Josep Puy i Esteve
"Amb mirada neta, amb puresa de sentiments, Josep Puy es lliura a la pintura, com a forma d'expressar el seu concepte de la bellesa. Se succeeixen els paisatges, les marines, les visions de boscos, les natures mortes; tot desenvolupat amb bon sentit del color, plasmat amb pinzellada àmplia i concedint importància als plànols en una múltiple composició descriptiva mitjançant la qual sorgeix el volum, els jocs de llums i ombres”. Així definia el crític d’art A. Santamaría, a la revista Gal·lart, l’esperit de la pintura del viladecanenc Josep Puy i Esteve. Ara tenim l’oportunitat de contemplar l’obra d’aquest autor. Fins el 23 de març s’exposaran a la Torre del Baró una selecció de 46 quadros de la seva obra, realitzats majoritàriament en els darrers tres anys.
 
Què podrà veure el visitant de l’exposició?

Entre els quadres exposats hi ha principalment paisatges i natures mortes. De sempre, jo he treballat més el tipus de pintura que anomeno neoimpressionista, sobretot en les vistes dels paisatges. Allò que més abunda són paisatges de l’Empordà, amb el seu cel de tramuntana o els camps de girasol, i dels diferents llocs on he anat de viatge, ja que sempre que veig un entorn que m’agrada faig una foto per després, sense pressa, pintar-ho. Tot i que estan fets a partir de fotos, aquests quadros no són una mera fotografia de la realitat, ja que, per tenir exactitud, ja tenim les fotos. La pintura té l’atractiu afegit que representa com veig jo el paisatge, no el paisatge exacte. Plasmo els paisatges com els veig o els imagino. També hi ha a l’exposició tres quadres que es diferencien una mica de la resta i són paisatges urbans del casc antic de Barcelona. Per altra banda, en aquest darrer any m’he dedicat a fer una pintura més realista i de detall, les natures mortes. Aquests quadros els pinto al natural, a partir d’un model real. Un aspecte comú a tota la meva obra, això sí, és la lluminositat i la claror. A mi m’agrada pintar la llum i no quadros foscos i tristos, que no tenen res a veure amb la meva manera de ser.

No és la primera vegada que exposa a la Torre del Baró, ja que fa tres anys també ho va fer. Què significa per a vostè tenir l’oportunitat de mostrar les seves obres a la ciutat on va néixer?

Vaig exposar fa tres anys aproximadament i exposar de nou m’emociona molt. L’altra vegada a la inauguració em vaig emocionar molt perquè per a mi la pintura m’emociona, ja que és un sentiment i una alegria.

Quan va començar a pintar?

Professionalment, vaig començar fa aproximadament deu anys, pero de tota la vida pinto. A escola ja disfrutava dibuixant, i en les altres assignatures m’esforçava, perquè sabia que era necessari, ja que no podia ser pintor. Però ho he conreat tota la vida. Als 60 anys, (ara tinc 70), ja anava abandonant la vida professional i per això em vaig començar a dedicar més. Des que tenia 65 anys, que em vaig jubilar, ja dedico més temps.

La seva vida professional no ha tingut res a veure amb la pintura.
Jo he estat sempre comerciant. Sóc la tercera generació al capdavant de Casa Madrona (Àngel Guimerà, 10), una botiga de roba però que, com tota botiga de poble, ha venut de tot, des de llanes per fer mitja, fins sabates. L’establiment el va obrir la meva àvia i ara està el meu fill, la quarta generació.

Els seus amics i familiars són també els seus principals crítics d’art?
Doncs sí. Perquè a mi tampoc m’agrada que siguin tot afalacs i enhorabones. Vull saber què pensen i com veuen les obres.
 
Una altra de les seves passions és el teatre.

A banda de la pintura, la meva vida també ha estat molt marcada pel teatre. Fa més de 50 anys que faig teatre aficionat a Viladecans, ja que vaig començar amb 12 anys i ara tinc 70 anys. I encara en faig, tot i que vaig dir que em retirava. Però em van oferir un paper a una obra i ho vaig acceptar. Al llarg de tants anys amb l’Agrupació Teatral Mossèn Cinto Verdaguer he fet tot tipus de personatges, i tot tipus d’obres: drames, comèdies, musicals… Fins i tot he dirigit el grup. El teatre i la pintura són les meves passions i dues formes d’expressió del meu temps d’oci molt importants per a mi.
 

Rocío Soria