Isabel Ollé: “El Festival Al Carrer és un bon lloc per presentar noves idees i composicions”
 
Ballarina
 
El Festival de Teatre Al Carrer porta a Viladecans espectacles de companyies d’arreu del món però també aposta per l’art escènic que es realitza al municipi. Una de les actuacions previstes enguany deixarà veure a la ballarina viladecanenca Isabel Ollé junt amb les seves companyes del grup Densemble Contemporary Dance. A més, Ollé també estarà involucrada en l’espectacle a càrrec del grup de dansa que ella ha dirigit aquests dies al nou Centre d’Adults.
 
Aquesta no és la primera vegada que actues al Teatre Al Carrer.
 
La primera vegada que vaig participar va ser l’any 2002, que va ser quan estava estudiant a Holanda i vaig venir amb una gent que vaig conèixer allà. També fa tres anys vam actuar amb un espectacle d’improvisació amb músics i l’any passat vaig estar amb la primera peça que vaig crear com a coreògrafa amb el barri Fleming.
 
Què presenteu aquest any?
 

Tenim un espectacle que dirigeix la coreògrafa amb qui treballo, Susana Duarte, que muntarà un duet que es crearà just abans de Teatre Al Carrer. Mentre fem el curs intensiu de dansa treballarem en la peça. El títol és Casualidad i tracta sobre com dues persones es troben en una situació i en un punt determinat. El punt de partida de la coreògrafa són dues persones que es troben i com pot ser la seva relació. La gent que s’hi apropi podrà veure dos ballarins en una creació instantània de com la vida quotidiana es pot aplicar a l’art.

Tenen alguna relació el curs intensiu i l’espectacle que presentareu?

El curs el donarem les persones que estem creant aquesta peça i el que s’hagi treballat es presentarà els primers dies i les que

 
donem el curs farem un espectacle els últims dies del Festival. En certa manera té una mica de relació perquè el curs d’intensiu va sobre la manera de crear del nostre grup.
 
On i quan actuareu?
 
La presentació del curs serà els dies 5 i 6, darrera del Mercat Municipal, a les 19 hores, i l’actuació de la companyia serà els dies 7 i 8, a les 19 hores, a la Torre del Baró.
 
Què et sembla la iniciativa de fer participar grups de teatre i dansa local al Festival?
 
Molt bé. És molt important i imprescindible que no només es valori el que ve de fora. Hi ha gent de Viladecans que està dins del món de l’espectacle i que pot aportar les seves idees i la seva manera de veure l’art. A més, sempre que marxes tens una mica de nostàlgia de tornar al teu lloc i aquesta és una bona manera de donar a conèixer el que estàs fent. El Festival Al Carrer és un bon lloc per presentar noves idees i composicions. Suposo que també m’ho sembla perquè sóc d’aquí i em fa il·lusió presentar els espectacles a la meva ciutat.
 
Parlem una mica sobre la teva relació amb la dansa. Com vas entrar en aquest món?
 
 
De petita, quan tenia 6 anys, la meva mare em va preguntar si volia fer dansa i em va apuntar a una escola de Viladecans que ja no existeix. Era una activitat extraescolar però era com sinó em pogués perdre cap classe perquè em donava alguna cosa que no em donaven altres activitats. Podia expressar tot el que sentia.

Quan vaig haver de decidir a què m’havia de dedicar vaig optar per la dansa perquè era el que més m’omplia. Vaig anar a l’Institut del Teatre per fer les proves d’accés però no em van acceptar. Llavors vaig veure un cartell d’una escola holandesa, vaig anar a fer audicions i em van agafar. Mentre estava allà, la gent que més ens complementàvem vam començar a treballar en una peça que posteriorment es va presentar al Teatre Al Carrer. En veure que ens agradava treballar juntes vam començar a voler fer creacions juntes i poc a poc vam voler donar-li un nom al grup (Densemble Contemporary Dance).
És complicat dedicar-se a la dansa?
 
No és fàcil però tampoc sé com comparar-ho amb altres mons. Tot és difícil si realment vols trobar el teu lloc, pots treballar per molta gent però sentir-te realitzada és difícil. També és complicat perquè no mou molts diners i per dedicar-t’hi professionalment ho has de tenir molt clar. També es necessita molta constància i fer classe cada dia. En el moment que ho deixes de banda, que deixes de ballar, deixes de ser ballarina.
 
Què és per a tu la dansa?
 
Per a mi la dansa és una manera de seguir aprenent sobre mi perquè cada vegada que treballo amb un director em fa aprendre de mi mateixa i em fa treure coses que potser no coneixia. Cada espectacle és diferent i em fa créixer.
 
Tens experiències com a ballarina i com a coreògrafa. Quines diferències hi ha entre cada professió?
 

Són totalment diferents. Encara que les dues estan dins de la dansa no tenen res a veure. Com a ballarina o intèrpret estàs sota la direcció d’algú i aquesta persona et dirigeix per on vol que vagis i et va descobrint, ets només una figura i font d’inspiració per al creador. Com a coreògrafa ho has de veure tot des de fora, has de dibuixar des de fora el que vols transmetre (un arquitecte dins el món de la dansa) i ho has de fer a partir dels ballarins, escenografia... Transmetre una idea, una emoció o un estat a partir d’una creació és molt difícil. Són dues professions amb talents diferents.

Com veus el món de la dansa actualment?

Veig que segons els país on vas la contemporaneïtat de la dansa o el risc a optar per peces contemporànies es veu d’una manera diferent.

  
 
Cada vegada s’arrisca més per conèixer què és la dansa contemporània però encara es fa poc i crec que una bona manera de començar a promoure-la és amb l’educació. Cal que la gent sàpiga què és perquè és una manera de créixer culturalment.

La dansa contemporània és un peix que es mossega la cua. No es vol programar perquè no hi ha públic però sinó es programa tampoc es farà conèixer el que és. En certa manera puc entendre que els programadors no s’arrisquin però algun dia ho haurien de fer.
 
 
 
Per consultar històric fes clic aquí
 
Marta Salido 29/06/2007