Fotògraf

Per què et vas dedicar a la fotografia?

A mi m’agrada, en especial m’encanta investigar. A nivell diari, la fotografia de premsa consisteix en anar a buscar el reportatge del que està passant en aquell moment, la imatge tal com és. Quan arribo a casa el que faig és jugar amb la fotografia, fer muntatges, transformació de color, experiments... M’agrada experimentar. M’agrada la fotografia com a un altre li pot agradar anar a jugar al domino al bar o fer algun esport. Cadascú té la seva afició i a mi m’ha enganxat la fotografia. A més, la puc fer tranquil•lament a casa. Més que res jugar i si a més les envies, ho premien i et donen diners doncs de meravella. Ahir em van trucar de Martorell i em van dir que havia aconseguit el premi d’honor d’un concurs de temàtica de trens. Estava preparant material per a un concurs anual que fa la Renfe i em va sortir aquest altre i vaig enviar tres fotos estrambòtiques, molt treballades, muntatges... Amb els premis remunerats que de tan en tant em donen renovo equips, canvio d’ordinador... El benefici de l’afició m’ajuda a renovar el meu equip.

Com és la jornada d’un fotògraf professional?

La meva jornada és una mica d’improvisació diària perquè hi ha una sèrie d’actes que pots conèixer amb temps però hi ha molta improvisació per coses que passen, et truquen i com ara fa cinc minuts m’han dit ‘hem de treure un article sobre la façana i has de fer una fotografia’. M’aixeco cada dia a la mateixa hora, marxo al despatx i fem un canvi d’impressions pel butlletí i per treballar sobre els temes. Per exemple, aquesta setmana jo sabia que hi havia moltes coses però no sabia quines i ara ja s’ha acabat de definir que demà al Cúbic hi ha un acte a les 9.30...

Els dies festius són dies que més feina tens.

Ja m’hi he acostumat. No tinc caps de setmana lliures perquè a nivell fotogràfic és quants més actes hi ha ja siguin festes, inauguracions... Els caps de setmana per a mi no existeixen, són dies laborables però tinc l’avantatge que entre setmana si hi ha dies sense activitats puc fer el que vulgui. De totes maneres ja em va bé perquè a mi els caps de setmana tampoc m’agrada sortir perquè és quan trobes merder per tot arreu així que ja em va bé. Quan ningú surt és quan ho faig jo.

Vista de viladecans des d'El Remolar

Fotografia guanyadora del ConcursFotogràfic Olimpíades Barcelona 92

Quins consells donaries a nivell d’usuari per obtenir bones fotografies?

En el que més es falla generalment, i més ara amb les càmeres automàtiques, és amb la llum perquè no es mesura bé. La gent sol fer un enquadrament perquè surti el que vol que surti i dispara i ja està i això porta a molts fracassos. Per exemple, tenim un enquadrament amb una càmera automàtica on a una meitat tens terra i a l’altre cel i a primer terme hi ha persones que queden fosques perquè al seu darrera està el cel que té molta llum. La càmera no és sàvia o s’equivoca i capta que hi ha molta llum, al ser automàtica tanca molt el diafragma i els elements més foscos del primer terme queden negres. Perquè aquesta foto i altres surtin bé el més important és saber prendre la llum. La millor opció seria amb una càmera automàtica, que no tens possibilitat de graduar, enfocar allà on hi ha menys llum, polsar, mesurar, i llavors agafar des d’on hi ha menys llum pujar i disparar. Llavors les persones quedaran bé però el fons blanc. El més important pels que s’inicien és conèixer una mica com funciona la medició de la llum el diafragma, la velocitat... El més pràctic per aprendre això és apropar-se a l’agrupació fotogràfica que hi ha a gairebé tots els municipis i allà, amb les reunions amb la gent i els canvis d’impressió, és com més s’aprèn perquè tots hem estat en la mateixa situació un dia i cadascú explica com se n’ha sortit. També hi ha llibres i els manuals de les càmeres de vegades expliquen coses però sinó tens nocions de la forma que t’ho expliquen tampoc s’estén gaire. El més senzill és un canvi d’impressions amb la gent que sap de fotografia.