Jordi Vicente: “Els llibres que més es llegeixen a Viladecans són les novel·les d’evasió, tant en català com en castellà”

Propietari de la llibreria ‘Els Nou Rals’

Fa més de 26 anys que la llibreria Els Nou Rals té les seves portes obertes a Viladecans. Primer al carrer del Sol i des de fa uns 14 anys al carrer de Sant Joan les seves prestatgeries acullen llibres de totes les temàtiques. Un any més, amb l’arribada de Sant Jordi ha organitzat, juntament amb l’Eix Comercial un seguit d’activitats per a celebrar aquest dia al carrer.

Jordi Vicente, propietari de 'Els Nou Rals'

Quants anys fa que funciona ‘Els Nou Rals’?

La llibreria es va fundar el 27 de desembre de 1979 però sempre calculo des de l’1 de gener de 1980. Per tant, fa 26 anys que som a Viladecans. 12 i mig al local del carrer del Sol i més o menys uns 14 aquí, al carrer de Sant Joan. El nom és interessant perquè molta gent no sap d’on ve. ‘Els Nou Rals’ eren la quantitat que pagaven els pagesos de la zona al senyor de la baronia el 1700 a canvi de poder treballar les terres: 9 rals l’any i una part de la collita. Ho vaig llegir en un llibre del Museu d’Història de Gavà i em va semblar interessant vehicular el nom de la llibreria amb un nom real. És molt

significatiu perquè també representa com n’és de difícil tenir una llibreria en una zona tan complicada com és aquesta del Baix Llobregat.

Per què vas optar per posar una llibreria?

Vaig estudiar a Barcelona en els últims anys del franquisme. Estava en una carrera, Econòmiques, molt polititzada i des de jove comprava a través de la llibreria El Cinc d’Oros, que ja està tancada. Allà comprava les edicions catalanes de París perquè les d’aquí estaven prohibides. Hi Havíem d’entrar pel magatzem, era totalment clandestí i suposo que llavors va ser quan vaig agafar una mica el suc pel món del llibre: era tan difícil conèixer la història del teu país i els llibres t’arribaven amb comptagotes i d’una manera clandestina. Vivia a Begues però vaig pensar que no era una població apropiada per a muntar la llibreria perquè en aquells temps només tenia uns 850 habitants. Vaig buscar a Gavà però ja n’estaven muntant una, la llibreria Calamot que als dos anys va tancar. Des d’allà em van adreçar a Viladecans. El president del que llavors era l’Agrupament Escolta Sant Joan, en Jaume Lligades, em va passejar per Viladecans, vaig veure que no hi havia cap llibreria muntada i vaig obrir-la al carrer del Sol.

Com està el món del llibre en l’actualitat?

A Viladecans hi ha un gran handicap, que suposo que passa a moltes poblacions del voltant. Tu exerceixes una funció específica de cara a la lectura dels petits i dels joves però els estudiants, quan acaben el batxillerat i entren a la Universitat, pràcticament els perdem com a clients perquè compren a les cooperatives universitàries, també suposo que molts dels productes els fan en fotocòpia. Llavors perds un cicle importantíssim a nivell de ciutat que ens aniria molt bé que mantinguessin una fidelitat a la llibreria de la població perquè ajuda a sobreviure, però després et tornen a aparèixer quan tenen el primer fill. Quant a la lectura a la població és evident que ha anat a més. El nivell l’ha ajudat a pujar molt la biblioteca pública perquè abans que aquesta existís només n’hi havia una de petita de la Caixa Catalunya a la Rambla, que tenia llibres molt vells. Vulguis o no la influència que genera una biblioteca pública ben dotada, amb recursos i servei de préstec ajuda que la població s’eduqui i es sensibilitzi vers la lectura. Suposo que també ha estat important la influència de les escoles perquè recordo que, anys enrere, hi havia les biblioteques d’escola o de classe a les quals, l’Ajuntament donava ajuts econòmics perquè tinguessin una certa estructura. Tot això ha afavorit una mica el fet que hi hagi un nivell lector superior, no és ni la mitjana que voldríem però vaja, nosaltres som una estructura amb 4 persones i mitja treballant i dintre de tot ens estem mantenint, per tant vol dir que rutlla.

Quins són els llibres que tenen més sortida al municipi?

A part de tot el que és llibre infantil i el que es recomana des dels centres escolars: llibres obligatoris, lectures, bàsicament els llibres que més es llegeixen són les novel•les d’evasió, tant en català com en castellà. Evidentment és una població molt més castellana, per tant el percentatge de venda de narrativa castellana és més elevat. Però jo sempre, per militància i ideologia, he mantingut un criteri, tot i no ser rendible, de tenir a les taules de novetats la mateixa proporció de català i castellà i fins i tot en el fons general

Gent consultant llibres

també. Per tant vol dir que funciona, que és una població bilingüe i que s’adapta tranquil•lament a les dues llengües perquè es llegeix de tot. Després també s’ha de dir que de 8 anys ençà tots els llibres d’autoajuda, de la problemàtica de l’educació dels fills... també ha anat in crescendo.Suposo que perquè les famílies cada vegada tenen menys temps per dedicar a l’educació, al control dels fills, a la pròpia tranquil•litat i tothom busca la manera de superar els seus neguits personals.

