’aquí començo a treballar aspectes de major rellevància. Per exemple, em costa molt portat al meu fill a l’escola pel matí perquè és molt petit, perquè li peguen a l’hora de l’esbarjo... A partir d’aquí quan una família gitana té un referent seu propi que està treballant dins
d’una administració potser la comunicació es fa més senzilla. A partir d’aquí els recursos que es fan servir són molt més propers però no és convèncer és intentar que ells vegin per si mateixos la importància que té l’educació. El més important és que ells aprenguin i que sàpiguen quina importància té l’educació pels seus fills. Espero que dins d’un temps la figura de la mediació no tingui sentit perquè les famílies gitanes hagin vist la importància dels estudis.

I en el cas de les nenes?

El cas de les nenes és una mica més complicat. A l’hora e parlar amb un pare perquè deixi que la seva filla vagi a l’escola sempre hi intervé un fet cultural. Com a mediador un entén que l’aspecte cultural sigui important per a valorar una situació però el mediador fa servir recursos com ara que un no deixarà de ser el que és, els seus orígens, perquè tingui estudis. El que passa és que la cultura gitana té i ha tingut un model educatiu molt fort, amb uns valors molt marcats. Jo recordo que quan era petit a casa m’ensenyaven. La comunitat gitana ha obert les portes a un altre model educatiu diferent al seu fa relativament poc d’aquí que xoquin moltes coses i que es mostrin adversos a deixar a les seves filles a l’institut perquè aprengui coses que no tenen res a veure amb la seva cultura. I el que passa és que quan les famílies veuen referents culturals dins d’alguna cosa que no té res a veure amb la seva cultura fa que la confiança dels pares augmenti. Això és el que fa que donar el pas endavant sigui més fàcil. Jo sempre he dit que està bé que els canvis vagin a poc a poc perquè les presses no són bones conselleres. D’aquesta manera els canvis que es facin es faran a poc a poc però de manera ferma i en definitiva és això el que funcionarà.

Què li manca a l’escola actual perquè les famílies gitanes siguin menys reticents a portar-hi als seus fills?

És necessari que hi hagi presència gitana en les escoles i els instituts, en els llibres de text... per refermar la relació amb les famílies gitanes. Si que hi ha mostres de moltes cultures en molts llocs però de la nostra no. Hi ha molta gent que desconeix la cultura gitana i altres creuen que no tenim una cultura pròpia. Això fa que la relació sigui més freda. La presència de la cultura gitana als centres formatius serviria per solucionar molts problemes relacions amb l’educació del poble gitano perquè és un pas que referma la confiança. Jo recordo que quan anava a l’escola, el meu germà i jo érem els únics gitanos que hi havia i ens sentíem estranys i ens preguntàvem que fèiem en aquell lloc i amb aquelles persones quan els nostres amics eren totalment diferents. Quan sortia de l’escola m’esperava un ambient totalment diferent de l’escolar per això jo entenc quan els alumnes gitanos em diuen que se senten estranys. No diuen cap estupidesa, és veritat perquè a mi em passava. Per això és molt necessària la presència de la cultura gitana als centres formatius.

Juguem a dos bàndols. Ara que estem a l’era de la informació i de les noves tecnologies i ens podem connectar amb qualsevol persona al món, una època en que la formació és vital, només per això crec que informar a altres cultures de les que tenen al costat ajudaria a que es trenquessin moltes pors i que la part que no és gitana conegués en que es basa aquesta cultura, perquè hi ha coses que costen més o menys de treballar i faria plantejar-nos una relació diferent. El que passa amb la convivència és que un suporta el 70% i l’altre el 30%, evidentment, arriba un moment que els del 70% ja no poden més.

Quin pot ser el referent laboral de la joventut gitana?

La figura del mediador en sí és l’exponent més positiu que poden tenir com a discriminació positiva. Que hi hagi un gitano treballant en els serveis socials de l’administració pública és una cosa que ajuda a trencar tòpics també entre els gitanos. No tots els gitanos es dediquen al mercat o a la ferralla. És veritat que hi ha un percentatge molt elevat de gitanos que treballa al mercat però quan els hi dic que en conec molts que són advocats, metges, economistes em miren com sinó s’ho creguessin Aquesta motivació es dóna en els gitanos d’una forma diferent perquè molts pensen que no es pot arribar a res més. El mediador el

  
Vista viladecans

que fa és explicar que treballar als mercats és una manera molt digna de guanyar-se la vida però també se’ls explica que poden arribar tan lluny com vulguin, a ser el que vulguin.

Encara se celebren els matrimonis a molt prompta edat?

La joventut està fent una labor selectiva pel que fa a les costums. Està apartant el que per a aquests temps ja no val i es queda amb el que sí pot funcionar. Avui en dia la joventut es casa a la edat que vol i amb qui vol. De forma més puntual encara hi ha famílies que concerten els matrimonis però avui, per norma general, qui decideix és la joventut.

Quina és la tasca de l’associació gitana de Viladecans?

Jo en sóc membre. Es va crear per a treballar l’àmbit de la cultura i l’educació. Per un costat intentem difondre la cultura, per una senzilla raó, per a trencar tòpics i també apostem per l’educació perquè creiem que avui en dia és el vehicle que ha de seguir la meva cultura perquè és una manera de lluitar contra els tòpics i la xenofòbia.

Creus que existeix xenofòbia vers el poble gitano?

Sí. Hi ha molt gitanos i gitanes que creuen que és una qüestió de classisme i altres creuen que és xenofòbia. Jo sóc dels que creuen que és més una qüestió de xenofòbia perquè a la llarga, un gitano que té diners segueix sent el gitano que té diners i no el senyor. A Espanya la cultura gitana segueix sent la més discriminada de totes. Potser la xenofòbia actual no és tan latent per a les persones que no són gitanes però per les que ho són sí perquè és una cosa que es viu a diari. Potser encara hi ha gent que se sorprèn quan parlem de racisme i xenofòbia versus el poble gitano però sí que existeix perquè jo la he viscut i la segueixo vivint. No és un racisme que faci que perilli la teva integritat física però és més subtil. Avui en dia has de demostrar que ets bo però imagina’t si ets gitano. Cal demostrar que estàs capacitat i ets gitano.
Per consultar històric fes clic aquí
Marta Salido 6/2/2006