Rosa Maria Béjar: “Una orquestra de joves com aquesta, que cada vegada sona millor, és un caramel que agrada a tothom”

Gerent de la Jove Orquestra Simfònica del Baix Llobregat

Rosa Maria Béjar és una gran coneguda entre la població de Viladecans. La seva relació amb la música va començar de ben petita i amb només 15 anys ja va dirigir la coral infantil del municipi. Actualment, a més d’impartir classes de música a l’Institut Sales i de ser la gerent de la Jove Orquestra Simfònica del Baix Llobregat, amb seu a Atrium Viladecans, també canta a la coral barcelonina ‘Contrapunto vocale’. En aquesta entrevista ens explica quina és la seva relació amb la música i amb el municipi.
Rosa Maria Béjar, gerent de la Jove Orquestra Simfonica del Baix Llobregat

Quin és el teu paper a la Jove Orquestra Simfònica del Baix Llobregat?

Podríem dir que és una gerència però com que és una col•laboració molt puntual, no disposo de molt temps per dedicar-hi, faig una mica el que puc. Intento buscar col·laboradors que ens subvencionin, portar la publicitat, la relació amb els nois, comunicar-los els assajos, les relacions amb Atrium, els concerts que fem i quan. Ara, per exemple, necessitem un piano i cal tenir la precaució d’anticipar-se. La meva feina potser és tapar un forat que hauria de fer un director d’orquestra que no arriba a tot i la feina del qual només és dirigir. Més que una gerència seria més aviat una secretària de direcció, si és que se li ha de dir algun nom, però tenint en compte

que aquí vinc una tarda, però sempre vaig pendent de les trucades del mòbil, els correus electrònics...

Com va sorgir la Jove Orquestra?

Va ser una iniciativa que va sorgir conjuntament de l’Ajuntament i de la Fundació Privada de Música Simfònica i de Cambra, que és una fundació que hi ha a Sant Cugat del Vallès i que tenia una coral adulta. De tant en tant aquesta fundació feia una trobada de joves bastant avançats en l’estudi dels seus instruments, fèiem unes colònies i els ajuntàvem durant un cap de setmana o una setmana a l’estiu i al final feien un concert. Vam veure que això podia tenir una sortida una mica més seriosa. Com que aquí hi havia la possibilitat de tenir un bon lloc, l’Atrium, vam presentar el projecte, l’Ajuntament s'hi va interessar i es va arribar a un acord.

L'Orquestra monetàriament es nodreix de la subvenció de l’Ajuntament, de diferents espònsors privats i públics, del que ella mateixa pot fer però, de moment, l'Orquestra per ella sola no pot anar. Tenim l’ajuda de les altres coses que fa la Fundació però la idea seria que la Jove Orquestra es pogués mantenir ella sola. Tenim la gran sort de comptar amb la subvenció de l’Ajuntament i, a més a més, l’Atrium, on podem actuar 3 vegades l’any hi tenim el lloc d’assaig. Això és molt important perquè un teatre com aquest no el té tothom

Quantes persones en formen part?

Ara mateix en formen part unes 50 persones, el que passa és que va oscil·lant perquè són nois i noies que tenen entre 15 i 25 anys i fan altres carreres. Ara tenim un violoncel·lista que sempre ha estat molt complidor però aquest any està fent un Erasmus i s’ha passat tot el curs a Toulouse. Però la penúltima obra que vam fer li va fer molta il·lusió i va baixar cada vegada que tocava assaig. Depenent del que es faci, es necessiten més músics. Si és música del segle XX, que requereix molta percussió, cal buscar les persones que normalment no formen part de l’Orquestra però que per
Músics de la Jove Orquestra

aquelles obres es necessiten. Tenim 2 percussionistes fixos perquè la percussió és molt variable. Ara, els violins, els tres trombons, les quatre trompes sí que han de ser sempre fixos... dos fagots, dos clarinets, tres oboès, tres flautes... això sí que el dia que ens en falten ja anem malament.

