Xavier Campón: “Estrenar una producció al Croma comença a ser un element de qualitat per als artistes”

Director del Croma

El Festival Internacional de Músiques del Món de Viladecans arriba aquest any a la 16ª edició. Durant els dies 14, 15, 16, 21, 22 i 23 de juliol el Jardí Municipal acollirà a partir de les 22 hores concerts de música d’arreu del món. Xavier Campón, director del Croma, ens explica els orígens d’aquest Festival de música i les actuacions que se celebraran aquest any.

Per què apareix el Croma?

El Festival Internacional de Músiques del Món de Viladecans neix al 1991. Els primers ajuntaments democràtics van consolidant als anys 80 tots els serveis públics municipals i a les ciutats de l’àrea metropolitana com Viladecans, es van asfaltar carrers, es van dotar amb serveis bàsics primaris... A mitjans dels 80 ja es va anar consolidant més una oferta cultural del municipi per les entitats i des de l’Ajuntament també es va concebre la programació de cultura per la gent. Des d’aquesta perspectiva, Viladecans era una ciutat que

 
Xavier Campón, director del Croma
estava òrfena d’equipaments culturals, l’únic equipament que existia era el Centre Cultural Sant Joan, no teníem biblioteca, ni teatre. Des d’aquelles dates ja es va començar a pensar com es construirien aquests equipaments però tenint en compte que tota l’obra pública requereix temps. Llavors es va pensar, jo crec que amb bon criteri, que era bo començar a fomentar les arts escèniques i la música amb els festivals de Teatre Al Carrer i el Croma per començar a donar una mica de sentit a tota la política cultural. Ara, aquests dos festivals que van començar ja fa 17 i 16 anys s’han consolidat com una oferta cultural de molta qualitat a la ciutat.
 
Com ha evolucionat des del primer Festival?

El primer any va ser al 1991 i va ser la única vegada que es van fer concerts itinerants per tota la ciutat i es va fer al llarg de tres o quatre setmanes. A partir dels segon any el format es va unificar en dos caps de setmana i en un lloc concret: el Jardí Municipal. Es buscava un lloc emblemàtic, acollidor, que la gent l’identifiqués i per això els concerts es van fixar al Jardí Municipal, sempre la setmana després del Festival Al Carrer.
Disc de Cantautar

Quin tipus de música s’ofereix?

Des del principi teníem clares varies premisses. Per un cantó volíem propostes de qualitat musical que es deslliguessin de criteris comercials i que oferissin al públic una proposta que no tingui a l’abast. D’entrada són aquestes les premisses del Festival. Això és difícil de complir perquè estem al costat de Barcelona, que té el Festival Grec i una gran oferta cultural. Al llarg dels anys hem aconseguit tenir un espai dins dels festivals d’arreu de l’Estat espanyol perquè hem apostat sempre per fer produccions internacionals i produccions pròpies. Això ha generat un canvi. Si bé al principi havíem d’anar darrera dels grups, ara rebem més de 150 propostes per fer sis concerts. Estrenar una producció al Croma comença a ser un element de qualitat per als artistes i això a nosaltres ens fa contents. També hem arriscat molt al llarg

d’aquests 16 anys. Hem portat artistes que després han triomfat bastant i això ens dóna un punt d’inflexió dins del món de la producció.
 

Com s’ha plantejat la programació dels concerts?

Sempre hem pensat que un dia ha de ser molt diferent de l’altre i que les actuacions han d’abraçar el que es coneix com a músiques del món en el sentit ampli. Les músiques del món són les músiques d’arrel però passades pel tamís del segle XXI, això és el que defineix una mica als artistes que passen pel Croma. Però, clar, el ventall és molt ampli perquè per nosaltres el flamenc o el blues són músiques del món igual que la música raï del nord de l’Àfrica o qualsevol estil que procedeixi d’algun lloc del planeta. Una altra cosa que hem aconseguit amb el pas dels anys és que molta gent vingui al Croma sense conèixer res dels artistes perquè sap que es trobarà una cosa de qualitat.

 

Què s’ha programat per al primer cap de setmana?

