"Casa
Daniel: les primeres passes del segle XX" |
| El passat 28
d’octubre, la Cambra de Comerç de Barcelona
va lliurar una placa commemorativa a la Sabateria d’Ara,
Casa Daniel, un comerç viladecanenc que aquest any
2004 ha complert 75 anys obert ininterrompudament. La Cambra
entrega aquesta distinció com a reconeixement a la
veterania de les empreses de la seva demarcació i
al treball que, en aquest cas, Casa Daniel, ha vingut desenvolupant
des de la seva constitució, l’any 1929. Nét
del fundador Daniel, Manel Tosca és la tercera generació
que es posa al capdavant del negoci. Explica que l’evolució
de la sabata està íntimament lligada a la
història de Catalunya, d’Espanya, d’Europa...
Amb els calçats de la sabateria Daniel de ben segur
s’han fet algunes de les passes més importants
per a la nostra ciutat. |
|
Què
ha significat per a vosaltres aquest reconeixement
de la Cambra a la veterania i el treball?
La veritat és que l’aniversari l’havíem
començat a celebrar ja fa temps, abans del
2000 fins i tot, perquè ens vam adonar que
s’apropava aquesta data. El 75è aniversari
ens ha servit com una moviola emocional per tornar
enrere, recordar aquell home que va fundar tot això
i fer una valoració del que han estat aquests
anys. Jo personalment aquest estiu he anat al poble
natal del meu avi Daniel, a Chinchilla, Albacete,
per a conèixer els orígens i com a
homenatge. |
|
|
|
|
I
quin ha estat el secret que ha permès que Calçats
Daniel hagi estat obert ininterrompudament durant 75 anys?
Doncs la vocació que tenim els que ens hem fet
càrrec. La meva mare des de petita ja convivia
amb les sabates, jo jugava amb les capses i els meus fills,
que ara estan en la trentena, quan van donar les seves
primeres passes es van deixar anar d’un prestatge
de la sabateria. Aquesta vocació i l’esperit
de servei és el que ha fet que hàgim estat
oberts durant tants anys. I la nostra intenció
és continuar i que la quarta generació de
la família, els meus dos fills, se’n facin
càrrec. Jo no sé, però, si dintre
de 75 anys hi estarem aquí encara, però
de moment el client pot confiar en la nostra continuïtat.
Un altre punt que ens diferencia és que dintre
de la fabricació estàndard de sabates, hem
buscat una certa exclusivitat, en afegir als models uns
adornaments variats de disseny propi. La meva dona, la
Mariona, s’hi dedica un cop per setmana i va a la
fàbrica per a introduir algunes varietats als dissenys
i així aconseguir una certa personalització. |
|
|
|
Com
veus el futur del món de la sabata?
Home, és difícil de dir. No sé què
passarà. Potser predominaran les grans sabateries
o potser s’acabaran venent les sabetes per internet...
Amb tot, dubto que les sabates s’estandaritzin molt
perquè a la gent li agrada diferenciar-se i sobretot
amb el calçat, que és un producte amb molta
personalitat que, dintre d’uns límits, pot
ser més extremat. De fet, jo crec que la figura
del venedor de sabates és important perquè
ajuda molt a decidir-se per un o altre. |
|
I
què ha canviat en les sabateries des que va començar
Calçats Daniel fins ara?
Les necessitats del client i els arguments del venedor
són els mateixos. Els requisits que es demanen
al calçat són iguals que fa 75 anys i per
això les preguntes que fa el client són
les mateixes: si es donarà de si, si li farà
mal, etc. Això sí, les sabates han perdut
el component artesanal que tenien abans, però per
contra han guanyat en adaptació i tècnica.
Un canvi molt important és que les sabates ara
ja no es llencen quan es trenquen sinó quan passen
de moda o es compren altres. D’un complement útil
han passat a ser un complement estètic. |
|
| Calçats Daniel |
| C/ del Sol, 5 |
| 08840 Viladecans |
| |
| |
Rocio
Soria 15/12/2004 |
| |
|
