Jordi Vicente: “Els llibres que més es llegeixen a Viladecans són les novel·les d’evasió, tant en català com en castellà”
|
|
Propietari de la llibreria ‘Els Nou Rals’
Fa més de 26 anys que la llibreria Els Nou
Rals té les seves portes obertes a Viladecans. Primer
al carrer del Sol i des de fa uns 14 anys al carrer
de Sant Joan les seves prestatgeries acullen llibres
de totes les temàtiques. Un any més, amb l’arribada
de Sant Jordi ha organitzat, juntament amb l’Eix
Comercial un seguit d’activitats per a celebrar
aquest dia al carrer.
|
|
Jordi Vicente, propietari de 'Els Nou Rals' |
|
|
Quants anys fa que funciona ‘Els
Nou Rals’?
La llibreria es va fundar
el 27 de desembre de 1979 però sempre calculo
des de l’1 de gener de 1980. Per tant, fa
26 anys que som a Viladecans. 12 i mig al
local del carrer del Sol i més o menys uns
14 aquí, al carrer de Sant Joan. El nom és
interessant perquè molta gent no sap d’on
ve. ‘Els Nou Rals’ eren la quantitat que pagaven
els pagesos de la zona al senyor de la baronia
el 1700 a canvi de poder treballar les terres:
9 rals l’any i una part de la collita. Ho
vaig llegir en un llibre del Museu d’Història
de Gavà i em va semblar interessant vehicular
el nom de la llibreria amb un nom real. És
molt
|
|
significatiu
perquè també representa com n’és de difícil tenir
una llibreria en una zona tan complicada com és aquesta
del Baix Llobregat. |
|
|
|
Per què vas optar per posar una
llibreria?
Vaig estudiar a Barcelona en els últims anys
del franquisme. Estava en una carrera, Econòmiques,
molt polititzada i des de jove comprava a través
de la llibreria El Cinc d’Oros, que ja està
tancada. Allà comprava les edicions catalanes
de París perquè les d’aquí estaven prohibides.
Hi Havíem d’entrar pel magatzem, era totalment
clandestí i suposo que llavors va ser quan vaig
agafar una mica el suc pel món del llibre: era
tan difícil conèixer la història del teu país
i els llibres t’arribaven amb comptagotes i d’una
manera clandestina. Vivia a Begues però vaig
pensar que no era una població apropiada per
a muntar la llibreria perquè en aquells temps
només tenia uns 850 habitants. Vaig buscar a
Gavà però ja n’estaven muntant una, la llibreria
Calamot que als dos anys va tancar. Des d’allà
em van adreçar a Viladecans. El president del
que llavors era l’Agrupament Escolta Sant Joan,
en Jaume Lligades, em va passejar per Viladecans,
vaig veure que no hi havia cap llibreria muntada
i vaig obrir-la al carrer del Sol. |
|
Com
està el món del llibre en l’actualitat?
A Viladecans hi ha un gran
handicap, que suposo que passa a moltes poblacions
del voltant. Tu exerceixes una funció específica
de cara a la lectura dels petits i dels joves
però els estudiants, quan acaben el batxillerat
i entren a la Universitat, pràcticament els
perdem com a clients perquè compren a les cooperatives
universitàries, també suposo que molts dels
productes els fan en fotocòpia. Llavors perds
un cicle importantíssim a nivell de ciutat que
ens aniria molt bé que mantinguessin una fidelitat
a la llibreria de la població perquè ajuda a
sobreviure, però després et tornen a aparèixer
quan tenen el primer fill. Quant a la lectura
a la població és evident que ha anat a més.
El nivell l’ha ajudat a pujar molt la biblioteca
pública perquè abans que aquesta existís només
n’hi havia una de petita de la Caixa Catalunya
a la Rambla, que tenia llibres molt vells. Vulguis
o no la influència que genera una biblioteca
pública ben dotada, amb recursos i servei de
préstec ajuda que la població s’eduqui i es
sensibilitzi vers la lectura. Suposo que també
ha estat important la influència de les escoles
perquè recordo que, anys enrere, hi havia les
biblioteques d’escola o de classe a les quals,
l’Ajuntament donava ajuts econòmics perquè tinguessin
una certa estructura. Tot això ha afavorit una
mica el fet que hi hagi un nivell lector superior,
no és ni la mitjana que voldríem però vaja,
nosaltres som una estructura amb 4 persones
i mitja treballant i dintre de tot ens estem
mantenint, per tant vol dir que rutlla.
|
|
Quins són els llibres que
tenen més sortida al municipi?
A part de tot el que
és llibre infantil i el que es recomana
des dels centres escolars: llibres obligatoris,
lectures, bàsicament els llibres que
més es llegeixen són les novel•les d’evasió,
tant en català com en castellà. Evidentment
és una població molt més castellana,
per tant el percentatge de venda de
narrativa castellana és més elevat.
Però jo sempre, per militància i ideologia,
he mantingut un criteri, tot i no ser
rendible, de tenir a les taules de novetats
la mateixa proporció de català i castellà
i fins i tot en el fons general
|
|
 |
|
|
Gent
consultant llibres |
|
|
també. Per tant vol dir
que funciona, que és una població
bilingüe i que s’adapta tranquil•lament
a les dues llengües perquè es llegeix
de tot. Després també s’ha
de dir que de 8 anys ençà tots
els llibres d’autoajuda, de la problemàtica
de l’educació dels fills... també
ha anat in crescendo.Suposo que perquè
les famílies cada vegada tenen menys
temps per dedicar a l’educació,
al control dels fills, a la pròpia tranquil•litat
i tothom busca la manera de superar els seus
neguits personals. |
|
Quina
és la gran problemàtica del món del
llibre avui dia?
