Pep Sarmiento: “El fonamental és tenir en compte que és pràcticament impossible no fer cap despesa en aquest període”

Responsable de la OMIC de Viladecans

L’Oficina Municipal d’Informació al Consumidor de Viladecans funciona des de l’any 1986. Aquest servei, que serveix per a rebre i adreçar informació, pren especial rellevància en períodes de l’any com aquest en el que estem entrant, el Nadal, ja que la gent fa més compres del normal. El responsable de la oficina, Pep Sarmiento, ens explica com funciona i ens dóna consells per a fer les compres de Nadal.

Què és la OMIC?

L’OMIC és una oficina que està destinada a informar als consumidors. La tasca fonamental és ajudar i informar als consumidors tant a nivell general com a nivell concret i una altra és defensar-los, és a dir, tramitar les seves denúncies, reclamacions i queixes i fer-les efectives en allò que es correspongui.

Quantes visites rebeu cada dia?

En un dia de visita solem rebre unes 50 persones però en el que fa d’any hem fet gairebé 4.000 visites.

Com es fan les consultes?

Normalment és en obert. La persona ve directament i només en el cas en que haguem de donar informació especialitzada o si el consumidor cerca un assessorament jurídic especialitzat és dóna dia i hora concreta. En principi el servei és obert. Hi ha dos tipus de funcionament: la consulta, que és eminentment oral encara tot i que ara també la fem per Internet i per fax, i després està la reclamació escrita. Una vegada s’ha complimentat el full de reclamació hem de solucionar el

 
problema. Al tractar-se d’una reclamació més acurada cal mirar la normativa, si el consumidor té raó, si es pot provar o no i a partir d’aquí intentar defensar al consumidor perquè es respectin els seus drets.

Quines són les consultes o reclamacions més habituals?

Tenim de tot. El món del consum és molt ample i podem entendre que en el moment en que tu pagues un producte i te’l donen és un acte de consum. Els problemes més habituals estan relacionats amb l’habitatge, és a dir, problemes per la qualitat de la situació dels habitatges, problemes contractuals pel que fa al valor i tot el que està relacionat amb les comoditats, els lloguers... Després vindria el sector serveis amb el gas, l’aigua i l’electricitat i els problemes que se’n deriven a l’hora de prestar els mateixos i en els contractes. Un cas típic és el compromís de reparar una cosa que no funciona bé en 48 hores i el problema ve quan no t’ho reparen ni en 48 ni en 72 hores.

Creus que els consumidors exerceixen prou el seu dret a reclamar per un producte o un servei defectuós?

Entenem que queixar-se és un dret. El primer pas consisteix en que el consumidor sigui assertiu, és a dir, que pressioni al departament d’atenció al client d’aquesta empresa perquè no torni a passar, o bé canviant el contracte o bé exigint els seus drets. Nosaltres intervindríem en una segona fase. És un factor psicològic. Les empreses en el seu tarannà normal de funcionament tendeixen a crear més clients. No és el mateix donar un

  
servei per a 500 clients que per a 5.000. Quant en tens 500 n’hi ha 10 descontents per problemes en el funcionament del servei que ofereixes però quan tens 5.000 en tens 100. Llavors ¿què passa? Doncs que hi ha molta més gent que reclama. La gràcia de l’assumpte és que la gent s’acostumi a exercir els seus drets directament i que només hagi de recórrer a l’administració quan sigui necessari.

Suposo que deveu atendre a gent força enfadada perquè no pot solucionar un problema que realment els molesta.

Aquí ve gent de tota mena. De fet també fem una tasca de reconduir situacions perquè hi ha gent que ve molt empipada. Si tens un problema i veus que no te’l solucionen no estàs d’humor. Per una part és un fet objectiu perquè et donen un servei però també és personal perquè com que no et donen servei no pots parlar amb els amics, en el cas de la telefonia. S’ha de reconduir la situació, s’ha d’intentar solucionar i treure aquesta càrrega afectiva que té el problema.

Com ha evolucionat l’oficina des de la seva creació?

L’oficina funciona des de 1986, va ser una de les primeres en posar-se en funcionament a tota Espanya. L’oficina com a servei cada vegada ha anat a més i ara tenim una producció brutal. En aquests darrers 4 anys hi ha hagut un augment del 50% de atencions cada any. Seguim tenint els mateixos materials i som escassament dues persones mentre que el funcionament s’ha quadruplicat. A la nostra estructura li està passant el que li passa a una empresa que amplia el seu servei però manté el mateix personal. Llavors, és impossible arribar a tot.

Quins consells pots donar als consumidors de cara al Nadal?

