“Vaig veure que per aconseguir canviar el que jo creia que havia de ser d’una altra manera era necessari entrar en política”
Tinc 56 anys, treballo a l’Administració Pública des de fa anys i també sóc diputada de la Diputació de Barcelona. Estic casada. Tinc tres fills, un noi i dues noies, i tres néts, dos nens i una nena. Vaig entrar en política perquè m’ho van demanar i perquè vaig veure que aquesta era la millor manera de fer els canvis que crec necessaris per cobrir certes mancances. Durant el meu temps lliure m’agrada llegir i fer esport.
Flora Casé. Candidata de CiU a l'alcaldia de Viladecans
Quina és la teva formació i a què et dediques?
 
Els estudis que tinc es podrien equiparar al Batxiller però per la meva feina estic en contínua formació. Però, el més important dels meus estudis és tot el que he aprés en el dia a dia amb el contacte amb la ciutadania i amb la meva feina. Ja fa molt anys que treballo a l’Administració Pública i per la feina que he tingut he après molt perquè vaig tenir la sort de treballar a Viladecans i fer un servei des de la Generalitat per a les persones. Durant 15 anys vaig estar a l’oficina de Benestar Social de Viladecans, era la delegada de la zona i ho segueixo sent. Ara tinc el mateix càrrec i estic donant suport al Consell de la Gent Gran de Catalunya. Tot això m’ha fet ser persona coneixent a les persones.
 
Quines aficions cultives durant el teu temps lliure?
 
Les meves aficions, que no puc portar a terme i que he de limitar a mesos puntuals, són la lectura i fer gimnàstica, sortir a córrer i anar en bicicleta. Ho faig sempre que puc. Sempre tinc dos o tres llibres començats i per Setmana Santa estaré dos o tres dies sense dormir i me’ls llegiré. A l’agost és quan disposo de més temps. El passat agost vaig llegir ‘Los pilares de la Tierra’, ‘Pell freda’, ‘Una vetllada a l’Excelsior’ i vaig començar ‘Pandora al Congo’. Puc llegir tot això en 30 dies i després estar 4 mesos sense fer-ho perquè no tinc temps. Hi ha un refrany popular que diu ‘querer es poder’. Doncs ‘querer es poder’ quan es té temps però si no es té no es pot fer encara que vulguis.
 
Quin tipus de llibres prefereixes?
 
La veritat és que m’agraden de totes les temàtiques. Va haver una època que em va donar per llegir tot el que estava escrit per dones: Isabel Allende, Rosa Regàs... Després se’m va passar aquesta dèria. Ara llegeixo escriptors que m’agraden i llibres amens perquè de les novel·les s’aprèn. També pel meu aniversari em van regalar ‘Els secrets de la felicitat’ del catedràtic Sebastià Serrano i he de dir que m’agrada molt més com parla que com escriu perquè per mi es fa més entenedor amb la paraula.
 
Des de quan estàs vinculada a la política municipal? Per què vas entrar al món de la política?
 
Els companys de Convergència em van cridar i em van demanar que hi col·laborés. M’ho vaig pensar molt perquè és un pas important i em va costar molt decidir-me perquè m’agrada molt la gent i de seguida et vol etiquetar i a mi això em sap greu. Per això jo tinc molt respecte per tots els polítics, de qualsevol partit polític, perquè tots els que ens posem en política ho fem per donar un servei a les persones així ho veig jo i així ho crec. I si ho crec per mi també ho crec pels demés. Per la meva feina em vaig adonar que hi havia unes mancances i unes necessitats i, com estem en un país democràtic, vaig veure que per aconseguir canviar el que jo creia que havia de ser d’una altra manera era necessari entrar en política. Per això hi vaig entrar i també perquè em van venir a buscar.

Aquesta serà la quarta vegada que em presento. Tres com a candidata i una donant suport a l’Antoni Momany. Dedicar-se a la política requereix un gran esforç i si m’agrada és perquè primer, tinc el marit que m’acompanya, segon, perquè faig el camí amb gent fabulosa i tercer, perquè la finalitat és servei a les persones. Aquests són els tres eixos que fan que segueixi en política perquè si hi ho mires d’una altra banda també sacrifiques moltes coses per la política.
 
Quines avantatges i quins inconvenients té dedicar-se a la política?
 
 
Hi ha moltes avantatges. Estar amb persones que realment estimes i que tenen el projecte que tu tens i en el que tu creus. Fas un servei a les persones, a la ciutadania de Viladecans, que és la teva ciutat i que l’estimes molt i de veritat, i sents que creixes molt fent aquesta feina. Però, d’altra banda, per la política se sacrifica la família, els fills, els néts. Quan te n’adones ja s’han fet grans. Tot té un preu i en concret aquest és molt costós. I, sobretot, i que no se m’enfadin els homes, qui ho paga més car som les dones, és per això que ens costa tant dedicar-nos-hi. Sempre dic que la política municipal hauria de ser rotativa, com els presidents de les
escales: ara toca a uns i després a altres, perquè llavors les persones que no s’hi dediquen, i que estan en el seu dret de fer la tertúlia amb comentaris fàcils, podrien veure quin sacrifici es fa realment. És més complex del que sembla des de fora.
 
