Juan Carlos Ruiz: “Hi ha informació perquè hi hagi un diari o més de la comarca i en canvi el que troben són setmanaris de poques pàgines”

Director periodístic del setmanari El Far del Llobregat

El Far del Llobregat és un setmanari d’informació de la comarca que surt al carrer cada divendres, dins d’El Periódico, i que té una tirada variable de 25.000 i 30.000 exemplars. Ja fa 10 anys que el periodista viladecanenc, Juan Carlos Ruiz, exerceix com a director periodístic d’aquesta publicació. La seva funció és coordinar i supervisar el treball de la redacció i a la mateixa vegada redactar continguts per al setmanari.

Explica en breus paraules quina ha estat la evolució d’El Far?

La vida d’El Far va començar al 1985 com a revista mensual. No tenia res a veure amb el que és ara. Sortien temes en profunditat tractats des de l’anàlisi i la reflexió i aquests ocupaven diverses pàgines. Volia mostrar el que era la comarca i es venia als quioscs però aquest projecte no va funcionar. Tot i això, es va conservar la capçalera i dos anys després, al 1987 es va idear que sortís dins d’El Periódico un cop a la setmana, que és com surt al mercat avui en dia. Gairebé sempre ha anat dins d’El Periódico menys durant una etapa que per problemes tècnics es venia per 5 pessetes als quioscs.

 

Com vas començar al món del periodisme?

Quan vaig començar a El Far vaig començar corresponsalies a altres mitjans primer a EFE, després a Europapress i més tard amb l’ABC. Tot això ho feia a la mateixa vegada fins que vaig deixar de fer les col·laboracions i em vaig centrar en El Far, en especial quan em van oferir la direcció. Abans el que havia fet, igual que tots els joves periodistes, va ser col·laborar de forma gratuïta amb diferents mitjans de Viladecans i Gavà i amb algun diari esportiu a nivell de seguiment del Club de Beisbol Viladecans, era una forma de fer pràctiques pel meu compte en mitjans de comunicació locals i seguint l’actualitat local.

Com vas entrar a treballar a El Far?

Vaig entrar a treballar a El Far al 1991 en quant vaig acabar el servei militar. Em vaig assabentar que hi havia un lloc vacant precisament perquè la persona que el deixava havia d’anar a fer el servei militar. Una setmana després que m’oferissin la corresponsalia de l’agència EFE vaig trobar aquest altre lloc. Em vaig presentar i sense passar cap procés de selecció em van agafar. El més important és que un cop entres dins del circuit dels contactes amb la gent del món periodístic et facilita tenir accés a un lloc o altre que estigui vacant. El més important és entrar i llavors surten ofertes d’un lloc o d’un altre.

Quan vas accedir a la direcció d’aquest setmanari?

Vaig accedir a la direcció d’El Far al 1995. Qui hi havia ho va deixar i jo era el segon darrera d’aquell i em van fer la oferta. Tot va ser molt precipitat, em va sorprendre però vaig acabar acceptant. Al principi vaig pensar que era una mica massa gran per a mi però resulta que ja hi porto més de 10 anys.

Quina és la teva feina?

El que jo faig és treball com a redactor perquè en un mitjà d’aquestes característiques un director no es pot limitar a dirigir i a manar sinó que també és un més. M’ocupo d’una part del setmanari fent de redactor però a la vegada coordino a la resta de redactors i les seccions. A més, també represento una mica la imatge del setmanari a nivell del que és redacció perquè després estan els departaments comercials i d’administració que tenen la seva pròpia dinàmica.

 

Quin és el procés per trobar notícies?