Què cal fer per formar part de la Jove Orquestra?

Per a formar-ne part cal tenir de 15 a 25 anys i estar estudiant l’últim curs del grau mitjà o el grau superior. També han de fer una prova per demostrar que tenen el nivell musical adient.

Quines actuacions us queden per fer aquest any?

Ara tenim la mateixa cantata que vam fer aquí amb els nens, amb els joves de la coral de la Facultat de Biologia de la UB a Montblanc, que és on es desenvolupa la llegenda de Sant Jordi, el 30 d’abril. La més important que tenim és al Palau de la Música el diumenge 7 de maig a les 12 del migdia, amb un concert per a piano i orquestra de Beethoven.
La Jove Orquestra té com a lloc d'assaig Atrium Viladecans

Com s’escullen les peces que es toquen als concerts?

Fins ara ho feia bastant el director però comencen a ser bastants els músics que fan suggeriments. Tenim una web i allà els introdueixen. Al principi fèiem peces més curtes però l’any passat, al mes de novembre, vam fer el ‘Rèquiem alemany’ de Brahms a França i després aquí amb la coral Càrmina. És una obra de molta exigència i ells van veure que se’n sortien molt bé i que s’exigien més a ells mateixos com més difícil era el que tocaven. Un director d’orquestra d’origen holandès va plantejar una obra, la 5ª de Txaikovski i tothom deia que era molt difícil però els hi va sortir molt bé. Ara el que volen fer són coses que tinguin molta personalitat i caràcter,

difícils de fer, que sigui un incentiu treballar en una obra així de complicada. Tenim diferents propostes que ens han vingut no només de part dels nois. Un director australià que ens ha escrit i ens ha demana dirigir l'Orquestra algun dia. Una orquestra de joves com aquesta, que cada vegada sona millor, és un caramel que agrada a tothom, per això hi ha bastants projectes per a l’any vinent de directors, d’obres, de col·laboracions... ens hem de reunir i mirar què farem.

Deixem de banda la Jove Orquestra. Quan va començar la teva relació amb la música?

Vaig començar a estudiar música als 7 anys. A Viladecans, amb la coral infantil La Trepa, la parella que la portava l’havia de deixar perquè marxava a viure a Barcelona i sabia que jo estava amb els estudis de música molt avançats: amb 15 anys estava fent 5è de piano i em van proposar dirigir la coral. Des de llavors, a part de fer piano, vaig començar a estar lligada amb el cant. Alguns pares del nens de la coral em van proposar fer classes als seus fills i després vaig tenir una acadèmia amb més de 100 alumnes al carrer Sant Marià. També em van proposar donar classe a l’escola Sagrada Família i quan em vaig adonar que això m’agradava vaig pensar que seria millor fer oposicions i estar amb gent més gran i vaig passar a l’IES Sales.

És difícil ensenyar música?

En aquest moment és difícil ensenyar de tot. No hi ha gran diferència. La dificultat potser és que a algunes assignatures se’ls dóna preferència com matemàtiques, català i castellà que treballen ens grups més reduïts. Però per ciències socials, dibuix, música, gimnàstica... tenim tot el grup sencer i és més difícil de dominar. Quant a feina no és més difícil ni més fàcil que una altra, la meva assignatura no és una de les que més agrada perquè d'agradar no els hi agrada res però després tenen un bon record de mi com a professora i com a persona.

Quin benefici s’obté d’estudiar música?

Jo no diria allò que es diu sempre que va bé per relaxar-se i per descansar. No sé que els pot aportar als altres però a mi el que m’aporta és coneixement. Quan els alumnes em pregunten de què serveix això jo els dic que no serveix de res, que només és cultura i que serveix perquè siguin cada dia més savis i millors persones, només serveix per a això. Quan la coneixes i la coneixes bé gaudeixes molt més del que escoltes.
Per consultar històric fes clic aquí
Marta Salido (28/04/2006)