Rosa Maria Béjar: “Una orquestra de joves com aquesta, que cada vegada sona millor, és un caramel que agrada a tothom”
|
|
Gerent de la Jove Orquestra Simfònica del Baix Llobregat
Rosa Maria Béjar és una gran
coneguda entre la població de Viladecans.
La seva relació amb la música va començar
de ben petita i amb només 15 anys ja va dirigir
la coral infantil del municipi. Actualment, a més
d’impartir classes de música a l’Institut
Sales i de ser la gerent de la Jove Orquestra Simfònica
del Baix Llobregat, amb seu a Atrium Viladecans,
també canta a la coral barcelonina ‘Contrapunto
vocale’. En aquesta entrevista ens explica
quina és la seva relació amb la música
i amb el municipi.
|
|
Rosa
Maria Béjar, gerent de la Jove Orquestra
Simfonica del Baix Llobregat |
|
|
Quin és el teu paper a la Jove Orquestra Simfònica del Baix Llobregat?
Podríem dir que és una gerència
però com que és una col•laboració molt puntual,
no disposo de molt temps per dedicar-hi, faig
una mica el que puc. Intento buscar col·laboradors
que ens subvencionin, portar la publicitat,
la relació amb els nois, comunicar-los els
assajos, les relacions amb Atrium, els concerts
que fem i quan. Ara, per exemple, necessitem
un piano i cal tenir la precaució d’anticipar-se.
La meva feina potser és tapar un forat que
hauria de fer un director d’orquestra que
no arriba a tot i la feina del qual només
és dirigir. Més que una gerència seria més
aviat una secretària de direcció, si és que
se li ha de dir algun nom, però tenint en
compte
|
|
que
aquí vinc una tarda, però sempre vaig pendent de les
trucades del mòbil, els correus electrònics... |
|
|
|
Com va sorgir la Jove Orquestra?
Va ser una iniciativa que va sorgir conjuntament
de l’Ajuntament i de la Fundació Privada de
Música Simfònica i de Cambra, que és una fundació
que hi ha a Sant Cugat del Vallès i que tenia
una coral adulta. De tant en tant aquesta
fundació feia una trobada de joves
bastant avançats en l’estudi dels seus instruments,
fèiem unes colònies i els ajuntàvem durant
un cap de setmana o una setmana a l’estiu
i al final feien un concert. Vam veure que
això podia tenir una sortida una mica més
seriosa. Com que aquí hi havia la possibilitat
de tenir un bon lloc, l’Atrium, vam presentar
el projecte, l’Ajuntament s'hi va interessar
i es va arribar a un acord.
|
|
|
L'Orquestra monetàriament es
nodreix de la subvenció de l’Ajuntament, de
diferents espònsors privats i públics, del que
ella mateixa pot fer però, de moment, l'Orquestra
per ella sola no pot anar. Tenim l’ajuda de
les altres coses que fa la Fundació però la
idea seria que la Jove Orquestra es pogués mantenir
ella sola. Tenim la gran sort de comptar amb
la subvenció de l’Ajuntament i, a més a més,
l’Atrium, on podem actuar 3 vegades l’any hi
tenim el lloc d’assaig. Això és molt important
perquè un teatre com aquest no el té tothom
|
|
Quantes persones en formen
part?
Ara mateix en formen
part unes 50 persones, el que passa
és que va oscil·lant perquè són
nois i noies que tenen entre 15 i 25
anys i fan altres carreres. Ara tenim
un violoncel·lista que sempre
ha estat molt complidor però aquest
any està fent un Erasmus i s’ha passat
tot el curs a Toulouse. Però la penúltima
obra que vam fer li va fer molta il·lusió
i va baixar cada vegada que tocava assaig.
Depenent del que es faci, es necessiten
més músics. Si és música del segle XX,
que requereix molta percussió, cal buscar
les persones que normalment no formen
part de l’Orquestra però que per
|
|
 |
|
Músics
de la Jove Orquestra |
|
|
aquelles obres es necessiten.
Tenim 2 percussionistes fixos perquè la percussió
és molt variable. Ara, els violins, els tres
trombons, les quatre trompes sí que han de ser
sempre fixos... dos fagots, dos clarinets, tres
oboès, tres flautes... això sí que el dia que
ens en falten ja anem malament. |
|
Què
cal fer per formar part de la Jove Orquestra?