Quina és la gran problemàtica del món del llibre avui dia?

Des de les llibreries el problema és el desnivell d’edicions que s’arriben a produir. Pensa que quatre anys enrere, de les edicions en llengua castellana en sortien unes 55.000 novetats per any i en català unes 14.000. Si això ho reparteixes en 12 mesos de l’any et dóna un terme mitjà d’uns 5.000 llibres mensuals amb un exemplar de cada i una llibreria com aquesta, amb una població relativament difícil, doncs no ho pot assumir. És molt complicat mantenir l’estructura de l’estoc general i que sigui rendible ja que treballem amb uns marges comercials molt petits i s’editen moltes novetats des del món editorial. Sempre s’està discutint si s’ha de baixar el nombre d’edicions però suposo que els mateixos engranatges de les editorials no els hi permeten baixar la quantitat del que editen perquè estan en la roda de la productivitat i al final som les llibreries les que ho patim perquè fa que hàgim de ser molt selectius en les nostres apostes. Això ens fa anar econòmicament malament. La facturació és a 60 dies. Tens unes vendes d’encàrrec i l’estoc general i si tens una rebuda sobredimensionada de novetats el que fan és ofegar-te econòmicament perquè vol dir que els llibres que pagaràs dins de 60 dies encara no els hauràs venut.

Interior de la llibreria 'Els Nou Rals'

Què teniu preparat per Sant Jordi?

Aquest any és un any difícil perquè cau en diumenge. Només ens hi hem trobat una vegada des que tinc la llibreria que, a més, va coincidir enmig de la Setmana Santa. L’experiència ens diu que quan Sant Jordi cau en cap de setmana baixa l’afluència de gent perquè marxa fora i, per tant, les vendes també baixen. També aquest any és just després de Setmana Santa així que la gent haurà fet la despesa econòmica gran. El que sempre he trobat és que Sant Jordi, i crec que ha estat un gran encert, no s’ha fet mai un dia festiu.

La gent ho viu des del món laboral, es treballa però sembla que tothom està de més bon humor i el fet aquest d’anar a la paradeta, de mirar si es fa algun acte: contacontes, signatures de llibres, la rosa... És un dia màgic que no deixa de ser un dia normal i corrent però sembla que aquell dia tots vivim més relaxadament. A Viladecans, des que existeix l’Eix Comercial muntem les activitats conjuntament. Enguany tindrem la carpa muntada el dissabte i el diumenge. La programació d’aquest any està ubicada el diumenge. Farem unes lectures escenificades a càrrec de la Plataforma, del carrer Pare Artigues, que és una companyia de dansa i teatre que s’ha obert ara i al vespre ja fa anys que ho acabem amb una actuació de caramelles o havaneres. Aquest any, a partir de les 20 hores hi haurà una actuació d’havaneres acompanyades amb rom cremat o cava i coca. En anys anteriors, quan el dia de Sant Jordi no cau tan malament, sempre fèiem presentacions de llibres i signatures. També és possible que els del moviment antiglobalització de Viladecans posin una parada i facin tertúlia sobre els 30 anys de la vaga de Roca.

El personal de la llibreria

Quins són els llibres estrella d’aquest Sant Jordi?

N’hi ha un que superarà tranquil•lament totes les vendes de qualsevol altra novetat que pugui sortir, i en surten moltes. És tracta d’un llibre sobre l’església del Mar, en català i castellà. És el primer llibre d’un advocat jove de Barcelona, Ildefonso Falcones, amb 700 pàgines. És una mica el que va ser la construcció de Santa Maria del Mar a Barcelona, en el segle XIV, i descriu com estava estructurada ja l'organització de la ciutat amb el Consell de Cent i amb tots els gremis funcionant. És una novel•la a l’estil del començament d’‘Els pilars de la terra’, de Ken Follet, que et situa molt bé històricament en

l’època. És una novel•la que es llegeix rapidíssimament i nosaltres hem apostat molt per ella, en tenim uns 250 exemplars. També ara ha sortit un llibre de la Isabel Clara Simó, que feia 5 anys que no editava cap novel•la ,que és diu ‘Adéu-suau’; un altre d’un escriptor català, l’Albert Sánchez Piñol, que va publicar ara fa 5 anys ‘La pell freda’, traduïda a 17 idiomes, ha tret ‘Pandora al Congo’ i a mi se’m fa un escriptor que en pocs anys també farà una carrera impressionant perquè escriu llibres entre ficció i realitat que tenen un punt d’atracció important. Per Sant Jordi hi ha molts llibres que et podria comentar, però en concret i parlant dels llibres de casa i dels autors catalans crec que aquests seran els més significatius.

Marta Salido (18/04/2006)