El fonamental és tenir en compte que és pràcticament impossible no fer cap despesa en aquest període. En el consum hi ha una estacionalitat. Hi ha uns mesos que la gent dedica a una cosa o a una altra: els períodes de rebaixa en que els productes estan millor de preu, els de celebracions i ara tenim el Nadal. Aquesta societat en concret té uns productes que es consumeixen sobretot en aquesta època de l’any com ara les joguines, la loteria i els regals i altres productes relacionats amb l’alimentació i el cava. Jo partiria del fet que sabem que ens gastarem diners, es calcula que a Catalunya la despesa per individu estarà sobre els 700 euros, i entenem que cal no perdre el sentit ni en els àpats, ni en la compra de joguines, ni en la loteria perquè sembla que en aquesta societat tot es juga i s’aposta. El que nosaltres recomanem és fer un pressupost i fixar un límit del que no podrem passar i a partir d’aquí anar distribuint la despesa en funció del que vulguem fer i on vulguem arribar.
Quin efecte pot tenir fer les compres necessàries amb antelació?

A una societat on tot es mou en funció de la oferta i la demanda si comprem quan no hi ha gaire demanda tindrem una avantatge en el preu molt gran. En canvi, si esperem a última hora, quan hi hagi una gran demanda, la oferta serà reduïda i el preu pujarà en una línia proporcional. És a dir, que podem arribar a pagar quatre vegades més pel mateix producte. La gent que prepara un àpat, si ho fa bé, ja hauria de fer

 
un mes i mig que tindria els productes necessaris comprats: sabria que col·locarà a cada plat, què necessita per a cada comensal... Això es pot fer. Tot és qüestió de calcular quantitats, fer números i planificar-ho.

Quines coses hem de tenir en compte a l’hora de comprar una joguina o roba?

El més important pels productes de joguina és que portin el logotip CEE cosa que indica que es compleix la normativa europea. Si tota la Comunitat Econòmica Europea diu que els joves són un grup protegit i els nens i la infància encara més doncs, perquè realment ho estiguin, els productes que els hi arriben han de complir determinades normes de seguretat, idoneïtat, que els materials no puguin provocar problemes de salut... Determinades joguines que véne n de fora no compleixen la normativa de la CEE que és molt rigorosa tot i que la espanyola encara ho és més. Els fabricants espanyols estan un pas per davant però, això no servirà per a res si comprem un producte que no sabem d’on procedeix ni de quins materials està fet però que surt molt bé de preu. Si ens guiem només pel preu no solucionarem res ja que podem estar comprant plàstics tòxics que poden ser cancerígens, cosa que molta gent desconeix. Per exemple, si li prenem foc a una inofensiva pilota de ping-pong, al no ser un plàstic tou, fa unes flames de mig metro d’alçada. De vegades hi ha coses que ens fan preguntar perquè la norma és així si el producte sembla bo però tot resideix en la composició d’aquest. Amb la roba passa exactament el mateix. Ara tindrem un problema enorme perquè aquí ens hem preocupat molt per elaborar una normativa que diu que hem de saber qui fabrica i com ho fabrica i amb que està feta la peça de roba. Bé, doncs ara hi ha alguns productes que no sabem ni on estan fets i ja no vull dir el que li han pagat a qui ho ha fet. Estem en una societat de lliure comerç però ens hem de posar seriosos amb aquests temes.

Què passa si el dia de reis obrim un regal i no ens agrada?

El problema que hi ha és que amb la vigent ordenança s’estableix que quan fem una compra donem uns diners i a canvi ens donen un producte i no hi ha res més. No hi ha pactat per escrit en aquest contracte res més. Jo m’obligo a pagar i tu em dones el producte acabat. Si és perfecte el que no m’agradi no està recollit a la legislació com una causa perquè em tornin els diners o perquè ho pugui canviar. Només en el cas que l’establiment que ens està venent un producte tingui una publicitat on ho especifica o els dirigents ens garanteixin que sinó estic conforme o sinó m’agrada ho puc canviar, en la resta de casos no ens ho canviaran. Per això és important que si hem de comprar alguna cosa de roba sapiguem quina és la talla exacta perquè si després li va petita es possible que no ens ho vulguin canviar o que no ens tornin els diners. Cal assabentar-se de si hi ha cartells on s’especifiqui si s’admeten canvis i llavors ja podem marxar tranquils amb el producte. De vegades el que passa en el tema dels regals és que no cerquem bé perquè comprem una cosa que a nosaltres ens sembla encertada però que per a l’altra persona no és valuosa. La devolució es limita a productes defectuosos o que tinguin tara o que no compleixin els requisits que han de complir. Si comprem un cotxe teledirigit que no roda ens l’han de descanviar perquè no funciona correctament i en principi la llei el que diu és que ho han de fer per un producte igual però mai seria pels diners. Això només es donaria si fos una peça defectuosa amb una tara.

Quines altres coses hem de demanar que ens ofereixin els establiments durant aquests dies?

També cal tenir en compte que en aquest període els establiments que sempre accepten targetes també ho han de fer i cal vigilar i guardar la garantia i la factura. Cal demanar el tiquet de qualsevol producte que comprem per a després poder exercir els nostres drets.

 

OMIC.

Dimarts, de 9 a 13 i de 17 a 19 hores.
Dijous, de 9 a 13 i de 15 a 17 hores.

Av. De la Generalitat, 36

Tel. 93 658 99 08
Fax. 93 658 89 52

Mail: Omic.viladecans@telefonica.net

Per consultar històric fes clic aquí
Marta Salido 9/12/2005