El primer cap de setmana de Croma obrim amb un històric de la música folk de l’Estat espanyol i que fa molts anys que li anem al darrera, l’Eliseo Parra. És un artista de Castella Lleó, ell és de Valladolid, però fa músiques d’arrel de tota la península. Ell va estar vivint molts anys a Barcelona i és un dels artistes més reconeguts de la música folk de l’estat. Sobretot el que fa es recuperar cançons de poblets de Castella i les passa pel seu tamís. Ha col•laborat amb molts artistes com ara la Carmen París, la Maria del Mar Bonet... per nosaltres és un dels tòtems musicals de l’Estat espanyol.Ja feia 5 anys que li anàvem al darrera i, de vegades per pressupost i d’altres perquè les gires no quadren, no el podíem portar però aquest any per fi ho hem aconseguit.

Dissabte 15 hem agafat una proposta que jo trobo que és de les més originals. És una producció que va néixer al Festival Barna Sants que és diu

 
Eliseo Parra obrirà el Festival
Cantautar i que és un homenatge a la nova cançó. Són 10 cantautors joves, el 80% han participat en el nostre Certamen de Cantautors el que passa és que ja s’han fet grans, han tret discos i han començat a despuntar. Fa molta il•lusió perquè aquesta actuació suposa retrobar-se amb la gent que va venir per aquí fa uns quants anys. Han fet una proposta amb temes de la nova cançó del Serrat, de Lluís Llach, Raïmon... i les han interpretat des de la seva perspectiva. La característica que els uneix a tots és que són de l’àrea metropolitana, són catalans i s’expressen en castellà. Cadascun d’ells interpreta un tema i fan un espectacle molt bonic, porten una banda base de músics i ells van sortint. Aquest espectacle també es presenta aquest any al Mercat de Música Viva de Vic al setembre.
Diumenge 16 actuarà La Shica, la Elsa Rovayo. Això és una producció pròpia, una aposta d’una noia jove que és ballarina i ‘cantaora’ de flamenc que viu a Madrid i que fa una barreja de flamenc i Hip Hop. S’acompanya d’un sextet i fa un espectacle de flamenc barrejat amb Hip Hop i ball i porta el vestit de ‘faralaes’ amb bambes... També ens agrada apostar per gent així, gent jove que fa una proposta de molta qualitat i que de vegades no té una sortida comercial. D’aquí 10 anys, quan sigui famosa, sempre podrem dir que com ens va passar com amb Jarabe de Palo, la Lucrecia i altre gent que van tocar al Croma abans de fer-se coneguts.

 
Què s’ha programat per al segon cap de setmana?

Per al següent cap de setmana, el divendres 21, està prevista una producció que fem a mitges amb el festival de Tàrrega i el de Sabadell, la proposta de Akim El Sikameya. És un músic de raï d’Àlgèria. És un violinista format en la música clàssica àrab-andalusí.

Dissabte 22 hi ha el millor espectacle d’aquest any, la proposta més ‘canyera’, la Concha Buika. La Concha Buika és una bomba. És una noia de Palma de Mallorca, filla de pares guineans i criada entre gitanos, és una barreja entre Aretha
Concha Buika actuarà el 2n cap de setmana de Croma
Franklin, María Jiménez i Lola Flores. Té una força escènica bestial i presentarà el seu darrer disc, ‘Mi niña Lola’, que sona molt a la ràdio. S’acompanya d’un trio i fa coples, té un estil similar a la Martirio però és més sanguini, d’arrel i molt més punyent. Crec que serà l’encert d’aquest any perquè posarà la pell de gallina a tothom qui l’escolti.
 
Acabem el Festival diumenge 23 amb una aposta local molt potent: Javier Vaquero Group. Una proposta de flamenc fusió feta a casa nostra. El Javi Vaquero és un noi molt conegut a Viladecans, ell és de Gavà però és el director d’una escola de música d’aquí que es diu Big Band. És un músic professional de molts anys i ens va presentar aquesta proposta d’un disc de flamenc fusió, que és el que a ell li agrada fer. Ens va agradar molt i li vam oferir que a part d’actuar amb el seu quartet es fes una producció més complerta amb ‘bailaores’ i ‘bailaoras’. Serà una cloenda espectacular del Croma.


Quina previsió de públic teniu per les actuacions?

És un festival de petit format, estem entre les 500 i 1000 persones per actuació. Però també hem tingut més persones, per l’actuació de Jarabe de Palo van venir 3000 persones sense cadires, però també hem tingut concerts de 250 persones. A previsió ideal és que passin unes 4.000 persones entre els sis dies d’actuació. Aquest any, suposem que a la Concha Buika i a Cantautar hi haurà molta gent. Després també Javi Vaquero tindrà molt de públic perquè és un artista local. La resta són més apostes.
Marta Salido 10/07/2006