Des de les llibreries el problema
és el desnivell d’edicions que s’arriben a produir.
Pensa que quatre anys enrere, de les edicions
en llengua castellana en sortien unes 55.000
novetats per any i en català unes 14.000. Si
això ho reparteixes en 12 mesos de l’any et
dóna un terme mitjà d’uns 5.000 llibres
mensuals amb un exemplar de cada i una llibreria
com aquesta, amb una població relativament difícil,
doncs no ho pot assumir. És molt complicat mantenir
l’estructura de l’estoc general i que sigui
rendible ja que treballem amb uns marges comercials
molt petits i s’editen moltes novetats des del
món editorial. Sempre s’està discutint si s’ha
de baixar el nombre d’edicions però suposo que
els mateixos engranatges de les editorials no
els hi permeten baixar la quantitat del que
editen perquè estan en la roda de la productivitat
i al final som les llibreries les que ho patim
perquè fa que hàgim de ser molt selectius en
les nostres apostes. Això ens fa anar econòmicament
malament. La facturació és a 60 dies. Tens unes
vendes d’encàrrec i l’estoc general i si tens
una rebuda sobredimensionada de novetats el
que fan és ofegar-te econòmicament perquè vol
dir que els llibres que pagaràs dins de 60 dies
encara no els hauràs venut.
|
|
|
|
|
|
 |
Interior de la llibreria 'Els Nou Rals' |
|
|
Què teniu preparat
per Sant Jordi?
Aquest any és un any difícil perquè
cau en diumenge. Només ens hi hem trobat una vegada
des que tinc la llibreria que, a més, va coincidir
enmig de la Setmana Santa. L’experiència ens diu
que quan Sant Jordi cau en cap de setmana baixa
l’afluència de gent perquè marxa fora i, per tant,
les vendes també baixen. També aquest any és just
després de Setmana Santa així que la gent haurà
fet la despesa econòmica gran. El que sempre he
trobat és que Sant Jordi, i crec que ha estat
un gran encert, no s’ha fet mai un dia festiu.
|
|
La
gent ho viu des del món laboral, es treballa però sembla que
tothom està de més bon humor i el fet aquest d’anar a la paradeta,
de mirar si es fa algun acte: contacontes, signatures de llibres,
la rosa... És un dia màgic que no deixa de ser un dia normal
i corrent però sembla que aquell dia tots vivim més relaxadament.
A Viladecans, des que existeix l’Eix Comercial muntem les
activitats conjuntament. Enguany tindrem la carpa muntada
el dissabte i el diumenge. La programació d’aquest any està
ubicada el diumenge. Farem unes lectures escenificades a càrrec
de la Plataforma, del carrer Pare Artigues, que és una companyia
de dansa i teatre que s’ha obert ara i al vespre ja fa anys
que ho acabem amb una actuació de caramelles o havaneres.
Aquest any, a partir de les 20 hores hi haurà una actuació
d’havaneres acompanyades amb rom cremat o cava i coca. En
anys anteriors, quan el dia de Sant Jordi no cau tan malament,
sempre fèiem presentacions de llibres i signatures. També
és possible que els del moviment antiglobalització de Viladecans
posin una parada i facin tertúlia sobre els 30 anys de la
vaga de Roca. |
|
 |
El personal de la llibreria |
|
|
Quins
són els llibres estrella d’aquest Sant Jordi?
N’hi ha un que superarà
tranquil•lament totes les vendes de qualsevol
altra novetat que pugui sortir, i en surten moltes.
És tracta d’un llibre sobre l’església
del Mar, en català i castellà. És
el primer llibre d’un advocat jove de Barcelona,
Ildefonso Falcones, amb 700 pàgines. És
una mica el que va ser la construcció de Santa
Maria del Mar a Barcelona, en el segle XIV, i descriu
com estava estructurada ja l'organització de
la ciutat amb el Consell de Cent i amb tots els gremis
funcionant. És una novel•la a l’estil
del començament d’‘Els pilars de
la terra’, de Ken Follet, que et situa molt
bé històricament en
|
l’època. És
una novel•la que es llegeix rapidíssimament
i nosaltres hem apostat molt per ella, en tenim
uns 250 exemplars. També ara ha sortit un
llibre de la Isabel Clara Simó, que feia
5 anys que no editava cap novel•la ,que és
diu ‘Adéu-suau’; un altre d’un
escriptor català, l’Albert Sánchez
Piñol, que va publicar ara fa 5 anys ‘La
pell freda’, traduïda a 17 idiomes, ha
tret ‘Pandora al Congo’ i a mi se’m
fa un escriptor que en pocs anys també farà
una carrera impressionant perquè escriu llibres
entre ficció i realitat que tenen un punt
d’atracció important. Per Sant Jordi
hi ha molts llibres que et podria comentar, però
en concret i parlant dels llibres de casa i dels
autors catalans crec que aquests seran els més
significatius.
|
|
|
|
| |
Marta
Salido (18/04/2006) |
|