Quina diferència hi ha entre aprendre la llengua de signes i qualsevol altra llengua?

De diferència com a llengua, no n'hi ha cap, perquè la llengua de signes és una llengua com qualsevol altra però en lloc de fer servir el canal auditiu per comunicar-se es fa servir el visual. La gent, moltes vegades, pensa erròniament que és mim o que és un sistema inventat però no és així. S’ha comprovat amb estudis i documents que la llengua dels signes és una llengua com qualsevol altra. Per començar a aprendre aquesta llengua cal ser força jove, potser com per a qualsevol altra llengua, però com més jove s’és millor és l’habilitat amb les mans. Cal una gran capacitat de sintetitzar i estructurar perquè les persones sordes tenen una estructura gramatical molt diferent.

Com va sorgir el projecte de la Televisió de Viladecans?

Fa més o menys un any i mig que vaig presentar un projecte. En aquells moments, estava treballant a la Federació de Catalunya però també era autònoma i feia serveis puntuals, jo mateixa anava a les empreses per donar-me a conèixer. Vaig pensar que a la Televisió de Viladecans no hi havia cap intèrpret de notícies i els ho vaig proposar, sabent que llavors a Catalunya només es feia a dues televisions. Vaig presentar el projecte i al cap de tres o quatre mesos em van trucar i em van dir que s’havia aprovat i que ja podia començar a treballar. Ara, de moment, hi vaig cada divendres a la tarda per fer la interpretació del resum de notícies. Els dies que no hi puc anar porto una companya intèrpret perquè el servei es pugui seguir oferint. El projecte és molt enriquidor de cara a la societat i als sords ja que m’han comentat que n'estan molt satisfets perquè hi ha una persona interpretant les notícies a la televisió i ara poden accedir a la informació local mitjançant aquest mitjà de comunicació. És un gran avenç que una tele local disposi d'una intèrpret pensant en els aproximadament 30 sords que viuen al municipi. A més, això també serveix per engrescar altres televisions locals. Actualment, les de Terrassa i Sabadell ho estan fent amb el mateix format que nosaltres.

Creus que els mitjans de comunicació i la societat en general tenen en compte a les persones sordes?

Una televisió hauria de tenir una intèrpret les 24 hores, però no es fa enlloc. Si parlem d’equiparar un sord i un oïdor, fins i tot s’haurien d’interpretar els anuncis. Però això és impossible. A més, per molt que interpreti, segur que la persona sorda perd algun tipus d’informació. El que s’ofereix en llengua de signes és la part central de la programació, en moments esporàdics. Les persones sordes ara s’estan espavilant, fa 5 anys tothom veia la llengua de signes com un sistema, fins i tot els mateixos sords i, a més, estaven molt discriminats. Aquesta situació encara es manté, però cada vegada menys. Abans els sords estaven molt reprimits perquè la llengua de signes va estar prohibida i els obligaven a anar al logopeda per aprendre a parlar, els forçaven a comunicar-se com si no tinguessin cap problema.

Quines són les principals dificultats del dia a dia de les persones sordes?

Hi ha sords i sords. Els profunds tenen moltes dificultats des del moment que surten al carrer, perquè si algú els pregunta alguna cosa no l'entendran, com tampoc sentiran una ambulància que passi pel seu costat. Molta gent és analfabeta perquè ningú es va preocupar d’esforçar-se perquè aprenguessin igual que els altres estudiants, estaven abocats al fracàs escolar i això ha fet que moltes d’aquestes persones no tinguin interès per informar-se del que passa cada dia. Moltes d’aquestes persones treballen en fàbriques o en llocs on no cal una formació educativa específica ni una relació amb les persones que els envolten.
D’altra banda, hi ha sords que tenen restes auditives que treballen de professors, de secretaris perquè alguns poden fer servir el telèfon... El problema és que com que no han tingut una formació bona no tenen interès a conèixer noves coses; com que ningú es va esforçar perquè ells aprenguessin, molts s’han donat per vençuts en el tema d’ampliar coneixements. La majoria treballen en fàbriques, a Seat i a Flisa n’hi ha molts. Uns altres no han volgut estar de braços plegats i han lluitat per formar-se, n'hi ha que fins i tot han arribat a treure unes oposicions.

Què implicaria que la llengua de signes fos proclamada oficial?

El 29 de setembre es va adjuntar a l’Estatut un article on s’especifica que la llengua de signes és una llengua oficial a tot l’estat català. Les persones sordes que van veure això van pensar que si l’Estatut s’aprova ja tindran la llengua de signes oficial i molts dels seus problemes se solucionaran: intèrprets a tot arreu, facilitat d’accés a tot tipus d’informació... llavors sí que es podria igualar una persona sorda a una oïdora. Desapareixerien les barreres de comunicació en qualsevol sentit. Ara, per anar al metge han de trucar a la Federació dues setmanes abans perquè els donin servei de l’intèrpret. Una persona sorda no pot demanar hora al metge per d’aquí a dos dies o anar-hi perquè llavors aquest servei no el podrà tenir. Amb aquest canvi, el que passaria és que a tots els centres hi hauria una intèrpret i no caldria recórrer a la Federació. Ells veuen que estan marginats, els sords surten amb els sords i els oïdors amb els oïdors. És molt difícil que les persones sordes s’integrin a la societat. Ara cal esperar que s’aprovi l’Estatut a Madrid i, si tira endavant, la situació dels sords podria canviar radicalment. Els centres educatius haurien d’incloure la llengua de signes com a assignatura, i les persones sordes que nasquessin dintre de 5 anys se sentirien com una persona més.