No hi ha una resposta estàndard. Les notícies poden ser el que un veu passejant pel carrer i observant la realitat i les notícies que arriben de gent que vol donar a conèixer alguna cosa que està fent com ara les institucions, les entitats, les comunitats de veïns... també els periodistes anem als llocs on es poden generar notícies com ara institucions, policia, bombers... Tot pot sortir d’un passeig i la troballa d’una pancarta penjada a un balcó. La idea del periodista és creure que el seu horari són les 24 hores del dia. No vol dir que hagi d’estar pendent de les notícies tot el dia sinó que en el seu àmbit quotidià ha d’estar atent per si passa alguna cosa que pugui esdevenir notícia.

Com es treballa en un setmanari?

Un setmanari és diferent perquè has de fer una selecció de notícies tenint en compte el dia en que surts cada setmana i que algunes notícies ja les han tractat altres mitjans de comunicació més instantanis com ara la ràdio, la televisió o els diaris i intentant oferir algun producte innovador. Fer més reportatges de més anàlisi i reflexió que no pas la notícia pura i dura tot i que com tampoc tenim gaire espai no ens podem dedicar a fer dos o tres reportatges i prou, procurem que hi hagi moltes notícies perquè la comarca és ample i volem que hi apareguin representats tots els municipis.

Con funciona el dia de tancament d’una publicació?

El dia de tancament procuro que sigui el menys estressant possible fent que el dia anterior em quedi fins a l’hora que faci falta perquè l’últim dia que és el dijous només s’hagin de retocar les coses d’última hora. Això és la teoria. A la pràctica el dijous és un dia més de la vida quotidiana, passen coses i llavors t’obliga a canviar certs aspectes del setmanari. No és que et faci anar a un ritme frenètic però sí que existeix la tensió de saber que a una hora has de tenir totes les pàgines acabades. Tot depèn molt de que el dia en qüestió té notícies o no. Una de les feines que faig durant el tancament és corregir totes les pàgines en el sentit que hi hagi els menys errors possibles. Tot i que quant més t’hi mires més incorreccions trobes. A més, també es complementen les noticies amb la publicitat i el maquetador ho envia tot a El Periódico. La última cosa que s’organitza és la portada. Amb els esborranys de tots els temes s’estudia quins són els més importants que hi ha de sortir i quina és la millor fotografia.

Com veus el món de la premsa local a la comarca? 

El món de la premsa local al Baix Llobregat és força més reduït del que podria ser. Pràcticament tot el que hi ha són setmanaris i en quiosc la única capçalera que hi ha és la nostra tot i que es reparteix dins d’El Periódico, i els altres són gratuïts. No hi ha un diari que es vengui i que la gent el vagi a buscar com passa a altres comarques. Hi ha algunes que tenen diaris i la gent va al quiosc i els compra per informar-se sobre la informació més pròxima. Estem molt lluny d’aquesta realitat perquè

 
Barcelona està molt a prop i no tenim una comarca amb molta identitat. Això fa que no hi hagi un diari i fins i tot un setmanari de venda en quioscs. Els diaris de Barcelona també cobreixen, tot i que no de manera suficient, la informació que s’origina a la comarca perquè també s’ocupen de les informacions del voltant de Barcelona. Hi ha informació perquè hi hagi un diari o més de la comarca i en canvi el que troben són setmanaris de poques pàgines vinculats a la publicitat que sintetitzen en poques pàgines tot el que succeeix a una població, que entre el Baix Llobregat i L’Hospitalet suma un total de 1 milió de persones. Això realment és molt poc. Entenc les queixes que ens fan molts municipis perquè no surten però també han d’entendre que no és una comarca com el Garraf, no són 5 municipis són 30 i és molt difícil que tots surtin com ells creuen que han de sortir. No sé si té solució perquè tenim la comarca que tenim. Entenc que seria molt arriscat que algú es fes càrrec de dur a terme un diari de la comarca. Per a mi és motiu d’enveja aquelles comarques que tenen un diari de 60 pàgines que espot comprar a un quiosc.

 

Premsa i comunicació del Baix Llobregat S.A.

93 373 73 55
www.el-far.com
elfar@el-far.com

 

Per consultar històric fes clic aquí
Marta Salido 25/11/2005