Com es combina la feina, la vida personal i la política?
 
Dormint molt poc. M’aixeco tots els dies a les 6 del matí i me’n vaig a Barcelona perquè és allà on està la meva feina. Torno a Viladecans a primera hora de la tarda. Dino. Potser descanso un quartet d’hora menys els dimarts que també he de treballar per la tarda a Barcelona. Les tardes de la resta dels dies vinc a fer política amb la meva gent de Convergència i atenem les trucades i les visites. Pel camí em deixo el lleure: no vaig en bicicleta, ni surto a córrer, ni tampoc puc llegir gaire. També sacrifico a la família perquè de vegades em passa que al net petit fa 15 dies que no el veig i als altres tampoc, i això que viuen a prop, a Sant Climent i a Barcelona. Clar, jo he agafat un compromís. Entenc que costa molt dedicar-se a la política perquè suposa aquest sobreesforç però una vegada agafat el compromís ja saps el que et toca. Et poses al servei dels demés i el que s’ha de fer es fa. I gràcies que dintre de tot això m’ho passo molt bé.
 
Com és un dia normal de la vida de la Flora Casé?
 
M’aixeco a les 6 del matí i sobre les 12 me’n vaig a dormir. Entre tot això he estat a la feina, vinc a la seu de CiU i responc les trucades que tinc en el contestador i junt amb l’equip atenem totes les visites.
 
Com t’agradaria que fos Viladecans? Què caldria fer en els propers 4 anys per a aconseguir-ho?
 
Començaré dient com no vull que sigui Viladecans. No vull que sigui una ciutat dormitori. No vull que sigui una ciutat aparador. No vull que sigui una ciutat d’un projecte per lloament només d’unes quantes persones. El que vull és que sigui la ciutat on tots i totes puguem viure i gaudir de tots els serveis. Perquè Viladecans té alguns serveis però no arriben a tothom perquè som molts. Cal equiparar els serveis perquè la ciutadania és tota de primera categoria i ha de tenir els serveis a l’abast.

Nosaltres seguirem lluitant per l’habitatge protegit per a la gent gran i per als joves, i també a la resta de la població, però en especial per a aquests dos sectors que són els més necessitats en aquest tema. Cal tenir en compte que alguna gent gran s’han quedat en un tercer o un quart pis sense ascensor perquè a l’època no n’hi havia i ara el necessiten.

També treballarem per la seguretat. A Viladecans no hi ha seguretat i està contrastat perquè hi ha hagut dies que només hi ha hagut dos policies per tot el municipi. Des del primer any que vaig entrar al partit que Convergència està per la policia de barri. Hi ha grans professionals treballant a l’Ajuntament, els governs de la Generalitat sempre ens han felicitat per ells. Però els polítics han de prioritzar i valorar realment el que està demanant la ciutadania per resoldre els problemes. Quan vas a altres ciutats i veus el servei de la guàrdia urbana i la seva bona predisposició et transmet una molt bona sensació. La guàrdia urbana s’ha de mimar perquè posa el llistó molt alt al municipi. Perquè es trobin bé s’han de cuidar més.
 
També volem que la gent gran tingui la seva pròpia veu. Segurament que aquestes persones ja tenen coses però s’han de fer arribar a tothom. Ara es viu molts anys i la qualitat de vida ha de ser una qualitat de vida de veritat i això s’aconsegueix escoltant i facilitant tota la informació sobre a què es poden acollir els majors de 65 anys i sobretot aconseguir els més grans que viuen en situacions precàries que deixin d’estar-ho.

Una altra de les nostres prioritats seria fer els pressupostos amb els ciutadans perquè són els que més saben dels problemes del seu barri. Segurament això és una de les coses que recull la participació ciutadana però a l’hora de la veritat no es fa així. Es tracta de que realment es faci així.

  
A més, volem que la ciutadania de Viladecans pugui viure amb les necessitats que li pertoquen i no fer aquesta ciutat per les necessitats d’aquí a 20 anys. Tan de sacrifici hem de fer nosaltres? Crec que no és just.
 
Quin paper han de tenir les Noves Tecnologies a Viladecans?
 
Les Noves Tecnologies s’estan instal·lant arreu i Viladecans ha de seguir aquesta línia. Han d’estar a l’abast de tothom: indústria, ciutadania... perquè donaran més prosperitat. No ens podem quedar enrere. Tots a les nostres feines les fem servir i ens hem de formar i fer cursos per saber-les utilitzar. I, també és important que arribi la fibra òptica, el cablejat... però que tothom en pugui gaudir.
 
 
Per consultar històric fes clic aquí
Marta Salido 06/04/2007