Veu establir-vos a alguna ciutat com a campament base?

Hi ha punts de trobada a diferents països. En el cas, per exemple, de Mauritània tot el material dels diferents projectes es deixa a Nouadhibou, la segona ciutat més important del país. En el cas d’altres com ara Senegal es divideix en tres grups per a facilitar que el material arribi més directament ja que hi ha camins on els accessos són molt difícils, per això portem vehicles 4x4.

Has trobat alguna diferència respecte a les anteriors caravanes?

En aquest cas hi ha una zona que per a mi és nova. És la primera vegada que hi hem anat i estableix la diferència amb altres anys que jo he baixat: la zona de Casamance. Durant anys ha esta molt conflictiva perquè és una tribu o ètnia diferent a les altres del Senegal i ha viscut un procés bèl•lic de guerrilla i ara d’alguna manera s’han integrat dins del govern del Senegal. En el seu àmbit territorial la gent està més estructurada a nivell administratiu, laboral i associatiu. He vist una constatació que en altre zones de Mauritània i Senegal no he percebut de la mateixa manera . Té una societat civil més estructurada, amb una forta iniciativa per a donar un pas més endavant i sobretot tenen moltes ganes de desenvolupar-se. Crec que és una bona zona per a establir diàlegs, espais de cooperació i col•laboració perquè d’alguna manera tinguin uns elements per a tirar endavant a nivell de promoció econòmica o de promoció de qualitat de vida.

Suposo que les ONG’s devien esperar l’arribada de material en candeletes?

Els projectes que desenvolupen les ONG’s catalanes van en la línia marcada per l’Agència Catalana de Cooperació dins de la mateixa Agència Espanyola de Cooperació. No es tracta de regals. El que pretenen és estructurar socialment aquelles ciutats per tal de crear nous espais a nivell sanitari com ara la construcció de petits ambulatoris o el recolzament escolar amb materials o fins i tot intentar donar passes per a crear cooperatives a nivell agrícola... El que es fa es portar mitjans perquè puguin desenvolupar la seva pròpia estructura per a tenir material per menjar i fins i tot per a vendre en els diferents mercats. Cada vegada més les dones s’estan estructurant millor i creen tallers de cosir per a poder fabricar els seus propis vestits i vendre’ls en els mercats. La intenció d’aquesta iniciativa és crear una estructura econòmica perquè cada vegada se’n puguin sortir de la millor manera possible i que els joves no marxin a les grans ciutats com ara Dakar ja que aquest és el primer pas perquè després marxin a Europa perquè no troben sortida laboral.

Com ha evolucionat la Caravana des de la seva creació?

Any rere any la Caravana s’ha anat dotant de més i millors mitjans perquè els diferents materials arribin a aquests països. Evidentment, sense les institucions, sobretot a nivell municipal, institucions i espònsors tant d’empreses grans com de petits comerços que han aportat diners o material en espècies com ara Cepsa que ens va donar la benzina per a desplaçar-nos, Acesa ens va pagar tota la baixada de peatges des de Barcelona fins a Algecires... no podria millorar. La caravana ha anat buscant aquestes subvencions o aquests ajuts i evidentment, el cost que repercuteix en això cada vegada és menor pel que fa al material que es baixa als diferents països de l’Àfrica Occidental. El que no es pretén és que el cost de la caravana sigui més gran que el que es baixa perquè llavors no tindria sentit. A partir d’aquí, quant millors són els mitjans més material es pot enviar amb la Caravana. No es vol tenir més mitjans per fer la Caravana sinó que en un moment determinat amb els mateixos mitjans la Caravana es pugui rentabilitzar i pugui baixar dues vegades a l’any. Aquesta és la intenció que hi ha. O d’una altra manera, que hi pugui haver altres projectes com ara als Balcans o a Palestina mateix.