| "El més important era participar en un repte,
acabar-lo i passar-ho bé" |
 |
Fa gairebé cinc anys que Paco Ruano participa en
el grup ‘Base: corredors de fons’. Ell, al igual que altres integrants, ha corregut
recentment en la Marató egípcia de Luxor. Carros amb rucs i fins i tot camells es van
creuar en la cursa en què aquest viladecanenc va aconseguir quedar primer en la
categoria de més de 60 anys. Tot i que només fa quinze dies d’això, Ruano
ja té el cap posat en la Marató de Madrid que se celebrarà a finals d’abril.
|
|
| |
Paco Ruano . "Base: corredor de fons" |
|
|
|
Com ha anat la Marató de Luxor? |
|
Molt bé. Quan en Sito Castelló, coordinador de Base: corredors de fons, em va
comentar que participarien a la Marató de Luxor tenia clar que hi aniria perquè
són experiències interessants que a nivell de grup creen un ambient molt bo i familiar.
Crec que en el fons és fer una mica de turisme amb l’excusa de participar en una
carrera, en aquest cas una marató, i fer participar a la família sempre que sigui possible.
Cada lloc al que vas és diferent. A Luxor l’organització va preparar un recorregut
d’uns 10 quilòmetres, s’havien de fer quatre voltes, amb molt control de seguretat. La
gent que viu allà intentava fer la seva vida quotidiana i es traslladava igual que altres
dies, es veien carros amb rucs, en algun cas fins i tot algun camell. Vam tenir sort
perquè en principi ens van reservar mitja pista per a nosaltres però en algun moment
també ells hi van participar, jeje. Constantment i havia nanos que saludaven, que et
demanen el dorsal i de tot.
|
|
 |
|
A més d’una bona experiència personal també va
ser una bona experiència esportiva. Vas quedar primer en la categoria de més de 60 anys.
Sí, però no es tracta de quedar primer o segon. Tinc la meva alegria per haver quedat
primer però el fet més important era participar en un repte, acabar-lo i passar-ho bé.
Fins al final no vaig saber que havia quedat primer de la categoria perquè a diferència
d’altres maratons com la de Jordània només guardonaven als tres primers de la general i
als participants locals. |
|
|
|
Vareu tenir algun contratemps? |
|
La veritat és que no tot i que pensàvem que podria fer molta més calor però al
final la temperatura es va mantenir sobre els 22/23 graus. Tot estava molt ben
organitzat perquè cada 2,5 quilòmetres hi havia aigua i en alguns casos també
fruita, cosa molt important perquè per córrer fa falta líquid. |
|
Com es prepara una marató?
S’ha de preparar amb dos o tres mesos d’antelació i sobretot cal agafar fons.
Una marató requereix estar corrent, en el cas de la gent del meu nivell, unes
quatre hores més o menys. El problema de la marató és que molta gent quan
arriba als 30 o 32 quilòmetres es queda sense fons i no pot seguir. Per evitar
això cal entrenar. Les normes diuen que en les darreres setmanes cal fer uns
100 quilòmetres a la setmana. En el meu cas vaig tenir un problema en un genoll
i ho vaig suplir caminant.
Tens previst participar en alguna altra cursa a curt termini?
Estic inscrit en la marató de Madrid i m’estic pensant participar
en la de Barcelona, però sense dorsal, com a preparació per l’altra que serà a finals d’abril. |
|
|
|
|
|
|
Tot això ve del grup Base: corredors de fons. |
|
A partir d’una lesió a un genoll el traumatòleg em va dir que o s’havia d’operar o s’havia
de reforçar caminant i vaig començar a caminar amb gent de Viladecans. Alguns d’ells feien
el Camí de Santiago i jo també m’hi vaig aficionar. L’he fet des de Roncesvalles, Aragó,
Montserrat, Irún, camins del Nord, Sevilla i també Lisboa, entre d’altres. A partir d’aquí
em vaig unir al grup de corredors de fons i vaig començar a córrer a poc a poc perquè tinc
un problema de cor que em permet caminar o córrer a nivell constant però mai esforçar-me.
El cardiòleg em va fer proves i em va comentar que mentre no provés de millorar temps o
córrer al màxim podia entrar al grup. |
|
|
Qualsevol persona en forma es pot sumar al grup de corredors? |
|
Sí. Jo sóc del grup que va més suau però hi ha gent jove que agafa el seu ritme.
Al principi anem xerrant i fent bromes i després cadascú fa la seva. Segons els ritmes
fem dos o tres grups. Fins i tot alguna vegada ha vingut alguna marxadora de la ciutat
quan no hi ha temporada. |
|
Com s’entrena el grup? |
|
Ens reunim els dimecres a les 7 de la tarda a la Rambla i els dissabtes i diumenges,
a les 8 del matí, l’horari varia una mica segons si és estiu o hivern. Els dimecres
acostumem a fer entre 11 i 12 quilòmetres. Si és hivern anem a Gavà i allà agafem
el camí de la platja que està il·luminat i si és estiu anem cap a Sant Climent. Els
dissabtes també fem uns 11 o 12 quilòmetres i anem a Gavà, fins a la part alta,
arribem gairebé fins a Castelldefels i tornem per la carretera. Els diumenges, que
són els dies que tots tenim més temps, és quan fem més quilòmetres: entre 18 i 22.
La quantitat pot arribar a 30 si estem fent preparació per alguna marató. |
| |
| |
| |
|
|
|
