Montse Cañada: “Hem tingut més demanda que oferta. De fet encara hi ha gent que s’apropa preguntat si queda alguna plaça”
Directora de l’Escola Oficial d’Idiomes

L’Escola Oficial d’Idiomes de Viladecans va entrar en funcionament el passat mes d’octubre. L’expectació que es va crear entorn a aquest centre es va posar de manifest durant el termini de matriculació ja que en poc temps es van esgotar les places. En aquest primer any s’han ofert vuit grups d’estudi, quatre d’anglès i quatre de francès, però es preveu que l’any vinent l’oferta de places i llengües segui major. La directora de l’Escola Oficial d’Idiomes, Montse Cañada, ens explica com funciona aquest centre i quins canvis es podrien fer realitat per al curs 2007-2008.

 
Quin és el teu paper a l’Escola?

L’Escola s’ha muntat aquest any i ara sembla que la cosa comença a encaminar-se una mica sola però fins ara hem hagut d’organitzar l’Escola tant jo com el secretari, el Rodrigo Alonso. Això ha suposat fer-ho absolutament tot: mirar a nivell informàtic quines són les instal•lacions que podem tenir, contractar el servei de neteja... coses que jo no m’havia plantejat en la vida i això que porto molts anys donant classes. També cal tenir en compte que al Baix Llobregat hi ha un intent d’unificació de les Escoles Oficials d’Idiomes i això comporta assistir a reunions de directors per unificar criteris. D’altra banda, tenim una professora que està en pràctiques a la que se li ha de fer un seguiment i també hem de fer moltes coses relacionades amb l’administració.

 

            Montse Cañada, directora de l'Escola             Oficial d'Idiomes de Viladecans

 
A més del càrrec de directora també dono classes. Tinc dos grups de primer d’anglès, els dilluns i dimecres per la tarda. En aquest àmbit, cal tenir en compte unes limitacions que sempre tenen les escoles noves com per exemple, quan van començar les classes ens acabaven d’arribar les cadires, no sabíem si hauríem d’estar a peu dret. La part més bona de la feina és fer iniciatives que trobes interessants de cara a la formació del professorat i de l’alumnat. Aquest mes estem mirant de posar en marxa una mena d’aula amb materials que sigui un succedani de l’autoaprenentatge.
Quins grups hi ha aquest any?

Aquest any hem aconseguit obrir quatre grups d’anglès i quatre de francès. Aquests es divideixen en tres primers de francès i un segon, això vol dir que l’any vinent tindrem segur dos segons i un tercer, així que segurament la plantilla de francès augmentarà. D’anglès tenim dos primers i segons. Hem tingut més demanda que oferta, de fet encara hi ha gent que s’apropa preguntat si queda alguna plaça. De seguida ho vam omplir tot. La previsió per l’any vinent és ofertar un parell de tercers i que ens deixin augmentar el nombre de grups. També m’agradaria mirar d’impartir alguna classe pel matí perquè hi ha gent que ho ha estat preguntant però amb els professors que som aquest any no es podia fer més. A més també voldria posar italià i burxar perquè puguem oferir àrab. En aquesta zona d’aquí hi ha molta immigració i hi ha molts formadors d’adults i treballadors socials que podrien tenir interès en aprendre aquesta llengua i fins i tot per les persones àrabs perquè jo tinc un parell de noies a classe que van a fer àrab a Drassanes i en tota la comarca no hi ha res. No podem demanar que ens obrin totes les llengües de cop però crec que demanar dues llengües per l’any vinent no és massa agosarat. A l’edifici definitiu on s’establirà l’Escola disposarem de 300 metres quadrats i no podem esperar a última hora per fer-la créixer. Si al 2009 ens hem de traslladar al Bitàgora se li ha de donar molt d’impuls ja mateix. Cal créixer en plantilla i en el nombre d’idiomes que s’hi hagin d’impartir perquè hem de ser una escola gran.

Quin és el sistema d’ensenyament que se segueix?
Només cal que miris que en un certificat elemental es recopilen tres cursos. El que és expressió oral compta un 40% del total de la nota. En el que es fa més èmfasi és en les activitats orals però no vol dir que es descuidi la gramàtica, la comprensió ni l’escriptura. El primer és parlar, igual que passa amb els nens que comencen a parlar sense saber escriure.
 

L'escola es troba a la segona planta del cúbic

 
De cara al segon cicle comença a tenir més importància l’escriptura però l’oral encara compta un 35% de la nota final. Per exemple, abans la gramàtica era el que s’ensenyava sempre, era la base de l’estudi quan jo vaig començar a aprendre anglès junt amb la traducció. D’això, la traducció, ni en fem. Potser hi ha algun profe al que li agrada molt i ho fa però jo no faig cap mena de traducció a classe, al igual que el 95% de professors de les Escoles. De gramàtica sen fa, i de vegades els alumnes també ho demanen perquè venen d’aquelles tradicions d’estudiar molta gramàtica, però de manera intrínseca.
 
