Ha quedat vintè a la 12a Marató del Mar Mort, celebrada el 15 d’abril
Sito Castelló: “Sempre que hi ha ocasió, intento participar en iniciatives que combinen l’esport amb la solidaritat”

Coneguda és la vinculació de la família Castelló amb l’esport. De fet, des de fa prop de 35 anys, regenten a Viladecans la botiga Castelló Esports. Sito Castelló ha practicat des de ben petit tot tipus d’esports ( bèisbol, hàndbol..) i ha mantingut una estreta relació amb les diferents entitats esportives de la ciutat. Tot i que el seu esport és l’alpinisme, malauradament ara no pot practicra l’escalada a causa d’unes lesions a les mans. Això ha fet que se centri des de fa uns anys a l’atletisme. Ara fa un mes que va competir en la Marató del Mar Mort, celebrada a Jordània, en la qual va quedar vintè en la classificació general i cinquè de la seva categoria.

Suposo que les condicions ambientals van fer de la Marató del Mar Mort una competició difícil.

La marató sempre és una prova difícil, de les més dures de l’atletisme, perquè són 42 kilòmetres de cursa. El fet que aquesta Marató acabi al punt més baix de la terra, al Mar Mort, li va afegir dificultat, perquè significava córrer amb temperatures de 39 graus i molta humitat i xafogor. Tot i les dificultats, me la vaig prendre molt tranquil i quant a dificultat no vaig patir gens, ja que anava molt entrenat. Els últims kilòmetres són els que em van costar més perquè és quan fas més esforç i també el dia està més

avançat i la temperatura és més alta.Però no va ser de les maratons més dures en què he participat. Per exemple, en la del Sàhara que vam fer l’any passat vaig patir més. A la Marató del Mar Mort vam anar més a disfrutar que a competir.

Aquesta Marató, a banda, tenia una motivació solidària.

Sí, perquè una part dels diners que aportaves per córrer la marató es destinaven a un hospital per a nens amb problemes neurològics (The Society for the Care of Neurological Patients) i això et motivava. Jo formo part d’un grup de corredors de fons del Baix Llobregat que cada setmana sortim de la botiga per córrer per la muntanya i sempre que podem participem en iniciatives solidàries que combinen l’esport amb l’ajuda a una causa important. L’any passat, amb l’Eix Comercial i l’Ajuntament, vam córrer la Marató pel Sàhara per ajudar el poble sahrauí. En aquesta ocasió, la motivació ha estat ajudar els nens amb problemes neurològics que tracta aquest hospital. Pel que fa a l’aspecte esportiu, em va anar molt bé també perquè vaig fer un temps normal per mi, de 3.30 hores, i fins i tot vaig tardar menys del que pensava. L’altre noi de Viladecans que hi anava, Francisco Ruano, va quedar primer de la seva categoria. I després també van anar dos noies i dos nois de Castelldefels.

 

Quin és el moment de la marató que mai oblidaràs?

El més maco d’aquesta Marató és que erem 1.600 persones competint, procedents de 43 països diferents. I encara que sembli mentida, mentre corres, vas xerrant amb els companys que et trobes i ens expliquem les nostres històries. Allà, per exemple, vam trobar un noi italià que portava 490 maratons fetes, o sigui que era una eminència en aquest món. I aquests moments són molt bons perquè et trobes amb gent que pensa com tu, que està patint com tu i a més, en molts casos, són gent d’altres països, el que és molt enriquidor.Després està el moment més sublim d´ una cursa, l’arribada, quan t’estan esperant els teus amics, companys i familiars, el que et motiva molt. A més, sempre hi ha el nerviosisme de si podràs acabar, si et trobaràs bé. I si finalment arribes, i arribes bé i tranquil, et satisfà moltíssim.
 

I vau tenir temps per a visitar el país?

La meva companya, la Montse, i jo vam aprofitar que era un viatge de 7 dies per visitar Jordània, que és un país maquíssim. Sobretot ens va agradar la ciutat de Petra. A més el viatge va ser dues setmanes després de Setmana Santa i no hi havia quasi bé turistes. I l’últim dia, quan va ser la Marató, vam visitar el Mar Mort, que és tot ple de minerals i té la curiositat que flotes per l’alta salinitat, i encara que no sàpiguis nedar, pots banyar-te tot el temps que vulguis. A més, vam tenir l’oportunitat de gaudir dels fangs del Mar Mort quan vam acabar la carrera. Després de la marató, ens vam llençar al mar, relaxats i amb la pell fineta.
Quins són els propers reptes esportius que tens en ment?

Ara tenim en ment un projecte molt ambiciós que és la Ultra-Trail International Tour of Mont Blanc, una marató de muntanya de les més dures d’Europa que tindrà lloc el proper 26 d’agost. És una cursa de 155 kilòmetres per muntanya en la qual has de donar tota la volta al Mont Blanc, sortint de França, passant per Itàlia i Suïssa, i tornant a França. Són 8.500 metres de desnivell de pujada i baixada. I tot això ho has de fer en menys de 44 hores. És una cursa molt exigent a la qual no hi pot participar tothom, perquè només hi ha 2.000 places per tota Europa. Nosaltres estem molt contents perquè hem aconseguit ser preseleccionats. Hi anirem un grup de 4 nois de Viladecans. Tot i que ara estem una mica espantats davant el repte que suposa, anirem a acabar-la, perquè més important que el temps, en aquestes curses interessa més poder acabar, que no és fàcil. Per exemple, l’any passat, de 2.000 corredors que van participar només van acabar 400. Dos companys del grup de corredors estan molt preparats i jo crec que segur que podran acabar-la.

Rocío Soria 31/05/05