Per a formar-ne part cal tenir
de 15 a 25 anys i estar estudiant l’últim
curs del grau mitjà o el grau superior.
També han de fer una prova per demostrar
que tenen el nivell musical adient.
Quines actuacions us queden per fer aquest any?
Ara tenim la mateixa cantata
que vam fer aquí amb els nens, amb els
joves de la coral de la Facultat de Biologia
de la UB a Montblanc, que és on es desenvolupa
la llegenda de Sant Jordi, el 30 d’abril.
La més important que tenim és
al Palau de la Música el diumenge 7 de
maig a les 12 del migdia, amb un concert per
a piano i orquestra de Beethoven.
|
|
|
|
|
|
 |
La Jove Orquestra té com a lloc d'assaig Atrium Viladecans |
|
|
Com s’escullen les peces que es toquen als concerts?
Fins ara ho feia bastant el director
però comencen a ser bastants els músics que fan
suggeriments. Tenim una web i allà els introdueixen.
Al principi fèiem peces més curtes
però l’any passat, al mes de novembre,
vam fer el ‘Rèquiem alemany’
de Brahms a França i després aquí
amb la coral Càrmina. És una obra
de molta exigència i ells van veure que se’n
sortien molt bé i que s’exigien més
a ells mateixos com més difícil era
el que tocaven. Un director d’orquestra d’origen
holandès va plantejar una obra, la 5ª
de Txaikovski i tothom deia que era molt difícil
però els hi va sortir molt bé. Ara
el que volen fer són coses que tinguin molta
personalitat i caràcter,
|
|
difícils de fer, que sigui un incentiu treballar
en una obra així de complicada. Tenim diferents propostes
que ens han vingut no només de part dels nois. Un
director australià que ens ha escrit i ens ha demana
dirigir l'Orquestra algun dia. Una orquestra de joves com
aquesta, que cada vegada sona millor, és un caramel
que agrada a tothom, per això hi ha bastants projectes
per a l’any vinent de directors, d’obres, de
col·laboracions... ens hem de reunir i mirar què
farem. |
|
| Deixem de banda
la Jove Orquestra. Quan va començar la teva relació
amb la música?
Vaig començar a estudiar música als
7 anys. A Viladecans, amb la coral infantil La Trepa,
la parella que la portava l’havia de deixar perquè
marxava a viure a Barcelona i sabia que jo estava
amb els estudis de música molt avançats: amb 15 anys
estava fent 5è de piano i em van proposar dirigir
la coral. Des de llavors, a part de fer piano, vaig
començar a estar lligada amb el cant. Alguns pares
del nens de la coral em van proposar fer classes als
seus fills i després vaig tenir una acadèmia amb més
de 100 alumnes al carrer Sant Marià. També em van
proposar donar classe a l’escola Sagrada Família i
quan em vaig adonar que això m’agradava vaig pensar
que seria millor fer oposicions i estar amb gent més
gran i vaig passar a l’IES Sales.
|
|
|
És difícil ensenyar música?
En aquest moment és difícil
ensenyar de tot. No hi ha gran diferència.
La dificultat potser és que a algunes assignatures
se’ls dóna preferència com matemàtiques,
català i castellà que treballen ens
grups més reduïts. Però per ciències
socials, dibuix, música, gimnàstica...
tenim tot el grup sencer i és més
difícil de dominar. Quant a feina no és
més difícil ni més fàcil
que una altra, la meva assignatura no és
una de les que més agrada perquè d'agradar
no els hi agrada res però després
tenen un bon record de mi com a professora i com
a persona.
|
|
|
|
Quin benefici s’obté
d’estudiar música?
Jo no diria allò que es diu sempre que
va bé per relaxar-se i per descansar. No sé que els pot
aportar als altres però a mi el que m’aporta és coneixement.
Quan els alumnes em pregunten de què serveix això jo els
dic que no serveix de res, que només és cultura i que serveix
perquè siguin cada dia més savis i millors persones, només
serveix per a això. Quan la coneixes i la coneixes bé gaudeixes
molt més del que escoltes. |
|
| |
Marta
Salido (28/04/2006) |
|