Per nosaltres només compta un 15% de la nota. Pel que fa a les compressions, si ets capaç de parlar vol dir que també entens per això les comprenssions no tenen un gran pes i es donen per fer a casa perquè és una feina que poden fer sols. Ara a classe llegirem un capítol d’un llibre cada dia i es llegirà en grup per treballar en l’aprenentatge col•laboratiu. Altres llibres els llegiran a casa però aquest el llegim així perquè agafin el ritme i aprenguin entre ells. A classe insistim en coses que no poden fer a casa com parlar i sentir. De fet si mai van a Anglaterra el que més servei els hi farà seran aquestes dues coses perquè no poden anar amb un paperet pel carrer per escriure un missatge.
 
Les Escoles Oficials també ofereixen altres serveis.
Sí però de moment aquí no es poden oferir. Ara estem trampejant obstacles del tipus que et deia abans, mobles per les teles i cadires. També només ens han donat 6 ordinadors per l’aula d’informàtica així que no puc portar una classe de 30 alumnes i repartir-los de cinc en cinc pels ordinadors. Estem procurant que la cosa rutlli de la millor manera però també de tirar endavant noves iniciatives com permetre que els alumnes vinguin a mirar pel•lícules, a fer deures... Ara, aquest mes, hem de sol•licitar una auxiliar de conversa d’anglès i una altra de francès de cara a l’any vinent per poder fer grups de conversa. De coses en fem però encara no es nota. També es possible que aquest estiu fem alguns cursos intensius.
 
Quina diferència hi ha entre un centre privat i l’Escola Oficial?
Els títols oficials a Catalunya i a Espanya són els de les Escoles Oficials d’Idiomes, tenen els seus certificats acreditatius. En una escola privada et poden assegurar que tens un professor nadiu però això no dóna cap garantia de que sàpiga els problemes que té un alumne català o castellà quan aprèn la llengua estrangera. Dóna més confiança una persona d’aquí preparada que no pas una persona estrangera que potser mai ha ensenyat cap llengua. No necessàriament un nadiu ha d’aportar més seguretat. A més a les Escoles Oficials el professorat és funcionari, la majoria s’ha hagut de treure unes oposicions i als que són interins ara també se’ls hi fan proves i això dóna una garantia. Els preus també són més econòmics perquè són escoles públiques i el que es paga en tot l’any és el que es pagaria en un mes en un institut britànic o en un institut francès.
Fins ara la única manera d’estudiar idiomes es limitava a l’escola i als centres privats. Què ha suposat obrir un centre com aquest al municipi?

Una de les classes del centre

 
Tenim alumnes que venen de fer anglès a l’institut, han fet el test, i han hagut d’apuntar-se a primer. Sentint-ho amb l’ànima, l’anglès de secundària encara no es prou bo. Ara que els nens comencen a primer de primària esperem que hi hagi un canvi. Jo ho veig en els meus fills que ara fan algunes hores d’anglès i amb la sisena hora poden fer listenings i speaking. Vulguis o no ho noten perquè es van assabentant més de les coses i pronuncien millor. Suposo que a la llarga això és notarà però de moment no. D’altra banda, també es nota que la gent que ve d’acadèmies sap més.
 
Trobo que l’Escola era com un fill molt desitjat per l’Ajuntament. Feia molts anys que li anava al darrera i fins i tot li ha passat una mica la mà per la cara a altres ajuntaments i municipis que potser feia més temps que ho demanaven, i que fins i tot eren més grandets, no ho sé. El que veig és que hi havia molt d’interès per part de l’Ajuntament i de fet les vegades que ens hem reunit sempre ens ha mostrat la seva predisposició a col•laborar i el seu interès perquè funcioni, en especial la Maria Salmeron.
 
Com valores els mesos de funcionament de l’Escola?
Positiu tant pel que fa a les classes, a l’alumnat i al que hem pogut fer amb ells. Som pocs professors però ens avenim bé i estem ben coordinats. Fins i tot la noia de francès que no té càrrec directiu també ens ajuda. Hem fet molta feina, i diria que molt ben feta, hem esquivat els obstacles que ens hem anat trobant. Ho fem amb moltes ganes. El fet de muntar una escola nova és un repte i es fa amb més il•lusió perquè te la sents teva, no és el mateix anar a una que has heretat. Com que hem començat des de baix de tot hem fet les coses com ens agraden i les coses d’altres equips directius que no ens agraden ja no les hem fet.
Escola Oficial d’Idiomes

2ª planta del Cúbic
Passeig de la Marina s/n
Tlf. 93 658 02 45

 
Per consultar històric fes clic aquí
Marta Salido 10/11/2006