Andreu Lligadas, director de Pel davant i pel darrera

“Els que treballem el teatre aficionat som lliures per fer a escena allò que volem”


L’estrena de l’última obra de la temporada de l’Agrupació Teatral Mossèn Cinto Verdaguer es farà esperar fins després de l’estiu. L’estrena de Pel davant i pel darrera, que estava prevista pel cap de setmana del 16 i 17 de juliol, es trasllada al mes de setembre. El director de la comèdia, Andreu Lligades, va fent boca per l’estrena.

L’obra Pel davant i pel darrera trasllada els espectadors a un assaig general.

És una comèdia en tres actes en què nou actors endinsen els espectadors en el món del teatre, fent-los participants de l’assaig general d’una obra, Ya sé donde tengo la sardina, que han de representar els membres de la companyia per tota Espanya. Els espectadors assistiran a tot allò que passa entre bambolines darrera de la representació d’una obra de teatre. És curiós perquè si mires la peça de forma superficial veus una esbojarrada general, plena de complicacions i entremaliadures d’una gent que està assajant una obra. Però si tens el caprici de buscar un altre sentit, Pel davant i pel darrera no deixa de ser una manera de riure’ns de nosaltres mateixos, de l’home i de la seva condició, de les enveges, les inseguretats, les xafarderies que estan tan presents a tota la condició humana. Amb tot, si només tens ganes de venir a passar una bona estona i fer-te un fart de riure doncs també es pot venir a veure aquest muntatge. Nosaltres creiem que el riure està assegurat i en això estem treballant.

Perquè veu elegir aquesta obra?

Pel davant i pel darrera és un repte molt divertit. A l’agrupació tothom proposa i tria l’obra que vol fer. Si troba un grup d’actors que vulguin col·laborar, llavors pot anar endavant. A banda, jo crec que està molt bé riure una mica, que la vida ja és prou complicada com per fer plorar i per això ens hem decantat per una comèdia.

És la teva primera experiència com a director?

No. Ja vaig dirigir farà uns dos anys No et vesteixis per sopar i també he dirigit uns pastorets. Vaig entrar a l’Agrupació al 1992, i des de llavors he anat fent coses, sempre en funció del que hem permetia la feina.

Què és el més important per a tu com a director?

Per a mi hi ha una qüestió fonamental que és que el paper del director és el de fer un esquema de treball a partir del qual l’actor pugui treballar. Jo no veig bé el paper del director-dictador que vol que es faci tot tal com ell vol. El teatre s’ha de treballar entre actor i director, elaborant els personatges i l’obra. El director ha de recolzar l’actor però deixant-lo que desenvolupi la seva imaginació i la seva forma de treballar, perquè és així com l’actor se sent més còmode i tot funciona millor. Sempre, això sí, sota unes directrius generals del director que és el responsable que tot funcioni com un conjunt.

El teatre t’ha acompanyat tota la vida, des de ben petit has estat vinculat a aquest món d’una manera o altra, no?

Vaig començar a fer teatre fa 42 anys, quan tenia 8 anys i anava al col·legi, i tota la vida n’he fet, a Gavà, com a part d’un grup independent durant un any i una mica més, i a Viladecans, a l’Agrupació. El teatre aficionat exigeix molta dedicació i la família t’ha de recolzar, perquè dediques al teatre part del temps que podries dedicar als teus. Estàs tot el dia treballant i quan tens una estona que podries estar a casa doncs vens aquí. I és que si la família no et recolza quan actues o assages no tens el cap on l’has de tenir per poder desenvolupar i crear rés. És un condicionant important del teatre aficionat el fet que exigeix dedicació a banda del treball de cadascú.

El teatre aficionat no sempre es reconeix com s’hauria de fer?

Moltes vegades no es vol anar a veure teatre aficionat i la gent no és conscient que si hi ha teatre professional és perquè hi hagut des de fa molts anys una gran activitat amateur, de la qual s’ha nodrit des de sempre el teatre professional i de la qual han sorgit els artistes professionals que estan ara en escena. Si la gent vol gaudir de grans actors ha de recolzar el teatre aficionat perquè és on es fonamenta el teatre professional. A Catalunya, tenim grans actor perquè hi ha una gran tradició teatral, gràcies a la representació dels pastorets per exemple. La gran majoria dels actors han passat per una etapa aficionada.

Teatre aficionat no vol dir teatre de menys qualitat, oi?

Nosaltres, a l’Agrupació, dintre les nostres possibilitats intentem fer un teatre pulcre i amb la màxima qualitat possible. A més, com no és una professió de la qual hem de viure, som lliures per fer el que ens dona la gana, dintre les nostres limitacions, és clar, pel fet de ser aficionats. L’actor professional moltes vegades no és lliure. Per exemple, en el món de la televisió moltes vegades els notes que estan actuant com a una cadena de muntatge de cotxes. Això és perquè estan condicionats pel fet que és el seu treball i han d’agafar de vegades feines que no els agraden, perquè han de menjar d’això. Nosaltres ens en sortirem més bé o més malament però fem el que ens agrada.

CENTRE CULTURAL SANT JOAN
Pare Artigas, 2
08840 Viladecans

Rocio Soria 13/07/2005